“L’Àfrica Subsahariana s’ha estancat en la lluita contra el treball infantil”, Jaume Mor (“Global Humanitària”)

 In Aire, Bloc, Drets Humans, Eines d'intercanvi, Pensions, Renda, Respirar, Totes les publicacions, Treball

DIA MUNDIAL CONTRA EL TREBALL INFANTIL (12 de juny)

L’Organització Internacional del Treball (l’OIT) va instituir el primer Dia mundial Contra el Treball Infantil en 2002 com a forma de posar de manifest la gravíssima situació de milions de nens que treballen en condicions injustes, sovint pràcticament d’esclavatge, i sempre contravenint el dret a tenir una infància digna. Aquest dia és el 12 de juny.
Jaume Mor és el responsable de premsa i xarxes socials de l’ONG “Global Humanitària” que, des del 2006, té en marxa un projecte sota el lema “El treball no és cosa de nens”.

–  Quantes nenes i nens treballen en aquests moments al món quan haurien d’estar dedicats a estudiar, a aprendre i a viure com a infants?

17L’any passat, l’Organització Internacional del Treball va informar que el 2008 hi havia uns 215 milions de nens i nenes involucrats en treball infantil i que l’any 2013 n’hi havia uns 168 milions. Estem parlant d’aquell treball que els nens no poden fer perquè no tenen l’edat mínima, perquè interfereix en la seva escolarització o perquè implica un perill per la seva supervivència física o emocional.

– Quins són els indrets, els països, les regions del món on sigui més greu la situació dels nens i les nenes que treballen?

En aquests anys hi ha hagut, en paral·lel a un increment de les taxes d’escolarització a l’Amèrica Llatina i l’Àsia, una disminució del treball infantil. En canvi, hi ha hagut un estancament a l’Àfrica Subsahariana, que és on, ara mateix, hi ha més nens treballant.

Per raons de les cadenes de muntatge del consum massiu, tenim més associat el fenomen del treball infantil a lÀsia i és cert que hi ha un percentatge important del total mundial, però a l’Àfrica hi ha hagut menys progressos en la incorporació de nens i nenes a l’educació.

– El 2006 veu posar en marxa la campanya “El treball no és cosa de nens”. Quin balanç fas dels vuit anys de vida d’aquest projecte?

Quan vam posar en marxa aquesta campanya, el treball infantil era una realitat coneguda però en molts països, sobretot de l’àmbit on treballem de l’Amèrica Llatina, l’Àsia o també aquí, es tolerava o acceptava, més o menys, perquè s’entenia que formava part d’unes condicions de supervivència que les famílies havien d’acceptar. Ara s’ha entès que no es tracta de tolerar el treball infantil perquè aquestes famílies puguin sobreviure sinó donar-los eines, mitjans de vida per garantir que es respectin els drets dels nens i el dret de l’educació i de poder sortir de la situació de pobresa.

– A Catalunya, a Espanya ¿hi ha nens i nenes treballant? Amb la crisi econòmica ha augmentat el nombre d’infants treballant?

La precarització dels treballs i les retallades en ajuts socials han col·locat més nens i nenes en situació de risc d’exclusió social i de pobresa. Fa uns mesos, es va publicar que Espanya era el segon país de la Unió Europea amb més nens en risc d’exclusió social. Així com s’han detectat carències en drets com la nutrició i la necessitat d’assistència als menjadors escolars, en el tema del treball infantil no disposo de cap dada que reconegui que aquest fenomen existeix.

– Aquest any, la lluita contra el treball infantil se centra en la “protecció social”. És l’àmbit prioritari, ara?

Des de l’OIT es considera que hi ha un nucli dur en el treball infantil que són els treballs en situació d’esclavatge, el reclutament per conflictes militars, l’explotació sexual, el tràfic de nens i nenes amb finalitats d’explotació laboral o sexual. I s’ha vist que, fins i tot amb l’increment de les taxes d’educació, hi ha una part de l’origen del problema que no s’aconsegueix atacar, i és que la pobresa i la precarietat son alhora la causa i la conseqüència del treball infantil. És un cercle. La manca d’escolarització dels pares i mares de família potencien la utilització dels nens com a ma d’obra familiar. Alhora, l’abandonament de l’escola abans d’hora disminueix les alternatives dels fills i els avoca a repetir la vida dels progenitors.

Fins i tot amb un estudi del Banc Mundial, fet al Brasil, ha demostrat que aquelles persones que s’incorporen abans d’hora als treballs, sense haver acabat els cicles escolars, tenen una diferència en el rang salarial i en els tipus de feines que pot arribar fins el 20 %. Estan més avocats a la pobresa i amb més problemes per sortir-se’n.

Pel que fa a la protecció social, es considera que disminueix el risc d’exclusió social de les famílies. Estem parlant de les prestacions de pensions, de maternitat, d’invalidesa, d’atur, familiars i per fills. Són drets que són una excepció en l’àmbit de la humanitat. Un 73% de la població mundial, gairebé uns 5.000 milions de persones no tenen aquest tipus de prestació. Només un 28% de les dones amb feines remunerades reben algun tipus de prestació per maternitat quan estan de baixa.

Hi ha un nínxol de precarietat molt gran que quan es disminueix afavoreix la capacitat de les famílies de reaccionar davant el treball infantil. S’ha demostrat que la reducció d’aquestes bosses de precarietat i la instauració de polítiques de protecció social ajuda a reduir el treball infantil. En països de l’Amèrica Llatina que han implantat programes de renda bàsica a canvi d’escolarització s’ha produït un increment important de la presència de nens a l’escola i de sortir-se’n del treball infantil.

Ramon Company (SICOM)
FUTURS (Ràdio Municipal de Terrassa)

Share
Recommended Posts

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom