+34 670 243 498

Propostes per fer front a la crisi ambiental, canvi climàtic. Informe Unitat BIOS de Finlàndia.

Aquest 2019 s’ha de publicar l’edició d’enguany del ‘UN Global Sustainable Development Report (GSDR). Un equip de la unitat de recerca ‘BIOS’ de Hèlsinki, Finlàndia, per encàrrec l’IGS de l’ONU, ha redactat l’informe ‘Governance of Economic Transition’, un document de fons científic sobre la transformació de les economies per recolzar el treball sobre el desenvolupament sostenible mundial de les Nacions Unides 2019. L’informe ens servirà per construir el documental.

5.1.- Trets fonamentals de l’informe ‘Governance of Economic Transition’


Aquí podeu consultar ‘l’abstract’ en anglès

Vivim en una època de confusió i profund canvi en el suport energètic i material de les economies. A més a més del ràpid canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i altres perills ambientals, les societats són testimonis de l’augment de la desigualtat, l’augment de l’atur, el lent creixement econòmic, l’augment dels nivells de deute i governs sense eines pràctiques per gestionar les seves economies.

Les teories econòmiques dominants, així com la modelització econòmica relacionada amb les polítiques, es basen en la pressuposició del creixement energètic i material continuat. Les teories i models només anticipen canvis incrementals en l’ordre econòmic existent. Per tant, són insuficients per explicar la crisi actual.

Què passarà durant els propers anys i dècades, quan entrem en l’era de la transició energètica, combinada amb retallades d’emissions i comencen a veure els efectes més severs del canvi climàtic?

Quin tipus de comprensió econòmica i models de govern necessitem, ara que les economies estan experimentant un canvi dramàtic ?

Gran part de la volatilitat política i econòmica que hem vist en els últims anys té una causa fonamental en aquesta creixent crisi ecològica. A mesura que els costos ecològics i econòmics del consum excessiu industrial continuen augmentant, el creixement econòmic constant a què ens hem acostumat està en perill. Això, al seu torn, ha exercit una enorme pressió sobre la nostra política. Però els responsables de les polítiques encara no ho reconeixen ni reconeixen els problemes subjacents.

Les societats necessiten abandonar els combustibles fòssils a causa del seu impacte en el clima. I perquè han arribat al seu pic [Peak Oil] moment en que l’energia produïda/obtinguda és inferior a la utilitzada en l’extracció.

Contràriament a la forma en què els legisladors solen pensar, aquests problemes no són en realitat cap crisi separada. Aquestes crisi formen part d’una mateixa transició fonamental. El pensament econòmic capitalista convencional ja no pot explicar, predir o resoldre els desafiaments de l’economia mundial. El capitalisme tal i com el coneixem, s’ha acabat. Anem ràpidament cap una economia radicalment diferent, a causa de l’explotació cada cop més insostenible dels recursos del planeta i del canvi cap a fonts d’energia menys eficients.  El canvi climàtic i l’extinció d’espècies s’acceleren a mesura que les societats experimenten una creixent desigualtat, atur, lent creixement econòmic, augment dels nivells de deute i governs impotents.  La nova era es caracteritza per la ineficiència de la producció de combustibles fòssils i els costos creixents del canvi climàtic.  La fam d’energia impulsa els “costos d’enfonsament”.

Què passarà durant els propers anys i dècades, quan entrem en l’era de la transició energètica,combinada amb retallades d’emissions i comencen a veure els efectes més severs del canvi climàtic?

Com més gran és l’ús d’energia i materials, més residus es generen i, per tant, majors són els costos ambientals. Encara que es poden ignorar per un temps, es tradueixen directament en costos econòmics a mesura que es fa cada vegada més difícil ignorar els seus impactes a les societats. Les economies han esgotat la capacitat dels sistemes ambientals d’emmagatzemar els residus generats per l’energia i els materials. I el cost més greu és el canvi climàtic

Per primera vegada en la història de la humanitat, les economies capitalistes estan substituint les eficients energies fòssils per energies menys eficients amb una taxa de retorn energètic ‘TRE’ cada cop més reduïda. [ No tan sols per causa del canvi climàtic sinó perquè cada vegada en més casos, cal més energia/inversions per extreure-les que no pas se n’obté i a quin cost ]

“Es pot dir amb seguretat que no s’han desenvolupat models econòmics àmpliament aplicables en la propera era”, escriuen els científics finlandesos.

L’energia més cara no necessàriament condueix al col·lapse econòmic “, diu l’autor principal, Paavo Järvensivu. Però per descomptat la gent no tindrà les mateixes oportunitats de consum. No hi ha prou energia barata disponible la qual cosa no vol dir que se’ls condemni automàticament a l’atur i la misèria “.

L’era de l’energia barata s’està acabant. I El capitalisme i l’economia dominant no poden resoldre l’esgotament sistemàtic dels ecosistemes planetaris i els recursos ambientals.

5.2.- Algunes idees urgents de cal desenvolupar en termes socials i materials.

Transformar les formes en què es produeixen i es consumeix energia,  i també el transport, l’alimentació i l’habitatge

El resultat hauria de ser la producció i el consum que proporcioni oportunitats dignes per la vida bona i que alhora redueixi dràsticament la càrrega sobre els ecosistemes naturals.

Pel que fa als gasos d’efecte hivernacle, les emissions netes globals haurien de ser zero al voltant de 2050. A Europa i als EUA al voltant del 2040.La innovació no és suficient. 5.3.- Energia Actualment, aproximadament el 80% del subministrament d’energia primària neta mundial prové dels combustibles fòssils – petroli, gas natural i carbó (IEA 2017). De bona qualitat, els combustibles fòssils fàcilment disponibles, han alimentat la tecnologiaindustrialització de les nacions mundials. Ara, cal transformar tota la infraestructura energètica.

Les renovables tenen pitjor rendiment/retorn energètic – T.RE – que les fòssils i hi haurà menys energia disponible. [petrolis no convencionals, nuclears i energies renovables retornen menys energia en generació que els petrolis convencionals, la producció dels quals ha arribat al punt màxim ].

I requereixen de grans instal·lacions d’emmagatzematge.

Produir els nivells actuals o creixents d’energia necessaris en les pròximes dècades i fer-ho amb solucions de baix contingut en carboni, serà extremadament difícil, si no impossible.

Transformar tota la infraestructura energètica cap a un sistema no contaminant/renovable.

Dràstica reducció dels sistemes de producció i consum d’energia.

Decreixement energètic. El desenvolupament de la producció d’energia també haurà d’estar estretament relacionat amb l’evolució/decreixement del consum d’energia, per exemple, l’electrificació i compartir vehicles transport. S’ha de considerar la feina que es pot generar amb polítiques d’adaptació. 5.4.- Ciutats, Transport i  Mobilitat. 

Radical disminució de la mobilitat i el transport que s’han de transformar. Ús/implementació de models no contaminants, electrificació i reducció dels desplaçaments obligatoris canviant organització/planificació de les ciutats: connexions habitatge, treball, educació, salut, drets/serveis bàsics..

A les ciutats s’ha de fer èmfasi.

Transport electrificat. A la ciutat i entre les ciutats. En la seva major part.

I caminar o moure’s en bicicleta i vehicles de tracció humana o elèctrica.

Això requerirà canvis en la planificació de la ciutat.

Exemples:

Habitatge i feina: les cases i els llocs de treball hauran estar connectats entre si i ha de ser possible anar-hi en bicicleta o caminant.

Producció de vehicles no contaminants. Reducció de vehicles.

Infraestructures de transport, com ara ferrocarrils, carreteres i estacions de recàrrega.

Producció i emmagatzematge d’energia.

A causa de la disminució de la necessitat i la capacitat de trànsit/transport, el resultat probablement serà menys de transport en lloc de més.

5.5.- Habitatge.  Canvis en els models de confort. Conservació de la capacitat calorífica. Aïllament per evitar consum i pèrdues d’energia a través de la calefacció i l’aire condicionat.

5.6.- Internacional.

A més, el transport internacional de mercaderies i l’aviació no poden continuar creixent a ritmes actuals, a causa de la necessitat per reduir les emissions i la manca d’alternatives baixes en carboni a les tecnologies actuals.

Dràstica reducció del transport internacional de mercaderies i de l’aviació per causa de la gran quantitat d’emissions que emeten i de que no es disposa de sistemes alternatius per a substituir-los.

5.7.- Alimentació. Sobirania alimentària.

Transició models agrícola i rural.

Als països en vies de desenvolupament, el sistema imposat d’exportar una selecció reduïda de matèries primeres i materials i la importació d’aliments bàsics barats, no han funcionat per a les comunitats locals.

Una àmplia gamma de la investigació demostra que els països en vies de desenvolupament haurien de centrar-se en proporcionar nutrició diversa a les persones, produïda al país per compte propi i, d’aquesta manera, augmentar les oportunitats de vida locals i millorar les condicions socio-materials generals.

Simultàniament, la majoria dels països, rics i desenvolupats s’enfronten a grans i variats reptes en la producció d’aliments. Seria massa arriscat confiar en la producció d’uns quants aliments principals per important la resta. (FAO i altres, 2015, FAO i col., 2017) Això tindrà repercussions en el comerç internacional d’aliments, també a Europa i als Estats Units. Països que actualment confien en la importació d’aliments en quantitats significatives, hauran d’assolir un alt grau d’autosuficiència alimentària.

El comerç internacional d’aliments haurà de recuperar la seva condició de component crucial de la seguretat alimentària en lloc de servir com a mercat de productes bàsics.Pel que fa a les pràctiques de producció i consum, els productes lactis i la carn haurien de deixar pas a dietes vegetals (Poore & Nemecek 2018).

[ Què ha de fer CAT per assolir la sobirania/suficiència alimentària?

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on es podria abastir Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Menjar, beure i respirar són necessitats humanes irrenunciables. Tant, que, si no podem satisfer-les, morim. Podem afirmar que en el futur immediat tothom tindrà garantit l’accés als nutrients bàsics? La resposta no és senzilla i dependrà del sistema econòmic dominant. http://www.elcritic.cat/investigacio/que-ha-de-fer-catalunya-per-tenir-sobirania-alimentaria-24375 ]

5.8.- Governança proactiva.  

Els mercats no poden fer la transició.

La ràpida transició econòmica requereix d’una governança proactiva: els mercats no poden dur a terme la transformació/transició. 

Les actuacions basades en el mercat no seran suficients, fins i tot amb un alt preu del carboni perquè resulta ineficaç en l’objectiu de guiar actors diversos envers un objectiu comú.

Hi ha d’haver visió global i plans estretament coordinats. En cas contrari és inconcebible una ràpida transformació del sistema cap als objectius de sostenibilitat global.

Els mercats s’hi oposaran, però només amb una transició coordinada a la majoria dels països occidentals i sota la intervenció forta dels governs sobre els mercats, s’aconseguirà l’eficiència.

5.9.- Finançament/Sistema Monetari. Actuació. 

Els estats no poden quedar-se sense la seva pròpia moneda sobirana. Ha de poder invertir a través de la seva moneda.

A diferència dels recursos naturals, socials i tecnològics, les monedes sobiranes no són limitants en la transició cap a la sostenibilitat.

L’acció col·lectiva, organitzada almenys parcialment a través de l’estat, no s’ha de guiar per la necessitat d’assegurar fons públics, sinó sobre la base d’objectius socials i condicions de límits materials.

5.10.- Treball. Ha d’estar garantit.  

Garantia de treball.

Totes les persones que siguin capaces i estiguin disposades a fer-ho, haurien de poder treballar de forma permanent.

Els llocs de treball del programa serien els que pràcticament qualsevol persona pot fer amb una formació limitada.

