La pandèmia ha accentuat les desigualtats de gènere #laplaçadelsfuturs 20/5/2021

 Arxivat a: #laplaçadelsfuturs, Aigua, Aire, Alimentació, Bloc, Coneixement, COVID-19, Cures, D'altres Mitjans, Dret a la movilitat, Drets Humans, Educació, Emergència Climàtica i Social, Energia, Entorn habitable, Equitat, Gènere, Hidratació, La Plaça dels Futurs/Ràdio Municipal Terrassa, Migracions i Geopolítica, Nodrir, Ràdio, Respirar, Sanitat / Salut, SICOMNews, Sobirania alimentària, Sobirania energètica, Treball

La càrrega del treball de cures deriva dels períodes de confinament i de les quarantenes han limitat la disponibilitat de les dones a l’hora de treballar. La precarització s’ha escampat més i els treballs essencials han patit una pressió i una desprotecció majors. Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe que va presentar la Fundació Surt, el passat 19 de maig.

Alba Elvira, investigadora principal de l’estudi, ha exposat que «en el context de la pandèmia s’ha evidenciat més que mai la feminització dels treballs considerats essencials i el seu caràcter imprescindible. El període de confinament va obligar a haver d’identificar aquelles feines que no podien aturar-se perquè eren necessàries per a sostenir la vida quotidiana i que, com s’assenyalava abans, estan feminitzades.

Són les dones qui han estat a l’avantguarda de l’emergència sanitària, donant resposta a les necessitats més bàsiques de la població. Malgrat formar part dels treballs essencials, un dels col·lectius més invisibilitzats i afectats per aquesta crisi sense precedents han estat les treballadores de la llar i la cura».

La pandèmia té una dimensió global, però aterra a les diferents realitats territorials de forma concreta, en gran part perquè els contextos econòmics, socials i polítics de partida són heterogenis i les mesures que s’han pres als diferents països han estat, fins i tot, divergents. La crisi de la Covid-19 no es pot entendre simplement com una crisi sanitària, sinó que emergeix en una crisi econòmica, social, de cura i ecològica.

L’estudi presentat fa una mirada interdisciplinar i de gènere per, des d’aquesta anàlisi poder generar propostes que posin les dones al centre per superar aquesta crisi derivada de la primera pandèmia del segle, una crisi que tot i que ha fet trontollar el món, no ha mogut les bases del sistema patriarcal i capitalista. A més, destaca que les experiències de les dones evidencien la seva posició de vulnerabilitat estructural a causa del masclisme, el classisme i el racisme predominant a la societat. S’ha accentuat el que ja hi havia abans de la pandèmia.

Les principals conclusions de l’estudi són:

  • Hi hagut una precarització generalitzada de les condicions de treball.
  • Els treballs  essencials han patit una major pressió i desprotecció.
  • Hi ha una agudització de tendències existents: augment de treballadores pobres i del treball informal.
  • L’augment de la bretxa digital dificulta incrementa el risc d’exclusió social i laboral de les dones grans, amb pocs recursos i/o manca de competències digitals.
  • La càrrega de treball de cura derivada dels periodes de confinament  i de quarentena limiten la disponibilitat de les dones per treballar
  • Les dones migrades, sense papers i en situació socioeconòmica vulnerable han patit amb major duresa la crisi, entre d’altres.
  • Les entitats d’acció social han hagut de compensar els dèficits de l’administració pública i reformular les seves línies d’acció per donar resposta a les necessitats de les dones i al context.

Finalment constata que «és necessari remarcar que la crisi social, econòmica i sanitària no només ha impactat la vida i benestar de les dones usuàries. Les mateixes treballadores també han hagut de bregar amb la incertesa, la frustració i l’angoixa del futur. La seva feina ha resultat més exigent, s’han hagut d’adaptar a la disponibilitat de les dones i han hagut de donar resposta amb creativitat i enginy a les necessitats canviants de les dones, així com a la virtualització de les relacions i el treball».

La directora general de Surt, Sira Vilardell, va destacar, en la presentació de l’informe, que «un dels nostres reptes és visibilitzar i reconèixer les desigualtats per poder transformar-les. En el marc d’aquesta estratègia i en aquest context condicionat per la pandèmia s’han accentuat les desigualtats de gènere i pretenem, amb aquest estudi, visibilitzar-ho i donar-ho a conèixer». En el mateix sentit, la responsable de l’àrea de recerca de Surt, Laura Sales, va destacar que «la nostra tasca és investigar la realitat social que ens envolta des d’una mirada feminista que ens permiti visibilitzar certes realitats, que sovint queden invisibilitzades, amb l’objectiu de poder millorar la intervenció social que fem des del tercer sector i des de les administracions públiques, contribuir a la reflexió i a la innovació metodològica, i a la incidència social i política feminista».

Share
Publicacions relacionades

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom