L’informe de l’IPCC alerta que l’escalfament global produït per l’acció humana pot ser irreversible. A Catalunya Plural 11/8/2021

 In Aigua, Aire, Aixopluc, Alimentació, Bloc, Catalunya Plural, Coneixement, COVID-19, Cures, D'altres Mitjans, Dret a la movilitat, Drets Humans, Educació, Eines d'intercanvi, Emergència Climàtica i Social, Energia, Entorn habitable, Habitatge, Hidratació, Migracions i Geopolítica, Nodrir, Respirar, Sanitat / Salut, SICOMNews, Sobirania alimentària, Sobirania energètica, Totes les publicacions, Treball

La gravetat de la situació obliga a una reducció dràstica d’emissions i no pas a augmentar-les com es vol fer a Espanya amb l’ampliació dels aeroports de Barcelona i Madrid

La primera part del sisè informe d’avaluació de El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, IPCC, per les seves sigles en anglès (grup I, base de ciència física), publicat el passat dilluns, sosté que la temperatura mitjana des del període preindustrial (1850/1900) ha pujat 1,1 °C (1,25 °C el 2020) a causa del vessament de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) que ha convertit l’atmosfera en un abocador. I sosté també que la temperatura mitjana pujarà més d’1,5 °C en els pròxims 20 anys si no es fa res per evitar-ho (reducció radical de Gasos amb Efecte Hivernacle). El més probable, això no obstant, és que l’augment d’1,5 ºC esdevingui en els pròxims 20 anys.

Canvi climàtic compromès

Permeteu-me que abans de continuar li pregunti a Francisco Doblas-Reyes, director del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, professor d’ICREA i coordinador d’aquest darrer informe IPCC, què és el canvi climàtic compromès: “És aquella part del canvi climàtic d’origen antropogènic (causat per l’activitat dels éssers humans) que esdevindrà, independentment de quines siguin les emissions a partir d’ara mateix. Això vol dir, que, fins i tot si es deixés d’emetre GEH avui mateix (anéssim de cop a zero emissions), durant els propers 20 o 30 anys el canvi climàtic continuaria. La raó és que el sistema climàtic encara s’està ajustant a les emissions que s’han abocat en els darrers 170-180 anys, quan va començar la producció industrial a gran escala a tot el planeta. Això vol dir que l’adaptació no és una elecció. Que hem d’adaptar-nos a un seguit de canvis que tindran lloc sigui quin sigui el compromís en la reducció de GEH que ocorri”.

Futur immediat

Si tenim en compte que l’escalfament global antropogènic no és inferior a 0,20 °C/decenni, i que en funció del canvi climàtic compromès el clima continuarà ajustant-se durant com a mínim 20 anys, fem el que fem avui, en la nostra opinió, l’increment d’1,5°C, que segons els Acords de París s’havia d’evitar despassar, ja és inevitable, i es produirà no més enllà de 2040.

Però què n’opina Doblas-Reyes, com dèiem, coordinador del darrer informe IPCC?: “Si tenim en compte el canvi climàtic compromès, i que a escala global s’observa un escalfament des del període preindustrial d’entre 1 i 1,15 °C, és molt probable que s’assoleixi l’augment d’1,5 °C en els pròxims 20 anys. No tenim, però, certesa de quan passarà, ni de si hi ha alguna trajectòria de reducció de GEH que permetés limitar l’augment a 1,5 °C”. I encara rebla: “evitar un escalfament de més d’1,5 °C és possible, però només si la reducció de GEH és superior a la que hem vist fins ara, i molt probablement bastant més gran que la reducció que ha tingut lloc durant l’any 2020 a causa de la Covid-19.

No hi ha temps

Pitjor és l’anàlisi que ha fet Carbon Brief en situar, en el previsible escenari d’emissions, la superació del grau i mig entre 2030 i 2035. El repte aleshores seria evitar els +2°C, l’augment de temperatura que segons els Acords de París no s’hauria de sobrepassar mai. Tampoc és gaire optimista Carbon Brief en entendre que si no hi ha una molt forta reducció d’emissions, abans de mitjan segle s’haurà arribat als +2 °C.

En aquest escenari fa por que, tal com explicàvem a l’article “La salut del planeta llança nous crits d’auxili”, publicat a Catalunya Plural el 22 de gener de 2021, es faci realitat allò que s’apuntava al document IPCC fet públic a Incheon, Corea del Sud, el 8 d’octubre de 2018: “Si la temperatura excedeix de 0,20°C els +1,5 °C, si arriba a ser 1,7 °C més alta que la mitjana de l’era preindustrial, revertir-la, suposaria, amb tota probabilitat, un esforç de captura de carboni, econòmicament i tècnica, impossible d’aconseguir”. Això voldria dir que el Tipping Point de la temperatura, el ‘punt de capgirell’ com l’anomena en Ferran Puig Vilar, és a dir, la gota que fa vessar el vas, esdevindria en ultrapassar els +1,7 °C. Llavors l’augment de la temperatura seria irreversible. Si com diu Carbon Brief els + 2 °C estan compromesos, més ho estaria el punt de capgirell a +1,7ªC. Aterrador!

En tot cas, la gravetat de la situació obliga a una reducció dràstica d’emissions i no pas a augmentar-les com es vol fer a Espanya, (que no acompleix amb la reducció de CO₂ recomanada per l’ONU), amb l’ampliació dels aeroports de Barcelona i Madrid.

Aeroports

Un recent treball de l’economista Lluís Torrens, membre de Revo Prosperitat Sostenible, quantificava les emissions dels vols amb destí o origen a l’aeroport del Prat l’any 2019 en 8,433 milions de tones de CO₂ equivalent. Les de Barcelona ciutat, sense l’aeroport que és fora del municipi, són de 3,413 milions de tones de CO₂-eq, menys de la meitat (a tot Espanya foren 314,5 milions de tones de CO₂-eq). I es preguntava Torrens quines serien les emissions en un aeroport que dels 52 milions de passatgers de 2019 passés als 70 d’un futur ‘hub’ internacional com ara els de Madrid o París. La resposta no pot ser més alarmant: al voltant de 18 milions de tones de CO₂-eq, el doble que les actuals. A la vista de les dades, quin sentit té ampliar els aeroports? Javier Martín Vide, catedràtic de geografia Física a la UB i coordinador del Grup d’Experts del Canvi Climàtic a Catalunya, es mostrava contrari a l’ampliació de El Prat a TV3: “el que s’imposa és una reducció dràstica de les emissions de GEH, i tenint en compte
com va el clima del planeta, jo no seria partidari d’ampliar l’aeroport perquè continuaríem donant el missatge d’anar creixent. I no, hem d’actuar de forma continguda en tots els àmbits de l’economia, de la societat…”

Cap on va Catalunya?

En el darrer decenni la temperatura ha pujat 0,7 °C a Catalunya. Si l’augment fos lineal, i donat que segons el Servei Meteorològic, ja ha pujat 1,6 °C, significaria que en 20 anys, el 2040, la temperatura seria 3 °C més alta que en el període preindustrial. Però no és lineal, sinó que més aviat s’accelera. En els pròxims 30 anys, diu Doblas-Reyes, hi haurà un rang de temperatures mitjanes que oscil·larà entre + 2 i + 3,5 °C depenent del comportament de la variabilitat interna.

Això ens porta a temperatures de 50 °C a l’interior de Catalunya al voltant de mitjan segle i no un dia puntual. Un fet fatal, mai vist, i que afectarà ineludiblement la vida de les persones: ens podem adaptar a aquestes temperatures?

Conseqüències immediates

Raona Doblas-Reyes: “Durant els estius tindrem temperatures superiors a les actuals. Això té un impacte sobre la humitat que conserva el sòl i que permet créixer les plantes. Quan augmenten les temperatures, encara que les precipitacions no disminuïssin (de fet, seran inferiors), el fet que s’evapori més aigua del sòl implicarà que hi hagi menys aigua disponible. Si això passés ja a la primavera, l’impacte sobre l’agricultura i els ecosistemes seria terrorífic. Els ecosistemes, la natura, s’hauran d’adaptar al nou règim de temperatura i disponibilitat d’aigua, a un nou clima. Caldrà adaptar-se a la nova disponibilitat d’aigua també pel que fa als conreus, la indústria, el turisme o la mateixa vida quotidiana… Cal anar pensant, doncs, en reduccions dels usos de l’aigua perquè esdevindrà insostenible continuar pel mateix camí”.

Responsabilitats

Ens preguntem aleshores per què el Govern encara s’entesta a permetre la implementació de camps d’energia renovable en un 10% dels terrenys de secà i un 5% de regadiu en sòls de cada
municipi, de nivell 3 i 4 i, per tant, bons pels conreus. Segons les seves pròpies dades, mai en els temps moderns s’ha superat el 40% de sobirania alimentària. Què pretenen, doncs, continuar portant menjar de fora carregat del CO₂ que comporta el transport? Què es faci el menjar a centre Europa i dedicar Catalunya i Espanya al monocultiu energètic? Obviar que el sistema agroalimentari, incloent-hi el transport i segons ho comptem, suposa entre el 21 i el 37% del total de les emissions de GEH? Renunciar, malgrat que formalment es digui el contrari, a augmentar la producció d’aliments de proximitat? Encara ser més dependents?

I en què pensen els governs de l’Estat i de Catalunya quan manifesten la voluntat d’ampliar els aeroports? Es proposen superar els 2 °C, volen fer irreversible la temperatura, pretenen depassar el punt de capgirell? No en tenen prou que tant a Catalunya com a Espanya (la Mediterrània és una regió molt sensible i s’escalfa més que la mitjana de la Terra en especial l’estiu i la tardor) la temperatura sigui ja entre 1,6 i 1,7 °C més alta que en el període preindustrial?

Si ho fan, si contribueixen a l’augment de les temperatures, ja no podran al·legar ignorància i cauran en una irresponsabilitat, que em pregunto si no podria ser de caràcter penal, donat que la vida de les persones està en greu perill. Ja sigui per les temperatures altes permanents, a les nits en què no es podrà descansar, per la durada de les onades de calor, o pels incendis forestals. En definitiva, perquè es perdran vides prematurament.

Aquesta setmana viurem una onada de calor probablement sense precedents. A quina temperatura arribarem i quants dies? Quants incendis viurem? Quines conseqüències tindrà sobre els ecosistemes, els conreus, sobre la salut de les persones i altres éssers sensibles que habitem la biosfera? Caldrà romandre amatents!

Els darrers estudis publicats en revistes qualificades i revisats per parells, ens indiquen que el desglaç de l’Àrtic, Groenlàndia, l’Antàrtica Occidental i el permafrost, han superat els Tipping Points, han traspassat els punts de capgirell. El desglaç ja no s’aturarà i això fa que el nivell del mar ja no pari de créixer. Quant i quan?

Aquest és un article de Josep Cabayol Virallonga i Ester González García amb el suport de Solidaritat i Comunicació, SICOM.

Share
Recommended Posts

Leave a Comment

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom