Setena edició de la Caravana Obrint Fronteres #LaPlaçaDelsFuturs

 In #laplaçadelsfuturs, Aigua, Aire, Aixopluc, Alimentació, Bloc, Coneixement, COVID-19, Cures, D'altres Mitjans, Dret a la movilitat, Drets Humans, Educació, Emergència Climàtica i Social, Energia, Entorn habitable, Habitatge, Hidratació, La Plaça dels Futurs/Ràdio Municipal Terrassa, Migracions i Geopolítica, Nodrir, Respirar, Sanitat / Salut, SICOMNews, Sobirania alimentària, Sobirania energètica, Totes les publicacions

Ha denunciat l’esclavisme amb una ruta per l’empremta colonial a Barcelona i farà una marxa la tardor a Brussel·les pe denunciar les polítiques migratòries

La Caravana Obrint Fronteres 2022 va arribar el diumenge 24 de a Barcelona, després de gairebé 10 dies recorrent diferents punts fronterers que han marcat els desplaçaments forçats ahir i avui. La Caravana va ser rebuda dissabte amb un sopar popular a càrrec del sindicat de treballadores de la llar i les cures Sindillar i va finalitzar la seva darrera etapa diumenge amb una ruta pel llegat esclavista i colonial de Barcelona.

Som un continent construït des de l’espoliació. I es continuen colonitzant els cossos i les terres”, han manifestat les activistes concentrades sota l’estàtua de Colom, després de guardar un minut de record per les víctimes i desaparegudes a la massacre de Melilla.

La ruta d’aquesta caravana solidària va començar el 15 de juliol a Irun, on es va inaugurar un monòlit a uns metres del Bidasoa, “En dolorós record dels migrants que van deixar aquí el darrer alè. Fronteres que tanquen el pas als migrants que obren camins“. Posteriorment, s’han visitat el que van ser els camps de concentració de Gurs i Rivesaltes, així com la platja d’Argelès, que va ser la destinació inicial de moltes d’aquestes persones exiliades. També es va visitar la maternitat d’Elna.

Mentre la primera etapa va estar marcada per la memòria de l’exili i el reconeixement ala resistència de les persones desplaçades, tant per la Guerra Civil espanyola com per les polítiques migratòries de l’Europa Fortalesa; la trobada amb col·lectius i les lluites a les fronteres. Arribant a Venaus, van connectar amb companyes de Centreamèrica. Mares i germans de persones desaparegudes que mantenen la seva lluita per la justícia, veritat i reparació

A Oulx van visitar l’Alberg Fraternità Massi, un espai d’acollida de persones en trànsit, com La Pausa a Baiona que van conèixer a la primera part d’aquesta Caravana. El 2017-2018 comencen a passar per Claviere i a partir del 2020 canvia el perfil de les persones: més famílies amb criatures que vénen de la ruta balcànica. A l’hivern la temperatura arriba a -15°, sumat al control policial establert a la muntanya, sumen 46morts des del 2015, va informar Piero Gorza, d’On Borders. A més a més, hi ha una política sistemàtica d’expulsió. Cada vegada que passen una frontera, valent-se del conveni de Dublín se’ls “invita” a anar al país anterior. “A les expulsions es veu la complicitat de la policia dels dos costats“, va assenyalar l’advocada de la xarxa, Martina Cociglia.

Del costat francès, els i les activistes de Tous Migrants van explicar com professionals i guies de muntanya s’han organitzat per donar suport a les persones que intenten creuar: han obert cabanes, fan expedicions buscant gent… També han organitzat l’acollida, primer a cases particulars i posteriorment als dos refugis de Briançon.

Com s’observa a tota la Caravana, la resposta dels governs i de la UE davant del pas de persones és la militarització de les fronteres. A Briançon la despesa militar per dia és de 40.000€, amb una població de 12.000 habitants. “Hi ha hagut moltes denúncies i assetjament policial, amputacions per congelació, lesions, etc”, van explicar.

A San Didero, a més de conèixer l ́experiència d ́acollida, destaca la lluita contra el tren d’alta velocitat des de fa 30 anys. “Estan destruint arbres, devastant les nostres muntanyes, amb conseqüències irreparables”, va apuntar Gianna de Masi, membre de Carovane migranti i del moviment No TAV. “Lluitem pel medi ambient, la salut, el bon ús dels diners públics i els drets de les persones migrants.”, van resumir les activistes.

Ja a Torí, van conèixer La Cricca, un espai de resistència que està a la Xarxa Arci. Arci neix el 1957 a Florència i actualment són centres perquè les persones joves puguin buscar feina i donar classes d’Italià a les persones que arriben. “Per trobar-se, parlar i trencar estereotips”, resumeixen. “Potser no podem canviar el món, però si una part del barri”, assenyalen. Allí van descobrir Pit Stop: una iniciativa que dóna suport concret i puntual a les persones en trànsit (preparar motxilles, curar ferides, comprar bitllets…), i Language Aid, una plataforma lliure i gratuïta oberta que cerca ajudar en la comunicació en situacions d’emergència, respectant i promovent l’ús de les llengües pròpies dels diferents països i territoris.

La Caravana ha continuat denunciant els Centres d’Internament d’Estrangers i n’ha reclamat el tancament. Així, es va fer una acció davant del CPR de Torí i es va tenir un record per a Moussa Balde, un jove guineà que va morir per la falta d’atenció mèdica al CPR després de patir una brutal pallissa racista a la Ligúria.

Durant el recorregut, van connectar persones, col·lectius i lluites a diferents territoris, a banda i banda de la frontera hispano francesa (del costat d’Euskadi i del costat de Catalunya), el pas entre França i Itàlia i a l’Aragó. Com van destacar les companyes de Carovane Migranti, Línia d’Ombra, Rete Antirazzista Catanese i Tous migrants, l’objectiu és seguir teixint xarxes, entre territoris i entre diferents eixos temàtics.

Els va acompanyar la ‘manta de la memòria‘, un projecte que neix de les mares que busquen els seus fills i filles desapareguts i broden els seus noms i els d’altres fills i filles que no van poder completar el projecte migratori. Van començar brodant-ne quatre i ja hi ha més de 100 mantes a Itàlia. “Bordar el nom d’aquestes persones és un exercici de memòria“, apunten les mares.

La Caravana Obrint Fronteres posa fi a la seva ruta 2022, però segueix treballant i preparant una marxa a Brussel·les sota el lema “Rights, no deaths” per al 30 de setembre i 1 d’octubre.

El missatge: assenyalar la responsabilitat dels governs europeus a la mort de les persones en moviment i reclamar drets per a totes.

Share
Recommended Posts

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom