L’aigua un Dret Humà Universal Irrenunciable

 In Aigua, Alimentació, Bloc, Drets Humans, Emergència Climàtica i Social, Entorn habitable, Hidratació, Nodrir, Projectes no actius, Sicom-ACCD-2010_2012, Totes les publicacions

Pedro Arrojo Agudo és Doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Saragossa. És el president de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i fou el premi Goldman 2003 de Medi Ambient corresponent a la regió europea.

És el director i impulsor de l’exposició “Aigua, Rius i Pobles”

Aigua, Rius i Pobles, que s’ha vist a Barcelona, és més que una exposició. És la demostració fefaent de les barbaritats que s’han fet i es fan, amb l’excusa d’aconseguir aigua.
L’any 2000 es va presentar l’informa de la “Comissió Mundial d’Envasaments”. Entre d’altres coses diu i es ben greu: “Hem pogut concretar la quantitat de metres cúbics que som capaços d’emmagatzemar en els 50 mil grans envasaments que hem construït en el decurs del segle 20. Això no obstant, se’ns fa impossible determinar quantes persones hem fet fora a la força de casa seva, dels seus pobles, per inundar els territoris on vivien i de on obtenien els recursos per viure. Només sabem que el nombre de desplaçats forçosos se situa entre els 40 i els 80 MILIONS de persones. Són les víctimes invisibles de l’aigua.
A aquestes víctimes hi hem d’afegir les causades pels nous envasaments projectats i començats a construir durant el segle 21, les víctimes de les privatitzacions, de les guerres, dels desastres naturals aprofitats coma a oportunitat de negoci, de la desaparició de la pesca (la proteïna dels pobres), de les explotacions intensives, de la desforestació, de la desertització……

“És difícil, però es pot viure sense amor. En canvi, no es pot viure sense aigua”

Perdo Arrojo és impulsor, defensor, teòric, de la “Nova Cultura de l’Aigua”. Arrojo interpreta com hauríem de tractar l’aigua en el futur. Podrem escoltar les seves explicacionsen en els 5 vídeos que podeu veure a continuació.

En el primer clip ens explica el concepte “Aigua Vida”. Així s’entén l’aigua necessària per tal que els éssers humans puguin sobreviure dignament: entre 30 i 40 litres per persona i dia. Aquesta dotació bàsica d’aigua hauria d’assegurar la producció d’aliments i que els ecosistemes es mantinguin sans.
Si es privatitzen aquests sistemes essencials, en cas de pobresa, en no poder pagar-los, es causa una exclusió inacceptable. Nacions Unides està discutint la declaració de “l’aigua vida” com un dret humà universal inalienable.

En el segon vídeo Pedro Arrojo compara els tres conceptes “d’aigua” que es deriven de la Nova Cultura de l’Aigua: aigua vida, aigua d’interès general i aigua economia. Dèiem en el capítol anterior que “l’aigua vida” és l’aigua que cal per tal que les persones puguin sobreviure amb dignitat: de 30 a 40 litres per persona i dia.
És també l’aigua imprescindible pel manteniment sa dels ecosistemes.
En canvi l’aigua “d’interès general” és aquella que assegura els serveis bàsics d’aigua i sanejament a les llars: de 100 a 130 litres per persona i dia.
Aquesta aigua d’interès general, que ha d’administrar-se amb eficiència, ha de gestionar-se com un servei públic que garanteixi l’accés universal, sense ànim de lucre però també, sense pèrdues.
Pel contrari “l’aigua economia” és la que permet el dret a enriquir-se, a fer negocis. Això sí, contràriament al que prediquen els mercats, a més consum millor preu, l’aigua economia ha de pagar-se més cara tal i com puja el seu consum per tal d’evitar que exhaureixi un dret humà universal.

A Espanya, a Catalunya, l’aigua urbana està privatitzada en un 50%. Cal recuperar la propietat pública de “l’aigua d’interès general”. Si l’aigua està privatitzada, els propietaris tenen per lògica ànim de lucre i voluntat de repartir beneficis. L’administració ”d’aigua d’interès general no ha de perseguir el lucre. Un altre cosa es gestionar amb eficiència per aconseguir guanys a reinvertir en la conservació i millora de la xarxa.
Un altre terreny en el que cal actuar és en el de les aigües minerals. Les administracions han de ser capaces de subministrar aigües d’alta qualitat, que no es poden donar a la xarxa pública perquè inevitablement han d’estar clorades. És per això que han de posar a la venda en els punts de distribució, supermercats i botigues, aigües osmòtiques o minerals envasades a millor preu que no pas les empreses especialitzades. L’aigua de la xarxa es ven a 1 euro per metre cúbic. Les aigües envasades a 1000 euros metre cúbic. Entre 1 i 1000 euros hi ha un llarg camí per recórrer que faci possible l’obtenció d’aigua de qualitat a preus assequibles.

Aquest vídeo està dedicat a recordar les lluites de l’aigua a Catalunya i a fer un cop d’ull a les polítiques que cal tirar endavant ara mateix: recuperació del Ter i del Besós, salinització del Llobregat, cabals de l’Ebre, conques internes….
Catalunya, diu Pedro Arrojo, està al capdavant de les noves polítiques que assenyala la UE: evitar privatitzacions, nova política de preus, canvi de model urbanístic, canvi de model dels regadius. Tot plegat per aconseguir una gestió racional de l’aigua que la garanteixi per a tothom.

Fundación Nueva Cultura del Agua

Agència Catalana de l’Aigua

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share
Recommended Posts

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom