+34 670 243 498

Òscar Camps. Què està passant a la Mediterrània.

Òscar Camps, fundador i director de Proactiva Open Arms.

            Transcripció de la conversa amb Óscar Camps.

El 8 de gener els van prohibir sortir del port de Barcelona per tornar a rescatar persones al Mediterrani

Hi ha cinc o sis operacions militars al Mediterrani però cap d’elles té encomanat el salvament.

Abans, el dia 6, Capitania Marítima ja no van deixar que l’Open Arms portés els Reis al port de Barcelona, amb l’excusa que el nostre remolcador era un barco amb poca maniobrabilitat. El 8 ens van prohibir sortir amb una excusa ridícula. 21 folis d’excusa basant-se en què aniríem enmig del mar i rescataríem molta gent, que Itàlia i Malta no ens obririen els seus ports, que tindríem que tornar aquí perquè tenim bandera espanyola, que són molts dies de navegació i que això comprometria la seguretat del vaixell i les persones rescatades. O sigui que és millor que es morin i es quedin al fons del mar que no que tinguem l’oportunitat de dur-los a qualsevol lloc. A més, ens assignen el port espanyol més llunyà, Algeciras. En comptes d’anar a Mallorca a València. Són tres dies més de viatge. I després et diuen que és un perill perquè venim de molt lluny.

Amb la mateixa argumentació tampoc no deixen sortir de Pasaia el vaixell ‘Alta Mari’, que també volia rescatar nàufrags al Mediterrani

És un ‘talla enganxa’. Tampoc no és que vingui directament de Pedro Sánchez, que sí, sinó que ve de la Comissió Europea. Es tracta de silenciar el que està passant, d’empoderar els libis, donar-los barcos i poder perquè facin les devolucions en calent enmig del mar. Nosaltres ho denunciem. Denunciem es vulneren els drets humans, com aquesta gent ens dispara, ens amenaça, ens fa fora d’aigües internacionals,… I tot finançat per la Unió Europea. I Espanya forma aquest grup armat. L’armada espanyola, la guàrdia civil els està entrenant. Igual que els italians.

 Se’n parla poc d’això

I del petroli que surt de forma il·legal de Líbia. Nosaltres ho veiem tot. Què fan els petroliers entrant i sortint de Trípoli si és un país en guerra civil des de la mort de Gadafi. No hi ha cap ambaixada. Cap govern permet que els seus conciutadans viatgin a Trípoli, a Líbia. Hi ha tres grups armats que s’autoproclamen com a govern legítim. Un d’ells té el suport de Nacions Unides i Europa però no té ni el control de la capital, Trípoli. El comandant d’aquest grup armat, Al Sarraj, va estar vivint a Langlee. Quina casualitat que ara sigui el cap d’aquest grup. Allí es retenen, s’extorsionen, es venen els subsaharians, es prostitueixen les dones, és un desastre… Hi ha tres kalashnikov per persona. La violència és extrema i la pateixen sobretot aquestes persones subsaharianes. Els tenien avorrits perquè la guàrdia personal de Gadafi eren nigerians que tenien atemorit tothom, com passava amb la guàrdia mora del ‘generalísimo’. Ara els tenen fòbia i els tracten com a gossos.

La Comissió Europea diu que la culpa és dels Estats

Ara estan dient que es constituirà la guàrdia europea de fronteres i costes, amb 11.300 milions d’euros. El seu cap serà escollit a dit i tindran carta blanca per treballar a totes les fronteres internes i externes i a tercers països.  És impensable. Anem enrere envers Schengen. Espero que anem una mica més enrere i tornem a tallar caps, com a la revolució francesa. I potser començarem de nou.  Hi ha cinc o sis operacions militars al Mediterrani però cap d’elles té encomanat el salvament. Salvar gent no és un objectiu per ningú. És una obligació per tots. Ho diu el dret marítim internacional. No anem a salvar gent. Anem a protegir les vides amb la nostra presència perquè fa que els demés es moguin. Fa que els estats, les administracions i les operacions militars tinguin l’obligació de bellugar-se perquè portem periodistes i polítics a bord i ho gravem absolutament tot. Som un gra al cul. Si no hi som, ningú mou el cul i els deixen morir. Ara mateix hi ha cinquanta persones desaparegudes des de fa dos dies i ningú no ho diu. Ho sabem i no estem allà. La nostra missió era fer la feina fins que l’Administració ho fes. La vam començar a fer com a resposta ciutadana però esperant que algú assumeixi el rescat, la protecció de les vides. Com que no ha fan, ho fem nosaltres, la flota humanitària. Estem més perseguits nosaltres que els corruptes. La màfia italiana controla el petroli que surt de Líbia. Els Estats Units han denunciat públicament que empreses italianes, malteses i egípcies estan venent el petroli legal que es treu de Líbia, que són 24.000 milions d’euros l’any 2018. No se’n parla gens però darrera d’això hi ha compromesa l’extracció de petroli durant deu anys. Fins aquí puc llegir.

En teoria, les operacions militars i de vigilància europees a la zona han d’evitar aquests negocis i moviments

El mar Mediterrani és el més militaritzat del Planeta i el que més morts té. No hi ha una polsada de la seva superfície que no estigui escanejada per un satèl·lit, un dron o un radar d’última generació. Se sap tot el que hi passa. Les màfies no estan al mar. Són ministres d’algun dels tres governs que hi ha ara a Líbia. O membres dels grups armats que pel matí fan de guardacostes per la Unió Europea i per la tarda fan de traficants. Ara no rescaten perquè estan negociant. Si a Erdogan li han pagat 6.000 milions d’euros i ara n’hi donaran 180 milions a Mohamed VI, els libis diuen ‘què hi ha de lo meu?’. És un negoci. S’han tret de la mànega aquesta nova guàrdia de frontera i costes que permetrà al lobby de les armes comprar barcos, avions, material militar amb els 11.300 milions que s’hi dedicaran. S’enriquiran els mateixos de sempre. Tot basat en què? En la por als 60.000 africans que han entrat en un any per la frontera sud espanyola? Quan han entrat centenars de milers de persones que vénen de Sudamèrica en la mateixa situació d’irregularitat però que vénen en avió?

Quina és la finalitat, doncs?

Enriquir-se.

No és evitar que vingui gent?

No. Però si els necessitem! El flux migratori respecte a la població mundial és el mateix des de 1960: un 3,4%. El 1960 hi havia 94 milions d’emigrants a tot el món i ara n’hi ha 250 milions. S’ha multiplicat per tres però també ho ha fet la població mundial. Es pot fer servir la informació de moltes maneres, depenent de quin interès tinguis. La dècada dels noranta va canviar aquest índex per la guerra dels Balcans. I el 2015 també, per la guerra de Síria. Però, traient aquests dos cassos puntuals, sempre parlem del mateix. A Europa cada any entren i surten més tres o quatre milions de persones; tres milions per reagrupació familiar. És menys d’un 1% de la població europea. A Catalunya el cens anual varia entre 50.000 i 150.000 persones. Ens preocupem perquè entren 60.000 africans per la frontera sud? A més, no venen a Espanya sinó que van de pas perquè és el lloc més curt per entrar a Europa. O venen per aquí, per Itàlia o per Grècia. No hi ha res més. Perquè es fa ús d’aquesta informació així? Perquè hi ha una utilització política i interessa. La dreta ha declarat la guerra als pobres i el que vol és fer por: que venen a prendre’ns el treball i els ajuts familiars. Si un africà que no parla espanyol, que no té estudis, ni ofici ni benefici, et pren el lloc de treball és que ets un inútil, que et mereixes perdre aquell lloc de treball.

A Matteo Salvini li ha funcionat a Itàlia

Li ha funcionat perquè hi ha un corrent que escombra una part d’Europa, un discurs que cala, que és el mateix que es fa servir aquí, i que és el de la por. A la gent del carrer li fa por tenir un enemic de fora i més pobre. És fàcil. Ho compra tothom. Ho sent al forn. Em sap greu però perquè tenen tants fills si viuen en la misèria?, sents a dir. Doncs, perquè aquesta dona no té drets, quan té 12 anys la venen, la regalen a un senyor que li farà el que vulgui i no podrà opinar. I quan les rescatem del mar venen amb fills de violacions i embarassades d’altres violacions. I no se’n pot desfer. Hi ha una corrent d’opinió generalitzada i molt intoxicada per certs grups que busca això. Entren centenars de milers de persones de Sudamèrica per Barajas i El Prat amb la visa de turista i quan se’ls acaba es queden aquí. Són blancs, catòlics i parlen en castellà. Cuiden la teva mare, netegen el teu pis o fan de cambrers al bar. Tot en negre. I els negres han de fer de manters perquè no tenen permís i ningú no els contracta sinó és per anar a collir olives o clavells. Es vol parlar d’això i no dels 60.000 milions d’euros que ens han pres per rescatar bancs. Podrien haver donat un milió d’euros a cada un dels africans que han vingut. No estan parlant que hem estat governats per un partit i un govern supercorrupte. Si no van ser capaços de trobar M punto Rajoy com trobaran res. Fan servir la migració com a tapadora de tot plegat.

D’emigrants n’hi ha hagut sempre

Jo vaig néixer a Barcelona el 1963. Quan era petit anava a casa dels pares de la meva àvia al barri de Llefià, als afores de Badalona. Allí no hi havia res més. Hi havia el sanatori de tuberculosos, un col·legi de monges i una bòvila. I res més. Era a la muntanya. Jo havia de caminar un parell de quilòmetres fins la parada de l’autobús per anar al cole cada dia. Els meus pares van agafar un pis allà. A finals dels seixanta principis dels setanta, els divendres arribaven autocars que venien d’Andalusia, del sud d’Espanya. Des del balcó m’ho mirava i era al·lucinant: dones totes tapades, amb un vel, de negre, amb mocadors de farcells, amb maletes de cartró, amb nens descamisats, alguns descalços,… Els marits, els germans i fills havien vingut abans. Treballaven a la construcció. Vivien vuit o nou en un pis, a prop de casa. Els nanos petits es van escolaritzar amb mi però els germans grans que anaven arribant no es van escolaritzar i no podien treballar, es van quedar al carrer, als futbolins, als autos de xoc… Va augmentar la delinqüència. Et robaven a punta de ganivet. Robaven els cassettes. A mi em robaven els diners de l’autobús. La banda dels Correa… Després va venir l’heroïna i se’ls va endur a tots. Els petits venien amb mi a classe i ralentitzaven l’educació perquè no se’ls entenia. Van entrar a milers. La casa dels meus avis va quedar rodejada de pisos i barraques. L’únic telèfon que hi havia era el dels meus avis. Quan trucaven del poble jo havia d’anar a buscar a qui telefonaven. La primera tele que hi va haver era del meu avi i la baixava al carrer perquè tothom la veiés. La meva àvia tenia un ‘colmado’ i el va haver de tancar perquè ningú no pagava. Això era la immigració espanyola. Després van venir els algerians, els magribins. I després, els xinesos. N’hi ha vint mil o més a Santa Coloma. On viu la mera mare el preu del pis no el posa ella sinó els xinesos. D’això se’n diu globalització. Qui sap d’on seran els que vindran d’aquí a deu anys. La gent es mou i es desplaça i no ho podem evitar. És una antiga norma domèstica. No pots impedir que marxi algú de casa teva però si algú de fora vol entrar a casa teva, ho has de consultar perquè incomodarà, serà una dificultat que s’haurà de consensuar, a no ser que vingui a fer les tasques més desagradables que ningú no vol fer. Això és la immigració.

Què en pensa de les polítiques d’Europa envers l’Àfrica i la seva relació amb el fenomen de la immigració?

El que està passant ara a Europa no és més que el resultat d’unes quantes dècades d’explotació d’Àfrica, de mala gestió dels seus recursos i de la intervenció dels governs africans. Des de Von Bismarck, que es va repartir Àfrica, fins l’actualitat no hem trets les mans de damunt seu. No hem permès que s’hi fes res. Ara n’estem pagant les conseqüències. Recordeu el Domund? En setanta anys no hem tingut temps suficient per solventar els problemes d’Àfrica. Hem de ser molt inútils per no fer-ho si volíem. A qui l’interessa la pobresa d’Àfrica? A tothom i aviat a ningú. El salt econòmic que hi ha entre Amèrica del Nord i del Sud és molt més gran que el que hi ha entre Europa i Àfrica. És impossible evitar el salt migratori. Si hi afegeixes el canvi climàtic hi haurà 150 milions de persones que es mobilitzaran per culpa seva. Si estem fomentant el mur per terra, el flux serà per mar inevitablement. Tenim dues organitzacions que treballen al mar. Una que protegeix les balenes i es preocupa pel plàstic que hi ha al mar, Greenpeace, i una altra que lluita contra la pesca il·legal, Sea Sheperd. I els drets humans? Qui se n’ocupa de defensar els dret humans al mar en un planeta on hi ha tres parts d’aigua per una de terra? Permetrem que el mar sigui l’estora on deixarem que vagi morint la gent. Proactiva Open Arms vol mutar en un observatori global de fluxos marítims. La humanitat des del Paleolític migra buscant un lloc millor per viure i no ens ha parat mai ni un mar, ni una serralada, ni una glaciació… I no ens pararan. Moriran molts però molts arribaran. La gent que rescatem ens expliquen que a l’Àfrica s’ha creat una classe mitjana de famílies que tenen un parent a Europa que els envia 150, 200 o 300 euros al mes que els permet educar els nens, tenir una certa qualitat de vida. A l’Àfrica estan arribant molts més diners dels africans que estan a Europa que de l’ajut humanitari global que s’hi envia. Mentre això sigui així no deixaran de venir. Cada família n’està preparant un membre per enviar-lo a Europa i tenir aquest nivell de vida. No s’està explicant als africans que el viatge és dur, que correran perill la seva vida, que seran robats al primer país, al primer control, que les màfies els prendran tot i extorsionaran i arruïnaran les seves famílies perquè puguin continuar el viatge. Que trigaran anys per arribar si no moren en una frontera, el desert o enmig del mar. És millor que estudiïn una carrera i vingui amb una beca. Els ocuparà menys anys i els costarà menys diners. Això no ho saben. Tots tenen un smartphone. Quan els rescates tothom se sap l’alineació del Barça i el Madrid. Nens i grans. I veuen pels anuncis que el teu gos menja millor que el seu fill. Per això volen venir, se la volen jugar.

Proactiva Open Arms va a alguns països africans a explicar tot això

Estem a Àfrica explicant tot això. A Ghana i Senegal. Portem ordinadors i fem classes d’informàtica i programació. Ara portarem quatre capitans senegalesos influents aquí i els ensenyem els manters, els CIEs, com els deporten, com és estar al carrer, la veritat. Perquè el que els arriba allà és una foto, ben vestit, davant un cotxe, amb un rellotge que t’han deixat, com dient “he arribat i he triomfat”. Hem de lluitar contra aquesta quimera. Ningú no ho fa. I quan ho fan és amb diners de la Unió Europea, de l’Organització Mundial de les Migracions, només a les capitals. No van als llocs deprimits del país d’on surten de debò. Allà no hi va ningú. No crec molt en la cooperació internacional globalitzada de les grans institucions. La resposta ciutadana és molt més eficient, eficaç i ràpida, i, quasi sempre, vocacional. Vaig estar a Bangladesh per fer un informe dels refugiats roginhyes. Amb deu dies en vaig tenir prou per fer-lo. I allí hi havia Acnur, Metges del Món, Humain Rights Watch… que portaven un mes allí i encara no havien creuat al camp de refugiats, no havien vist res. Estaven en un hotel de cinc estrelles i amb cotxes, uns toyotes, que valen 40.000 o 50.000 euros. Nosaltres anàvem amb un fixer al que li pagàvem 50 euros al dia, amb una furgoneta fent cent quaranta quilòmetres per una carretera de merda per anar cada dia als camps de refugiats per parlar amb la guarda costera i veure com arribaven des de Myanmar. Després descobreixes que has de pagar 10.000 euros a una organització local per poder treballar allà. Hem vist com funciona això. Ho hem vist a Grècia i al Mediterrani central. Hem vist grans organitzacions que vénen un mes, es fan un fotimer de fotos, amb les que omplen la seva plana web, desapareixen i segueixen cobrant del que diuen que fan. Hem vist de tot. Arriba un moment en què creus que és més útil la feina de quatre freakies amb un barco deixat i diners de les xarxes socials. Nosaltres hem tret del mar 59.500 persones del mar en tres anys així.

Però si no els deixen sortir de port…

Buscarem la manera. Això no durarà eternament. Ja ens quedem, tant per tant. Tocarem els nassos fins el 28 d’abril. Podria llogar un altre vaixell, posar-li la bandera d’un altre país i sortir, però li posaria molt fàcil a aquest govern. Aquest govern ens ha bloquejat políticament i ho pagarà. Podríem comprar un altre vaixell amb un milió d’euros. Són cent mil persones que posin deu euros cada una. Nosaltres tenim més persones rescatades que donants. Cal que el govern assumeixi el que ha fet. Ha fet el mateix que l’extrema dreta. Fa un any vam despenjar una bandera al Camp Roma contra la Roma perquè ens havien bloquejat el barco els italians. La Itàlia de Salvini ens va bloquejar el barco fa un any i ara ens el bloqueja l’Espanya de Pedro Sánchez. Quina casualitat! Pedro Sánchez està adoptant la política de l’extrema dreta europea.

Sánchez es va estrenar com a president del Govern obrint els ports espanyols als migrants rescatats que estaven al vaixell Aquarius i que no deixaven desembarcar a Itàlia o Malta

Va voler treure pit i li va caure la ‘clatellada’ d’Europa. I ara ha hagut de contrarestar l’efecte de l’Aquarius bloquejant el vaixell de l’organització més emblemàtica, carismàtica i mediàtica que hi ha en aquest moment, Proactiva Open Arms. I la Mérkel l’ha deixat tranquil. Pedro Sánchez es queixa que ell ha aturat el nostre vaixell i demana que aturin també els que són al Mediterrani rescatant gent. “És que fins el Papa em crida l’atenció”, diu. I ara han parat des d’Holanda el Sea Watch3, que ha rescatat 50 o 60 persones. Van comprar el barco que té bandera alemanya i va poder sortir perquè no va dir que era una ONG. Això ho podria fer jo llogant qualsevol ‘tonyinaire’, sortir i posar la bandera d’Open Arms’ enmig del mar.

Els libis no us rebrien bé. Ja heu tingut incidents greus amb la seva guàrdia costera

Els forma la policia i la guàrdia civil. La vegada que ens van segrestar en aigües internacionals ens van apuntar amb metralletes i ens van dir que poséssim proa a Trípoli. Ens vam escapar perquè portàvem una diputada socialista que va telefonar l’Ana Pastor. Jo vaig trucar al CNI. El que fem genera força simpaties, transversalment. No diem què cal fer amb la gent que rescatem. Diem que no els volem deixar morir. Els entreguem a l’Administració i després no en sé res més.

Hi ha qui parla de necropolítica en referir-se a aquesta política de decidir qui viu i qui no

La Unió Europea està posant camps de concentració a països tercers. Ho està fent al Sahel i a Líbia. A Líbia hi ha camps de detenció il·legals, irregulars, clandestins, on es tortura, es mata, es viola, s’extorsiona tothom sistemàticament. Tots els que rescatem venen torturats. I totes les que rescatem han sigut violades. No el 99%. Totes. Fins i tot les de 12 anys. Si no paguen les violen, les prostitueixen. Això està passant a Líbia cada dia. Algun dels governants ha venut milers d’esclaus. Se’ls ha endut al seu poble i els ha venut com esclaus. Tenen 800.000 persones per allí campant. I Europa paga perquè no surtin. Què fan amb elles? Els han de mantenir, donar menjar i aigua, mentre visquin. Fins ara anaven entrant pel sud, pel desert i les màfies els anaven portant cap al nord, perquè anessin sortint. En bloquejar-se la sortida els van retenint i no hi ha menjar i feina per tots. Per tant, els han de començar a eliminar. De tant en tant els deixen sortir perquè Europa continuï pagant. Què fa Mohamed VI deixant entrar menors? Els menors són molt conflictius perquè necessiten atenció personalitzada. Han d’anar a un centre de menors. Són un problema de convivència social. Molts queden pel carrer, són víctimes de la delinqüència, de les màfies. I qui els pateix vota la dreta, “perquè els tenim al barri”, “perquè m’han robat el mòbil”, “perquè han pegat al meu fill”… I Mohamed VI sap que deixant entrar menors crea un escenari ideal per negociar. Pedro Sánchez no vol parlar d’emigrants abans de les eleccions. Ha tapat completament, ha silenciat Salvament Marítim. No hi ha cap notícia del que passa al Sud.

 Vostès hi van anar

I ens van fer fora. No interessa al president del govern que es parli del Sud. Mohamed VI vol més de 180 milions d’euros i vol sortir a la llista Forbes de milionaris, com hi era Juan Carlos I. L’acord que té Espanya amb el Marroc ja té 25 anys i és secret. Què demana Mohamed VI? Diners i el reconeixement dels territoris ocupats. Que la Unió Europa faci la vista grossa amb segons què a canvi que els pesquers espanyols puguin treballar a segons quins llocs. Aquí hi ha lobbies i interessos creats. El de menys són els sahrauís o els africans que volen venir aquí. L’opinió pública la maneguem ràpidament amb un parell de campanyes sobre quatre agressions o violacions i aconseguim que tothom estigui contra ells. Hi ha una sèrie italiana de Netflix, ‘Suburra’, que explica perfectament el que passa. Open Arms té una delegació a Roma. Hem desembarcat discretament unes 20.000 persones a Itàlia i els centres de detenció dels migrants els porta la màfia calabresa, que cobra de la Unió Europea. Del gener al març de 2018, el govern italià pagava a les màfies líbies perquè retinguessin la gent. A penes es va desembarcar gent. Hi havia eleccions el mes de març. Els pocs que vam rescatar tenien una salut molt deteriorada. Alguns se’ns van morir a bord. Els retenien sense recursos, sense menjar, amuntegats, sense aigua… venien malalts, dèbils. El que no moria al barco, moria a terra. Tot i així van perdre les eleccions i ara tenim Salvini, que va utilitzar tot això.

Es pot parlar de genocidi?