Una feina finançada estatalment i administrada localment. Feines útils i modelades per a la transició cap a la sostenibilitat i per adaptar-se al canvi climàtic. [Per exemple, instal·lant solucions energètiques descentralitzades i preparant-se per inundacions ].

La garantia de tenir feina asseguraria la plena ocupació i reduiria la inseguretat i la necessitat de competir per llocs de treball ambientalment destructius a nivell individual i col·lectiu.

5.11.- El nou ordre geopolític durant i després de la governança de la transició. 

Algunes idees.

Economies úniques i autònomes i societats dedicades a la regulació del comerç internacional per raons específiques, com la seguretat alimentària, en lloc del lliure comerç com a principi.

Les persones, les organitzacions i les nacions entendran l’economia com una eina per permetre un bé, la vida, i no pas com un fi en si mateix.

L’activitat econòmica tindrà sentit sense creixement econòmic reconstrucció d’infraestructures i actuacions cap a un món de combustibles post-fòssils amb una càrrega sobre els ecosistemes naturals radicalment menor.

Als països rics, els ciutadans tindrien menys poder adquisitiu que ara, peròes distribuiria de manera més igualitària/equitativa.

Els ciutadans de tots els països tindrien accés a treballs significatius i podrien confiar que es construeixi un futur desitjable a nivell col·lectiu.

La millora de la vida i reducció de les emissions en comptes d’objectius econòmics abstractes s’hauria de caracteritzar per la relació entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament, a través d’una activitat econòmica basada en l’aprenentatge bidireccional per a construir noves infraestructures i pràctiques locals adequades a totes dues parts.

Aquest tipus de governança econòmica proactiva dirigida per l’Estat orientada cap a l’autosostenibilitat i les baixes emissions, producció i consum, és contrària a l’ordre polític mundial dominant que funciona al voltant del lliure comerç. Les principals institucions internacionals, basades en la privatització, les exportacions i la industrialització,  haurien de ser reconfigurades.

El canvi climàtic i altres canvis ambientals,amenacen els mitjans de subsistència a tot el planeta i són la causa de la migració massiva. És de l’interès de tots els països mantenir oportunitats locals per a una bona vida.

Donat que cada país, cada àrea té diferents dependències i objectius, no hi ha una solució per a tothom.

En els països rics és impossible reduir dràsticament les emissions de gasos amb l’actual nivell de consum que al seu torn, haurà de ser restringit radicalment.Contràriament, països en desenvolupament podran millorar significativament el benestar de la població amb noves inversions/solucions basades en baix contingut en carboni. Aquests països en desenvolupament no necessiten comença a desmantellar les infraestructures de combustibles fòssils que ha proporcionat durant dècades països rics, oportunitats de consum i una gamma de producció de baix cost.

Els canvis climàtics al nord i al sud assenyalen altres imperatius com ara que els productors d’aliments del nord d’Europa tenen molt a aprendre dels seus col·legues del sud.

Davant els reptes que suposa l’aplicació d’acords internacionals significatius seria convenient per iniciar la transició cap a la sostenibilitat seria que un grup d’estats progressistes prenguessin la iniciativa.

Això requeriria un pensament econòmic que permetés d’una banda, grans programes d’inversió pública i de l’altra que imposés fortes regulacions i sostres mediambientals.

En l’economia global moderna, els estats són els únics actors que tenen la legitimitat i la capacitat de finançar i organitzar transicions a gran escala.

5.12.- Teoria econòmica

Els autors s’han basat en els sistema econòmic post keynesià que qüestiona l’ortodòxia econòmica i dóna suport a les transicions de sostenibilitat.

Però reconeixen que més enllà de la teoria post-keynesiana, hi pot haver una varietat de teories econòmiques que suporten transicions materials i ecològicament beneficioses i ràpidament.

El requisit teòric clau és que han de permetre a la política reconèixer els objectius socials transformadors i els límits materials de l’activitat econòmica.

Si una cosa es desprèn de l’informe de la Unit BIOS de Hèlsinki, és que decréixer i la recerca d’una manera diferent de concebre la vida, són inevitables.

Share
2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies