Mario Giampietro, professor i investigador de l’ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) i de l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 In Aigua, Aire, Alimentació, Bloc, Catalunya 2040 / Reptes de futur per causa del Canvi Climàtic., Cures, Drets Humans, Eines d'intercanvi, Emergència Climàtica i Social, Entorn habitable, Fitxes, Hidratació, Nodrir, Respirar, Sanitat / Salut, Totes les publicacions, Treball

SUFICIÈNCIA ALIMENTARIA A CAT

“Tota l’agricultura europea ha passat a producció animal”.

“Fem producció industrial d’aliments pensada pel consum de les vaques”.

“Tots els espàrrecs vénen del Perú i estan convertint-lo en un desert traient-li tota l’aigua. I quan no puguin produir-ne més se n’aniran cap a una altra banda. Sense cap lògica ni preocupació per la gent”.

“Si no fem res, el 2100 col·lapsarem”.

Mario Giampietro, professor i investigador de l’ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) i de l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Idees bàsiques de l’entrevista realitzada el 10 de maig de 2018.

 “L’agricultura ha canviat. Ja no és la producció de menjar per consum a les comunitats rurals. Ara s’ha de portar a les ciutats”.

Canvi Climàtic i Energia.

“Abans que el nivell del mar pugi 70 centímetres com diuen tindrem problemes d’alimentació molt greus i no tindrem petroli i una alternativa a mà”.

“El perill és que la guerra al canvi climàtic la facin els bancs i les grans multinacionals. Cal una revolució, no una guerra, i que la faci la gent”.

“També hi ha el problema de l’energia. No tenim la tecnologia suficient per substituir els combustibles fòssils. En 10 anys volen renovar totes les centrals. Si són amb tecnologies alternatives, en caldria 3 o 4 vegades més”.

“Molt poca gent s’adona que l’agricultura no consumeix gaire energia. Només representa el 20% del que es consumeix pel cicle de l’alimentació. La resta es gasta després en el transport, els embolcalls, el processament, la distribució, cuinant el menjar,…”

“Cal un canvi institucional seriós. Canviar el sistema. Les excuses que la innovació tecnològica portarà la solució dels problemes energètics no em convencen. No té sentit que es farà en 10 anys i a més disminuint les emissions”.

“Tothom parla del canvi climàtic però els governs estan més preocupats per comprar armes que de l’ascens del nivell del mar”.

“El sistema ens vol inocular la por perquè no ens arrisquem solucions alternatives”

Agricultura. Ramaderia.

“L’agricultura ha canviat. Ja no és la producció de menjar per consum a les comunitats rurals. Ara s’ha de portar a les ciutats”.

“Tota l’agricultura europea ha passat a producció animal”.

“Holanda utilitza 19 vegades més terra de la que té. Ho fan tots els països d’Europa”.

“Holanda exporta més que l’Argentina i el Canadà junts. No hi ha cap lògica. Cadascú maximitza els seus ingressos. Si no sortim de l’agricultura agroindustrial (de l’agrobusiness) la sostenibilitat és impossible”.

“Fem producció industrial d’aliments pensada pel consum de les vaques”.

“Tots els espàrrecs vénen del Perú i estan convertint-lo en un desert traient-li tota l’aigua. I quan no puguin produir-ne més se n’aniran cap a una altra banda. Sense cap lògica ni preocupació per la gent”.

“Ara manen els ciutadans, que volen menjar barat”.

Producció d’aliments.

“MAGIC és un projecte europeu per mirar les directives diverses que es fan. Són independents unes de les altres i no estan coordinades. Sovint es contradiuen. Nosaltres hem d’estudiar les seves propostes sobre aliments, cotxes elèctrics, recursos d’aigua, energia, innovacions, fracking,… i veure si el que proposen és possible i com es relacionen entre elles. Cadascú es preocupa només del seu espai. S’adonen, però, que alguna cosa no funciona”.

“Hem fet diverses simulacions. Es constata que Europa no pot produir tot el que necessita”.

“L’agricultura industrial consumeix més perquè produeix 8 tones per hectàrea i 700 quilos per hora, mentre que abans es produïa 1o 2 tones per hectàrea i 5 quilos per hora. Això no és natural. Ecològicament, hauríem d’anar més a poc a poc”.

“Els problemes d’alimentació a nivell del món no es poden solucionar. Es poden solucionar problemes locals. El nivell nacional no serveix de res. O actues a nivell d’Europa o a nivell local. El nivell nacional no és ni carn ni peix. No pot resoldre coses localment i no té prou dimensió internacional per influir”.

“Potser hauríem de subsidiar la producció als pagesos dels països rics per alimentar gratis a africans que no tenen diners per pagar-ho, de la mateixa manera que es subsidia la producció que ara acaba alimentant vaques”

Menjar.

“El menjar hauria de costar més i hauríem de menjar menys o d’altres coses (menys carn, la qual cosa seria millor per la salut). Molts més diners haurien d’anar a les zones rurals on es produeix el menjar”.

“Ara hi ha un plus però s’acabarà i, si la població augmenta, haurem de decidir si donem de menjar a les vaques o a les persones del Tercer Món”.

“Si eliminem els fertilitzants la producció baixaria i caldria tres o quatre cops més de terra. Una terra que no tenim”.

Menjar i feina.

“Als països rics hi ha molta gent i poca gent que treballa (un 40%). Els que treballen ho fan unes 1.800 hores l’any als països avançats. És a dir, tens una hora de treball per cada 10 o 14 de consum. En aquest sistema ha estat fonamental que les dones entressin al mercat laboral. Abans preparar un menjar costava tres o quatre hores. Ara no tenim aquest temps. L’hem de preparar en 30 o 40 minuts. Si vols menjar en 20 minuts és evident que es llença molta

Recursos. Eficiència. Malbaratar.

“Es pot i s’ha de fer d’una altra manera. Cal una nova lògica de repartir els recursos, perquè al final els rics acabaran produint per uns pobres que no poden pagar els aliments”.

“Abans menjàvem un pollastre o un porc sencer i s’aprofitava tot o es reciclava. Ara volem només un filet, o una pota, i la resta es llença o malmet”.

“Quan era petit anava cada dia al mercat. Ara només s’hi va un cop a la setmana i compres coses embolicades”

“La nostra societat va massa ràpid. Els fluxos són molt ràpids. Volem menjar en 20 minuts. Si volem una cosa compatible amb el medi ambient hem d’anar més a poc a poc. És com el cotxe. Si circules a 150 quilòmetres per hora consumeix més benzina que si vas a 40 quilòmetres per hora”.

“Em preocupa que la gent no se n’adona d’aquest problema”.

Benestar. Privatitzacions. Deute. Elits.

“Si neixes a Europa ara tens més privilegis que un rei de l’any 1.500. Tens uns drets que no tenia aquell rei. Però som molt pocs els que ens beneficiem de la societat del benestar. Si no ho discutim voluntàriament, la realitat ens hi obligarà”.

“A Europa pots votar el que vulguis però al final sempre t’acaben posant un ministre de Goldman Sachs. Fins i tot a Grècia. Manen els bancs, el capital. Estan liquidant l’estat del benestar. Potser caldria reduir-lo una mica però ho hauríem de decidir nosaltres, no els bancs”.

“De 2007 a avui el deute mundial s’ha disparat. Creixem gràcies al deute. Amb diners que es queden els rics. Tot el deute és a Holanda o Alemanya.  S’imprimeixen milers de milions d’euros i dòlars que van a la butxaca dels rics. No van a Uganda, Rwanda o Burundi”.

“Abans un país podia controlar els diners que circulaven pel seu país i podies posar impostos als més rics, però ara quina taxa pots posar a Amazon? Els rics són cada cop més rics però no se’ls pot posar més impostos perquè no sabem on són”

“Si et trenques una cama has d’anar a l’hospital i algú l’ha de pagar. Igual amb la policia, la universitat, l’exèrcit,… Perquè funcionin els serveis cal que algú els pagui. No hi ha comunitats del tot autosuficients o que puguin pagar tots els serveis que necessiten. Els amish als Estats Units necessiten la protecció per part del govern”.

“Als països rics, ara, molta gent s’adona que l’elit financera al poder no s’ocupa dels seus problemes i per això vota Trump, Le Pen, Grillo, Podemos o Ciudadanos. La gent no confia en el sistema i els que el dirigeixen”.

“Les elits s’estan folrant i es globalitzen. Si passa alguna cosa aquí se’n van a la casa que tenen a Mèxic o a Tailàndia”

“Si retalles l’estat del benestar, la gent s’adona que hi ha alguna cosa que no va. S’ha de fer alguna cosa”.

“El futur no existeix. Ningú sap com serà. L’hem de fer. No podem negar el problema dient que el resoldrem amb noves tecnologies. Xocarem contra el mur. No es pot multiplicar per mil la producció agrària, com sí que hem fet amb la informació, els telèfons o els ordinadors”

“Hauríem de parlar com canviar el sistema. Però això no agrada ni als que manen, ni als bancs, ni a la pròpia gent”

“No m’agrada parlar de ‘transició’, perquè ningú sap on som i on volem anar i com, que em sembla que no és el cas actual. Necessitem una gran transformació, no una transició, que dóna el missatge que la situació està sota control. A les paraules hi ha molta ideologia. És més honest parlar de transformació”.

“La solució a la sostenibilitat ha de venir de les institucions, de la política, no de les innovacions tecnològiques. Dir-ho és un engany”

“Hem fet una simulació. Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al Planeta, no hi haurà carn per tothom. Probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari”

“El 2100 no estarem com ara. El 2050 caldrà fer un reajustament. Com? Esperem que sigui sense una guerra. Tindrem problemes de gent que no menja o no té energia abans de patir els efectes més greus del canvi climàtic. Potser hauríem d’anar tots a Austràlia”.

“Sóc optimista. La Humanitat sabrà ajustar-se. Ho ha fet sempre. Tenim molta tecnologia. Però cal canviar el sistema. Tal i com anem ara, el futur és molt preocupant”.

Share
Recommended Posts
Comentaris
pingbacks / trackbacks

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom