Robert Savé, coordinador de vitivinicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i professor de Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 Arxivat a: Aigua, Alimentació, Bloc, Catalunya 2040 / Reptes de futur per causa del Canvi Climàtic., Cures, Drets Humans, Fitxes, Hidratació, Nodrir, Sanitat / Salut, Sobirania alimentària, Totes les publicacions

SUFICIÈNCIA ALIMENTARIA A CAT.

Robert Savé, coordinador de vitivinicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i professor de Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ens va plantejar aquestes preguntes/repte:

1. ‘és possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària?
2. Sense caure en l’autarquia, fins on és possible avançar a Catalunya en la producció autònoma d’aliments?
3. Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos?
4. Fins on hem de menjar amb gaudi i fins on pensar en nodrir-nos, que no és el mateix?
5. Amb els factors que limiten la producció agrícola (temperatura, sòl, energia, aigua, biodiversitat) la governança és lògica i justa, ho ha estat en algun moment?

http://www.elcritic.cat/investigacio/que-ha-de-fer-catalunya-per-tenir-sobirania-alimentaria-24375

Entrevista a Robert Savé a Ràdio Municipal Terrassa el 18 de juliol de 2018.

VISIÓ IRTA SOBRE LA GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA .

Apunts per una gestió global eficient Grup CERES (IRTA) N1. Juny 2017

Ponents: J. Girona, C. Ibañez, R. Savé

D’altres reflexions.

. “El model econòmic ens ha portat a aquesta situació i no ens en pot treure. Hem de canviar hàbits de funcionament en l’alimentació i els sistemes de producció. I confio sobretot en l’educació. L’alimentació hauria de sortir del mercat. Igual que la salut n’ha sortit encara que ara la vulguin fer tornar a entrar”

. “Quan parlem de sostenibilitat alimentària de qui parlem? De nosaltres o dels 19 milions de turistes que vénen cada any? Ells no vénen disposats a menjar-se una sopa de bledes i una copa de vi. A Catalunya serem 8 milions de ciutadans i 23 milions de turistes el 2050 i haurem de proporcionar-los aliments a tots, lluitant alhora contra la globalització i el canvi climàtic”

. “Si volem tenir diversificació de productes (escaroles, enciams, mongetes, cogombres,…) no podem produir tota l’horta que necessitem. Hauríem d’importar productes d’Almeria o d’altres llocs. No tenim prou pastures com per alimentar les vaques necessàries per produir tota la llet que necessitem. Tampoc no tenim prou peix i som un dels països que més peix consumeix…”

“Es pot canviar la composició i el nivell energètic que mengem, però no li pots dir a una família que els fills han de menjar a l’escola bressol un model alimentari nou i restrictiu perquè d’aquí a 25 anys hi haurà determinats canvis; cal valorar que hi ha excessos que s’han d’eliminar, però la alimentació de la nostra societat, basada en la dels individus, requereix molta energia somàtica per desenvolupar molt més que la supervivència, la vida plena en societat”.

. El km0 està molt bé però, no ens enganyem, això perjudica la gent de Centreamèrica, el Sàhara o subsahariana. No passa res per intercanviar determinats productes, perquè sinó no comprarem cap taronja del Marroc o fruites de Nigèria, no tindrem fruites fora de temporada o les flors de Colòmbia per Sant Jordi”.

Share
Publicacions relacionades
Mostrant 3 comentaris
  • Robert Savé Monserrat
    Respon

    M’agrada llegir-vos

    • Robert Savé Monserrat
      Respon

      Es un altre visio, contrastada i discutida, de la realitat.

pingbacks / trackbacks

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom