Ramon Franquesa: “La Renda Garantida de Ciutadania es pot finançar i, a més, activaria l’economia”.

 In Aigua, Aire, Bloc, Drets Humans, Eines d'intercanvi, Hidratació, Renda, Respirar, Totes les publicacions
El Parlament Ciutadà, reunit el dissabte 28 de juny a Barcelona, va aprovar la Renda Garantida Ciutadana, que més de 120.000 catalans han avalat i que espera que el Parlament de Catalunya trobi el moment adequat per discutir-la.
En aquest acte va intervenir el professord’Economia de la Universitat de Barcelona, Ramon Franquesa, que va explicar les raons per les quals el finançament d’aquesta Renda de Ciutadania no és impossible com sostenen els que s’hi oposen.

. És possible que tots els ciutadans de Catalunya tinguin dret a una prestació econòmica de 664 al mes?

És possible. Perfectament possible. I no només possible sinó necessari perquè els costos d’abandonar una part tan important dels nostres ciutadans acabaran sent molt més alts que l’esforç que ara pot suposar la protecció dels més febles.

. S’ha calculat quants diners hauria de posar el Govern català per fer front a aquesta Renda? O depèn de cada any pressupostari? Del nombre d’aturats, dels sous que guanya la gent,…?

Una de les coses que observem és que en el primer estudi que vam fer ara fa fos anys del cost d’aquesta Renda Garantida de Ciutadania estimàvem una quantitat de l’entorn de 2.000 milions d’euros. Ara, passaria dels 3.000 milions. Perquè? Perquè contra el discurs de la recuperació del Govern ens trobem que, tot i que l’atur està baixant (en part perquè moltes persones han sortit del país i no es registren), hi ha el doble de persones sense cap tipus de prestació. Són persones que porten molt temps a l’atur, han perdut les possibles compensacions que tenien i ara ens trobem amb un quart de milió llarg de persones que no tenen cap ingrés.

. D’on podrien sortir els diners per pagar aquesta Renda Garantida Ciutadana?

Poden sortir d’un canvi de prioritats. 3.000 milions és una quantitat important. Recordem que Catalunya Caixa va ser rescatada amb 12.000 milions, quatre vegades més. Allò va beneficiar molt poca gent i la Renda Garantida permetria viure amb dignitat a un milió de persones, gairebé.

Una primera via és recuperar els impostos que la Generalitat ha anat perdonant a les grans fortunes del país: impost de patrimoni, de successions,… S’ha fet molta demagògia sobre aquesta qüestió per espantar la gent. El problema no és l’impost de successions en les vivendes familiars sinó que afecta les grans fortunes, els grans propietaris immobiliaris que tenen moltíssimes cases o grans extensions de terra. Aquest és un patrimoni que no es pot amagar, no te’l pots endur a Luxemburg o a un altre paradís fiscal. Quan tens un objecte clarament gravable i un Govern perdona aquests impostos a la gent més rica, en un moment de crisi social profunda com l’actual, evidentment es perden recursos i possibilitats de poder atendre les necessitats de les persones que estan en condicions pitjors.

Una segon via és que l’aplicació de la Llei portaria a reduir les despeses de la Generalitat per atendre els efectes de la pobresa, que són molt extensos i van des dels menjadors escolars, als costos sanitaris, suicidis, el pagament dels deutes per subministres energètics, d’aigua,…  Hi ha una enorme despesa pal·liativa que no faria falta abordar si es donés una resposta amb ingressos suficients a la gent.

. S’ha calcul.lat quants diners representaria aquest estalvi?

Portem dos anys demanant-li a la Generalitat que quantifiqui exactament la suma d’aquestes despeses per poder fer un càlcul de quan s’estalviarien amb la Renda Garantida. De fet, estem parlant d’una mesura que a d’altres llocs, com el País Basc i Navarra, ja està aplicant. No estem parlant de res utòpic. Representa un estalvi de dolor i patiment de  la gent. El 30% de nens malnodrits que estudien en condicions dolentes i no aprofiten prou l’educació es beneficiarien que els diners es dediquin no al sistema pal·liatiu sinó al preventiu, garantint que les persones disposin d’uns ingressos mínims.

I una tercera línia és la reducció de la despesa en partides injustes. Si analitzem els pressupostos de la Generalitat, trobem partides altament qüestionables. Com poden ser que, en aquests moments de patiment, s’opti per finançar escoles privades que practiquen la discriminació sexual. El mateix podríem dir de molts serveis que s’han privatitzat i que resulten molt més cars.

En aquests moments, la Generalitat està pagant interessos del deute de l’ordre dels 2.080 milions d’euros. És molt discutible que quan s’ha ajudat al sistema financer de forma tan generosa estiguem gastant una quantitat tan enorme de diners per satisfer els interessos dels bancs i no els de les persones. Cal aplicar una altra política en aquest àmbit.

Finalment, la Generalitat podria fer noves actuacions fiscals sobre els beneficiaris de la crisi. Durant molts anys, la Generalitat ha utilitzat el marge d’actuació que té d’autonomia fiscal per reduir la taxació sobre el benefici privat de grans companyies industrials, turístiques o especulatives. L’últim exemple el tenim al camp de Tarragona, amb “Barcelona World”.

Es tractaria d’actuar a l’inrevés. Fer un esforç fiscal no per oferir privilegis als que ja en tenen molts sinó per obtenir fons que donin garanties d’inclusió als nostres ciutadans. Sinó, tenim una Catalunya que se’ns està desfent. Als barris i pobles on es concentra la gent que pateix pobresa, la nostra societat s’està descomponent.

“Sense Renda Garantida la gent patirà més i el país anirà a pitjor”

. Es despertaran els nostres diputats o seguiran esperant, sense pressa, que arribi el moment idoni per debatre aquesta Renda Garantida?

És una qüestió greu. La Renda Garantida és una garantia social prevista a l’Estatut de Catalunya. És a dir que hi va haver un consens universal de tots els diputats, de tots els partits, que Catalunya havia de garantir aquest dret social, que és un dret humà.

Ara ens trobem que el Govern diu que hi està d’acord però que no és el moment. El moment és quan la gent pateix, quan els nens no mengen adequadament, quan els nostres joves no tenen expectativa i han de sortir del país.

A més, hem de tenir en compte que, econòmicament, una Renda d’aquest tipus activa l’economia. La gent que percep aquesta Renda no especula amb ella, no compra actius financers. El que fa és gastar i fer-ho en consum de proximitat. Per tant, la Renda serviria per reactivar l’economia, crear ocupació, augmentar la demanda i promoure un nou clima.

Si seguim per la senda que estem, probablement no només patirà més la gent sinó que també econòmicament el país anirà a pitjor.

Siscu Baiges (SICOM)
FUTURS (Ràdio Municipal de Terrassa)

Share
Recent Posts

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom