PROTESTES A CRETA CONTRA LA DESTRUCCIÓ DE LES ARMES QUÍMIQUES DE SÍRIA PROP DE L’ILLA

 Arxivat a: Aigua, Bloc, Drets Humans, Hidratació, Totes les publicacions
Fa uns dies es va començar, al buc dels Estats Units Cape Ray” el procés de destrucció de l’arsenal d’armes químiques procedent de Síria, que es coneix com “hidròlisi”. Aquesta operació es fa en una zona indeterminada del Mediterrani, entre aigües de Malta, Creta i Líbia. Aquest fet ha provocat un seguit de mobilitzacions a l’illa de Creta, on es tem per les possibles conseqüències sobre l’hàbitat marí dels residus tòxics que puguin generar aquesta operació, que es fa en un marc de total incertesa i opacitat. Mesos enrere es va contemplar la possibilitat que aquesta operació es fes a Tarragona però finalment sembla que s’ha descartat.

El mestre i activista social Gabriel Almirante ha estat testimoni i ha participat en les accions de protesta que estan tenint a Creta.

– Saben els ciutadans de Creta el procés de destrucció de les armes químiques que s’està fent prop de les seves platges?

Jo vaig arribar a l’illa i estant a Chania, una de les ciutats més importants de Creta, vaig assistir a una manifestació d’unes cent cinquanta persones que comptava amb molt suport d’autoritats locals. Hi havia una convocatòria de mobilització a la desesperada per cridar l’atenció sobre aquest afer. Els mitjans de comunicació en parlaven. La gent estava més o menys informada. I desconfia de tot aquest procés.

– Un procés que es fa al nostre Mediterrani?

A Europa. Ens trobem que al nostre mar s’hi està fent un procés que Greenpeace ha reclamat que es faci a terra. Però qui acolliria aquest experiment de destrucció d’armes al seu territori. Albània era el país elegit per fer-ho en uns forns seus però la forta mobilització social ho va evitar. Hi ha molts indicadors que diuen que s’està fent al mar, a Europa, i a esquenes de l’opinió pública, perquè no hi ha prou atenció mediàtica sobre aquest afer. Cal que la gent sàpiga que al mar on ens banyem s’estan fent experiments que s’haurien de fer d’una altra manera.

– A Catalunya es va especular que aquests residus fossin a parar a Tarragona…

El mort ha anat passejant-se per molts llocs i al final ha acabat a aigües internacionals que és una mena de paradís dels que no volen controls ecològics. Allí sembla que s’hi pot fer de tot.

– Té a veure la presència de l’OTAN a la zona amb el lloc elegit per fer aquesta operació?

Suposo que sí. Hi ha una base militar de l’OTAN, a Suda. Pensem que estem parlant d’armes químiques que segurament hauran sortit d’alguna potència occidental.

– Com ha reaccionat la gent de Creta?

És diversa. Hi ha gent molt conscienciada i mobilitzada i gent que no ho està tant i se n’assabenta quan en surten notícies a la premsa. S’ha fet una crida, per part de moltes institucions, partits polítics, autoritats locals, fins i tot l’Església.

És una zona que la destrucció de les armes químiques es va molt a prop d’aquí. La principal font d’ingressos d’aquesta illa és el turisme i el turisme necessita que a les platges no hi hagi cap mena de riscos.

– Què diu el Govern de Grècia?

Mareja la perdiu i cada cop que parla ho espatlla més. Genera molta desconfiança. El Govern grec diu que va intentar-ho tot perquè el procés es fes a l’Atlàntic, amb la qual cosa ja reconeixia que no era fiable.

– Qué és la hidròlisi?

Greenpeace diu que aquesta destrucció s’ha de fet en forns especials en terra ferma. I, en canvi, s’està fent agafant aigua del mar processant les armes químiques de la forma que sigui i els residus tornen al mar. No se’ls quedaran al buc.

– I la neutralització?

Va ser la primera paraula que es va utilitzar. En periodisme s’utilitza com a eufemisme per amagar el verb matar. És una paraula que no vol dir res i que encara genera més desconfiança.

– Les protestes han portat a bloquejar la base de l’OTAN a Suda…

És un lloc inhòspit. No hi ha cases o edificis aprop. És una convocatòria quasi a la desesperada per reclamar l’atenció de l’opinió pública.

– Els mitjans de comunicació què en diuen?

En parlen, sí. El diari de Chania fa temps que li dedica articles. Fa poc temps va publicar en primera plana la visita d’una televisió alemanya, però tampoc no és un tema fonamental.

– T’ha agafat per sorpresa topar-te amb aquesta situació?

El que m’ha sorprès és que els residus s’avoquin al mar. És la solució més forasenyada. I a més a Europa. No tenen res a dir els europeus d’això. No m’ho explico.

– Com veus la gent a Grècia, el país on més cruelment s’han manifestat els efectes de la crisi?

Està com a Espanya però en una fase més avançada. Les retallades socials han estat més profundes que a Espanya però no sé si els grecs estan més conscienciats però la seva implicació, el seu activisme és molt fort. Jo sóc professor de grec i quan em diuen que Grècia és el passat jo responc que és el futur. Si volem saber què pot passar a Espanya n’hi haurà prou en venir aquí, parlar amb la gent i preguntar la gent per saber-ho.

Ramon Company (SICOM)
FUTURS (Ràdio Municipal de Terrassa)
Share
Recent Posts

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom