Davant el dolor i patiment que comporten les llistes d’espera, la Marea Blanca de Catalunya va fer roda de premsa el dia 23 de juny de 2016 a les 11.30 hores al Centre Civic La Sedeta, C. Sicilia 321 de Barcelona a fí de posar cara a les llistes amb els rostres de les persones que són darrera les estadístiques del Departament de Salut.
Els Les malaltes i els malalts, ciutadanes amb drets dels que en són propietàries, es van explicar abastament.
Streaming de la roda de premsa. Aquí podeu veure i escoltar els testimonis de les ciutdanes malaltes.
Recull de premsa:
Les llistes d’espera per ser visitat, operat o diagnosticat al sistema públic fan estralls. Diari de la Sanitat / Catalunya Plural. Blanca Blay. 23/6/16.
Visita al especialista: octubre de 2017. El País. Jéssica Mouzo. 24/6/16
Próxima visita con el traumatólogo: 18 de octubre de 2017. La Vanguardia. Ana Macpherson.
24/6/16
La Marea Blanca denuncia les “dramàtiques” llistes d’espera als hospitals públics catalans. Catalunya Press. 24/6/16
Vídeos llistes d’espera:
Jordi Pérez: en lista de espera en el hospital de Bellvitge de hasta tres años.
Jordi Pérez intervenido dos veces de la columna – sin éxito – por el docponen en lista de espera de un máximo de 3 años. Jordi que debe tomar constantemente morfina por causa del dolor a pesar del peligro de adicción que supone, está en lista de espera desde agosto de 2015.
Escucha el relato corto.tor Maestro de León y después de ser visitado en el hospital comarcal de Igualada, acude de urgencias al Hospital de Bellvitge a causa de un dolor insoportable. Una vez examinado y habiendo preparado incluso un quirófano, al no encontrar ningún tumor, lo
Relato corto.
Entrevista a La Plaça dels Futurs: Jordi Pérez a sicom.cat: “M’han ingressat dos cops pel dolor però em diuen a Bellvitge que potser he d’esperar 3 anys per operar-me”
La Lluïsa Villar, un exemple del patiment.
Mútua de Terrassa ha tardat 7 anys en posar la Lluisa Villar en llista d’espera. I ara l’espera continua: fins quan? La co-directora del servei d’atenció al pacient, Mamen Galindo, diu – segons la LLuïsa – que tot és normal.
Així funcionen els consorcis, en la pràctica privatitzats.
Escolta el relat.
