Elles i Ells
L’Alícia, un model de superació a través de la cultura del teatre comunitari
La protagonista d’aquesta trama del documental va patir assetjament escolar durant la primària, fet que, segons la seva història, li va generar part de la inseguretat, timidesa i desconfiança que encara avui dia treballa per superar.
En el canvi de la primària a la secundària, deixa l’escola concertada per passar a una pública on coneix, d’una banda, a companys i companyes d’origen i cultures diverses, i d’altre, el teatre. Gràcies a la formació que duen a terme la Constanza Brnčić i l’Albert Tola al seu insitut, l’Alicia troba un camí per deixar enrere el seu “monstre del passat” i continuar la seva participació al teatre comunitari amb l’obra Oi Néoi.
Ben aviat actualitzarem aquesta entrada amb l’entrevista complerta a l’Alícia, tampoc us podeu perdre l’entrada “Fragment de l’obra comunitària Oi Néoi”.
Assemblea de Catàrsia, reflexions del què significa créixer racialitzada a Catalunya
Tres membres de Catàrsia es reuneixen per reflexionar sobre les situacions racistes que han viscut. Situacions que han enfrontat i visibilitat a través de l’obra en format de teatre-fòrum ‘8M – feminisme interseccional?’.
Ja fa més d’un any que porten a diversos escenaris aquest format de teatre, permeant innevitablement en el públic i removent consciències. La culminació de l’obra és la reinterpretació d’aquestes situacions racistes per trobar-hi solucions a través de la creativitat.
Catàrisa és un col·lectiu d’asiaticdescendents feministes, anticapitalistes i antiracistes que al 2018 van començar a organitzar-se per “acompanyar-nos, per estimar-nos, abraçar-nos. Per aprendre i créixer, però també per actuar i transformar el nostre entorn. A la nostra manera, al nostre ritme, amb els nostres passos”.
Ben aviat actualitzarem l’entrada amb aquesta assemblea complerta.
La Fàtima, un exemple de perseverança enfront l’assetjament racista
La Fàtima va néixer i ha viscut tota la vida al discricte de Nou Barris de Barcelona.
En entrar a l’insitut el seu cognom la “delatava” entre els seus companys i els primers anys va patir assetjament escolar. Amb l’arribada de persones migrants al barri van entrar companyes a l’escola amb qui es sentia identificada i juntes es van sentir més fortes per afrontar les situacions racistes que patien.
Anys després d’acabar l’institut aquestes situacions racistes persisteixen a la seva vida. Des de la pregunta de “I tu, d’on ets?” a les entrevistes de feina, a pèrdua d’oportunitats laborals i amistats, fins als discursos racistes en l’ambit laboral.
Però lluny de caure en el patiment que generen aquestes situacions les afronta amb caràcter i orgull, segura de qui és. Ha construit una identitat forta rodejada de persones que l’estimen i assegura que no es deixarà trepitjar.
Ben aviat actualitzarem aquesta entrada i podreu gaudir de l’entrevista complerta a la Fàtima.
Moviment Afrobanyolí Social al programa de Ràdio Banyoles ‘MAS Enllà’
MAS (Moviment Afrobanyolí Social) “és una entitat que vol convertir-se en un pont entre la societat d’acollida i la societat africana. Busca afavorir la inclusió del col·lectiu i crear un vincle amb els joves per enfortir el coneixement mutu i agermanar les diverses cultures que conviuen a Banyoles”.
Gran part d’aquesta tasca la duen a terme de forma mensual al programa de ràdio MAS enllà, a través d’aquest tracten les diverses preocupacions que els envolten com a joves afrobanyolins, a més de donar a conèixer la cultura africana.
En aquest programa especial dedicat al documental tracten temes tan essencials com el racisme a l’escola i el fracàs escolar, la relació amb el país d’origen dels pares o el racisme institucional. Fent un repàs de com afecten totes aquestes situacions a la construcció d’una identitat pròpia.
Ben aviat actualitzarem l’entrada amb el programa especial dedicat al documental ‘Descendents’.
Representació d’un fragment de l’obra comunitària ‘Oi Néoi’ -Els Nouvinguts- al teatre Tantarantana
Aquest fragment pertany a l’obra ‘Oi Néoi’ del projecte PI(È)CE, que dirigeix la coreògrafa Constanza Brnčić conjuntament amb el dramaturg Albert Tola gràcies a l’impuls del Teatre Tantarantana.
El projecte PI(È)CE és un projecte intergeneracional que es desenvolupa al Raval i Poble Sec. Gràcies a aquest, una gran diversitat de persones han pogut gaudir de l’experiència d’expressar-se a dalt dels escenaris.
L’Alicia, protagonista al documental ‘Descendents’ és un clar exemple de superació gràcies a la cultura i l’art comunitari que es converteixen en autèntiques vies d’empoderament.
Ben aviat actualitzarem aquesta entrada amb el vídeo del fragment de l’obra ‘Oi Néoi’.
L’obra ‘8M – feminisme interseccional?’ de Catàrsia representada especialment per a les protagonistes del documental
Catàrsia va accedir a compartir la seva obra de teatre fòrum ‘8M – feminisme interseccional?’ en el documental ‘Descedents’.
Aquesta peça, que recull les vivències de les persones que formen el col·lectiu, va generar un ambient de complicitat i respecte en el que les protagonistes es van sentir segures per compartir algunes de les vivències racistes més violentes.
Aquest escenari es va convertir tant en l’esquelet com la culminació del documental fent palesa la importància de la comunitat. Aquest comunitat és la que obre els ulls, fins i tot, de les mateixes persones racialitzades sobre la normalització de l’hegemonia euro-blanca i les estructures racistes de la nostra societat.
Ben aviat obrirem aquesta obra especial pel documental: ‘8M -feminisme interseccional?’ del col·lectiu Catàrsia.
En Trimon, un jove del barri del Raval de Barcelona
En Trimon és del barri del Raval. Allà va créixer envoltat de la diversitat que omple aquest barri de Barcelona, naturalitzant la convivència entre la multitud de cultures que identifiquen al veïnat i als seus amics i amigues.
Aquesta pluralitat i energia amb la que defineix casa seva es palpa en el seu caràcter jove, alegre i optimista. A més, en Trimon és amant de la música i treballa al Casal dels Infants, donant recolzament a moltes altres persones joves del barri.
Tota aquesta vitalitat, no l’ha deixat exemptde viure situacions racistes, però sí que li ha donat la força per enfrontar-les amb ironia.
Ben aviat actualitzarem aquesta entrada amb l’entrevista complerta del Trimon.
Un projecte impulsat per
Amb el suport de