Està molt a la vora. Quan a nosaltres ens diuen col·laborem amb les màfies, que som uns traficants, contesto que els traficants són Pedro Sánchez, Salvini, Erdogan, Mohamed VI, El Harrad,… aquesta gent amb intercanvi de diners modifica els fluxos, fa sortir o no gent. Això és traficar. Jo no tinc intercanvi econòmic ni contacte amb ningú dels que hi ha a terra. Són diners que venen de la cooperació i el desenvolupament que van a finançar grups armat. Europa ho permet i ho va començar Angela Merkel. El 2012 era el país més vell del món després del Japó. Tenia una tasa de natalitat de 8 per 1000. Necessitava un milió de persones que hi anessin a treballar i en van entrar, casualment, 800.000 per Lesbos. Àustria els posava trens perquè arribessin a Alemanya. Els primers sirians que van arribar a Lesbos tenien formació universitària, tenien diners, Iphones, rellotges,… Havien arribat allí pagant a les màfies. Podrien haver anat amb avió a Alemanya. Quan en van tenir prou, què va fer Merkel? Va arribar a un acord amb Turquia i en va deixar penjats 90.000 o 100.000 als Balcans i Grècia, que porten tres anys tancat en uns camps de merda. L’efecte crida no érem nosaltres. Va ser Alemanya. El baby boom som set milions. De cop, sortirem d’escena. És mà d’obra qualificada. Qui hi posaran? Com s’està preparant això? Què passarà? Hi haurà un combat entre els països per atreure els migrants amb formació i la mà d’obra qualificada. Com els atraurem aquí? Pel sol? Aquí vindran a viure i retirar-se els que tinguin diners i nosaltres haurem d’anar a viure a Sudamèrica perquè no podrem pagar estar aquí. El que passa a Marbella, al sud d’Espanya, és el que passarà a tot el territori, perquè pel canvi climàtic i pel que sigui això es convertirà en el geriàtric d’Europa. Nosaltres no podrem jubilar-nos aquí. Haurem de migrar. No podrem viure aquí. Què passarà amb aquest país? Quin futur tenim? Aquí no es produeix res. Què farem? Vendrem sol? Molts milions de xinesos no tenen dones. Ara paguen les conseqüències de la política del fill únic. Han d’importar dones. Les compren a Bangladesh i les entren il·legalment. Això és el que farem? Importar sudamericanes? Jo tinc uns 600 socorristes a la meva empresa. No hi ha espanyols que vulguin treballar de socorristes. És un curs de més de mil hores, per treballar tres mesos. Prefereixen estudiar una altra cosa. He de portar 70 peruans, pagar-los el bitllet d’avió, buscar-los pis a la Costa Brava. No hi ha catalans que vulguin treballar de socorrista. Guanyen més fent de pizzero o fent de porter o cambrer de discoteca que treballen vuit hores a la platja. Aquest és el futur del país? Doncs, pleguem.

I el futur de Proactiva Open Arms, quin és?

Plegar. El futur és que facin la feina que fem nosaltres ara. Igual que nosaltres tenim socorristes a les platges, que facin la feina que s’ha fer a les aigües internacionals. Hi ha un conveni SAR, hi ha l’obligació d’intervenir. No hem de deixar a un grup armat libi que faci deportacions en calent, que surtin, sense formació ni preparació, en barques que els ha regalat a Europa. Que interceptin els migrants en aigües internacionals, els tornin per la força, contra la seva voluntat, al lloc d’on fugen, i els recloguin en camps d’extorsió i exterminació i Europa ho pagui?

Per tant, no poden plegar

Però el futur és fer-ho. Tot passarà. Ja hem tingut la dreta a Europa. Ens recordem de l’Adolfito i del Generalísimo. És un tema d’educació. Tots tenim la responsabilitat d’educar bé els nostres fills. No deixar-los l’ipad i els videojocs, perquè seran els que resoldran aquest problema. Si el meu avi aixequés el cap… ells bolcaven tramvies. Així van aconseguir la jornada de 40 hores. Aquí no hem fet res. Guanyar Champions amb el Messi i sortir l’11 de setembre amb una bandereta i els nens. Els drets es guanyen al carrer i es perden per la tele. Hem de sortir al carrer a defensar els nostres drets. L’1 d’octubre estaven en joc els nostres drets. El mateix que els fan a ells, ens ho han fet a nosaltres aquí a casa. Són els drets de tots. Si permetem que els facin això a ells, quan ens ho facin a nosaltres no podrem dir res.

I mentre no arribi aquest futur en què Proactiva OpenArms no hagi de rescatar gent al Mediterrani?

El present és monitoritzar i documentar el que està passant. Rescatar no és un objectiu. És una obligació. Ho diu la llei. Amb la nostra presència protegirem les vides de la gent que estigui al mar perquè obligarem els altres a complir amb els convenis internacionals i el dret marítim, però, a més, ho documentarem. Si una embarcació líbia agafa cent persones i les torna a Líbía ho documentarem i ho denunciarem allà on calgui. I demà passat, dins de vint anys, el Tribunal de La Haia jutjarà els libis, la Merkel, la Unió Europea… Si no ho documentem ara, estem perduts. Ells no ho faran tot i que ho tenen tot controlat, monitoritzat i escanejat.

Alguna denúncia ha presentat ja Proactiva Open Arms

Vàries. I gruixudes. I hem documentat denúncies d’altres. Hem obtingut les gravacions del que ha passat i ho hem pogut aportar denunciant la guàrdia costera italiana i líbia. Ens ho ha demanat la Fiscalia italiana. Itàlia porta més anys de democràcia que Espanya i, tot i tenir la màfia, ens dona dos voltes i mitja. Itàlia ens va bloquejar el barco acusant-nos de ser un grup criminal i col·laborar amb els traficant i, tot i la denúncia d’un fiscal, en un mes i mig tres jutges van alliberar el barco. Aquí portem tres mesos per un procés administratiu que, segons el ministre Ávalos, és fàcilment recurrible. Cap jutge permetria que ens bloquegessin judicialment. Per això ho fan per via administrativa. Ens posen en un recorregut administratiu eternament llarg del qual ells porten el tempo i esgoten tots els terminis. Si fóssim un pesquer estaríem arruïnats. Com que som una ONG, que incordiem més que ajudem, si ens arruïnem millor. Aquest és l’objectiu, que no es diu.

Les donacions deuen baixar si la gent veu que els barcos no poden sortir a rescatar la gent

Moltíssim. Però vam firmar un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona que ens ajuda a viure. Hi ha moltes ciutats solidàries. Tota Itàlia no és Salvini. Tota Espanya tampoc. Estem treballant amb una aliança de ciutats. El futur no és l’Europa dels països. La centralització queda molt llunyana. Quan em reuneixo a Madrid no tenen ni idea del que passa aquí. Les ciutats són el futur. Són la representació política més propera. Et sents més identificat amb l’administració local que amb la central. A la resta d’Europa passa el mateix. Les ciutats aniran agafant pes. A la nostra aliança hi ha 12 ciutats, que apleguen 14 milions d’habitants. Si escampem la got d’oli ja veurem què passa. Sóc optimista. Tot passarà.

 Les eleccions europees no pinten massa bé en aquesta línia

Però passarà. És cíclic. Quan vaig arribar a Lesbos i vaig veure baixar tota aquella gent de la pastera enseguida em va venir al cap el balcó de casa: dones grans tapades, amb vel, mocadors de farcell, amb els nens agafats de la mà, tots plorant… era un dejà vu. Tot passarà, donarà la volta. La nostra generació és l’única en tota la història d’Europa que no ha viscut una guerra. Ja veurem! Tots la volen. El Papa va dir que la tercera guerra mundial està en marxa, en petites guerres. Quan comencin a arribar aquí els iemenites, la gent es preguntarà perquè venen. Vindran perquè hem venut corbetes, avions, mines i bombes a Aràbia Saudí perquè els facin la vida impossible. Ningú no se’n recordarà. Quan a mi em diuen que a les pasteres van terroristes, els contesto que els terroristes estan a Marbella, invitats pel Rei i s’abracen amb ell. Aquests són els que financen la guerra i aquí mitja Espanya els fa la ‘ola’. Tenim mitja Andalusia venuda els saudites. És un país una mica aborregat. La gent veu Messi, Ronaldo, la bandera espanyola i nosaltres l’Onze de Setembre. Ja els interessa als uns i als altres. Ens han portat de la maneta perquè ningú sabia parar la màquina. Botifler, l’últim! I ara què?

Sort que deia que és optimista!

Jo estic explicant l’escenari. Això s’ha de reactivar i hi ha molta gent amb ganes de fer coses. Són altres generacions i s’ha d’apretar.

 

 

 

 

Share
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies