+34 670 243 498

La maledicció dels recursos: 5o anys de la independència de la RD del Congo

El 30 de juny de 1960 la RD del Congo va assolir la independència de Bèlgica. 50 anys després el balanç no és positiu. El país va néixer amb un futur prometedor en base a la seva població jove i als recursos naturals de què disposava. (i disposa). Això no obstant, en els darrers 10 anys 5 milions de congolesos han mort víctimes de la violència.
Mbuyi Kabunda és professor de l?institut Internacional de Drets Humans amb seu a Strasbourg i membre del Grup d’Estudis Internacionals Africans.
En aquest vídeo reflexiona i recomana algunes de les accions que s’haurien de tirar endavant sense perdre més temps:
Observar la realitat des del terreny i no des de l’empara dels aires condicionats occidentals.
Actuar contra i sobre tot, el combustible.
Lluitar contra el comerç il•lícit.
Democratitzar tots els governs de la zona. A la regió dels Grans Llacs és inviable la democratització de tan sols un d’ells.
Acabar amb la cultura de la impunitat.
Sotmetre als tribunals internacionals als culpables de crims de guerra, genocidi o lesa humanitat.
El seminari fou organitzat per la “Lliga dels Drets dels Pobles”.

Itziar Ruiz-Giménez és professora contractada de Relacions Internacionals en el departament de Ciència Política i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid. Pertany també al Grups d’Estudis Africans (GEA) i al Grups d’Estudis Internacionals (GERI) de la dita universitat.
En el decurs del seminari organitzat per la “Lliga dels Drets dels Pobles” al voltant dels 50 anys de la independència de la RD del Congo, va fer una repassada a les claus del conflicte:
Mal govern intern.
Xarxes internacionals dedicades al saqueig de recursos.
En aquest sentit, les xarxes de saqueig, va recordar que hi estan involucrades les multinacionals i els governs que les sostenen i donen suport, com ara els EEUU, Bèlgica o França, per citar-ne alguns.
El recurs natural estratègic clàssic del saqueig és el coltan, imprescindible per a la fabricació de bens de consum de tecnologia avançada com per exemple els mòbils. Els consumidors, en general, emprem aquests productes sense preguntar-nos com han estat obtinguts ni quines desgràcies s’han provocat en obtenir-los, manipular-los i comercialitzar-los.
És imprescindible que una part significativa dels guanys obtinguts amb aquests recursos, retornin als seus propietaris reals, en aquets cas, els congolesos.
Estem parlant de la “Maledicció dels recursos”

Lliga dels Drets dels Pobles

Grupo de Estudis Africanos

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies