El asesinato de una nación: RD Congo

 In Aire, Bloc, Drets Humans, Eines d'intercanvi, Projectes no actius, Respirar, Sicom-ACCD-2010_2012, Totes les publicacions, Treball

El 17 de gener de 2011 va fer 50 anys de l’assassinat de Patrice Lumumba. Saber que va passar ajuda a entendre la història recent de El Congo: les morts, la violència, la guerra, l’espoli dels recursos, la responsabilitat occidental ….
El professor i historiador Josep Fontana ens acosta a la veritat més dolorosa sobre el Congo: els interessos occidentals no tenen escrúpols quan es tracta d’obtenir riqueses (recursos).

El asesinato de una nación
Público 17-1-2011
Josep Fontana, historiador.

Hoy se cumplen 50 años de uno de los peores crímenes de la Guerra Fría: el asesinato de Patrice Lumumba, que no significó tan sólo la muerte del jefe de un Gobierno democráticamente elegido, sino también el fin de la posibilidad de que el Congo se desarrollase como una nación independiente. La iniciativa del asesinato del único de los dirigentes congoleños que pudo haber llevado a la práctica un proyecto de construcción nacional surgió de Eisenhower y de Foster Dulles, que compartían el temor que les producía la imprevisible evolución de “la gran masa de la humanidad, que no es blanca ni europea”.

Lee el artículo completo en el diario Público

Més dades sobre la RD de el Congo

El 30 de juny de 1960 la RD del Congo va assolir la independència de Bèlgica. 50 anys després el balanç no és positiu. El país va néixer amb un futur prometedor en base a la seva població jove i als recursos naturals de què disposava. (i disposa). Això no obstant, en els darrers 10 anys 5 milions de congolesos han mort víctimes de la violència.
Mbuyi Kabunda és professor de l?institut Internacional de Drets Humans amb seu a Strasbourg i membre del Grup d’Estudis Internacionals Africans.
En aquest vídeo reflexiona i recomana algunes de les accions que s’haurien de tirar endavant sense perdre més temps:
Observar la realitat des del terreny i no des de l’empara dels aires condicionats occidentals.
Actuar contra i sobre tot, el combustible.
Lluitar contra el comerç il•lícit.
Democratitzar tots els governs de la zona. A la regió dels Grans Llacs és inviable la democratització de tan sols un d’ells.
Acabar amb la cultura de la impunitat.
Sotmetre als tribunals internacionals als culpables de crims de guerra, genocidi o lesa humanitat.
El seminari fou organitzat per la “Lliga dels Drets dels Pobles”.

Itziar Ruiz-Giménez és professora contractada de Relacions Internacionals en el departament de Ciència Política i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid. Pertany també al Grups d’Estudis Africans (GEA) i al Grups d’Estudis Internacionals (GERI) de la dita universitat.
En el decurs del seminari organitzat per la “Lliga dels Drets dels Pobles” al voltant dels 50 anys de la independència de la RD del Congo, va fer una repassada a les claus del conflicte:
Mal govern intern.
Xarxes internacionals dedicades al saqueig de recursos.
En aquest sentit, les xarxes de saqueig, va recordar que hi estan involucrades les multinacionals i els governs que les sostenen i donen suport, com ara els EEUU, Bèlgica o França, per citar-ne alguns.
El recurs natural estratègic clàssic del saqueig és el coltan, imprescindible per a la fabricació de bens de consum de tecnologia avançada com per exemple els mòbils. Els consumidors, en general, emprem aquests productes sense preguntar-nos com han estat obtinguts ni quines desgràcies s’han provocat en obtenir-los, manipular-los i comercialitzar-los.
És imprescindible que una part significativa dels guanys obtinguts amb aquests recursos, retornin als seus propietaris reals, en aquets cas, els congolesos.
Estem parlant de la “Maledicció dels recursos”

LES DONES SÓN VIOLENTAMENT PERSSEGUIDES

La situació de les dones a la República Democràtica del Congo és alarmant.
Han estat i són encara les dones les que han estat treballant per mantenir, alimentar i protegir la família. Ara estan obligades a fugir per sobreviure. En cas contrari corren un seriós perill de ser deportades o desplaçades. Tot plegat és pes causa de les bandes armades que hi ha a la RD del Congo que roben o destrueixen tot el que troben al seu pas. Les dones s’han convertit en objectiu d’aquests grups armats que escampen la por i el terror: primer són desposseïdes de tot allò que tenen, després s’exerceix la violència contra elles destruint-los-hi tota la seva intimitat.
Per acabar-ho d’adobar a les dones se les està excloent de les taules on es pacta i negocia el futur, el seu futur també, un futur sobre el que no se’ls hi deixa decidir.

Adele Safi Kagarabi, és membre integrant de la Marxa Mundial de les Dones, presidenta de la Comissió de lluita contra les violències sexuals al Congo i membre del comitè organitzador de la III Acció Internacional de la Marxa Mundial de Dones que va tenir lloc a Bukavu, del 13 al 17 d’octubre de 2010

CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ CONFLICTE RD CONGO

Campanya de la Lliga dels Drets dels Pobles, per a donar a conèixer el conflicte de la RD del Congo, un dels països més rics del continent Africà en recursos minerals, però en la qual aquesta font de riquesa es converteix en instrument de guerra i de violència continuada. Un conflicte oblidat i molt complex, de múltiples interessos i que traspassa fronteres.
La RD del Congo és un país ric en recursos i empobrit per l’apropiació indeguda que es fa de les matèries primeres, per part del món occidental i de les elits corruptes locals. La guerra es el millor mètode per aconseguir-ho.
La RD del Congo te or, petroli, coure, zinc, cobalt, estany, urani i coltan.

La Guia de la campanya, ha estat editada per la Lliga dels Drets dels Pobles i ha estat elaborada per Elisenda Salomó, Xavi Zulet i Iris Boadella.

La Guerra del Coltan: o de cóm està present a la vida quotidiana del primer món!

El dia 22 de Desembre de 2010 SICOM va donar els premis “Cooperació en Moviment”. El segon fou pel clip “Oro Gris”, que narra la incidència del coltan a la vida quotidiana occidental i explica quins greus problemes causa al país que n’és el principal productor: la RD Congo.

Sinopsi de Oro Gris segons les autores, Luna Haro i Ira Nahomi:

Una chica que vive en la ciudad de Barcelona, reflexiona sobre el constante uso de la tecnología y asiste a una exposición de minerales y piedras preciosas que le recuerda que muchas de éstas están bañadas de sangre.
Sabe de un mineral llamado Coltán, utilizado en la fabricación de la nueva tecnología y se pregunta si también pasará lo mismo que con los diamantes. De este modo, se interesa por el tema y asiste a una conferencia de Adèle Safi, defensora de los derechos de las mujeres en la República Democrática del Congo. Ella explica cómo ese mineral mantiene la guerra más cruel del mundo y la que ha producido uno de los mayores genocidios contra la mujer. La fuerza y el valor de esta mujer refleja también la fuerza de miles de congoleñas que trabajan por un cambio. Adele hace un llamado a actuar a todos los responsables.
Oro gris es el resultado de un estudio sobre el Coltán y forma parte de de una campaña de acción para reclamar una tecnología libre de conflictos.

Lliga dels Drets dels Pobles

Mapa República Democràtica del Congo

Grupo de EstudiOs Africanos

IGMAN – Acció Solidària

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share
Recommended Posts
Mostrant 2 comentaris
pingbacks / trackbacks

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies