+34 670 243 498

Les “Seves Crisis”: Susan George

Susan George és autora del llibre “Las seves crisis, les nostres solucions” publicat per Icaria Editorial. Durant la seva estada a Barcelona periodistes de SICOM, hem tingut l’oportunitat d’entrevistar-la.
En aquest primer capítol ens parla dels responsables de les crisis, “les finances” i de les responsabilitats governamentals, que no tenen intenció de canviar res perquè estan espantats pel poder dels mercats. Diu Susan George que si no posem sota control els mercats i les finances no tenim res a fer i que per tant hem de fer saber als governs que no estem disposats a treure’ls-hi ni un dia més les castanyes del foc. Per les entitats financeres que han rebut ajudes, haurien de ser socialitzades com a mínim parcialment.
La realitat ens diu però, que estem molt lluny d’aquest escenari.

Diu Susan George que el món actual es com una presó en la que les finances són el “primer” mur. Les finances han creat una crisi de desigualtat i pobresa. Les diferències econòmiques entre la gent han anat creixent: els rics són molt més rics i els pobres molt més pobres. En conseqüència apareix un segon mur: la pobresa i la desigualtat. El tercer són les creixents dificultats per accedir a les necessitats bàsiques: aigua i menjar. El quart mur és el “medi ambient”, maltractat i cada cop més en precari. Per canviar el futur i evitar que sigui tant nefast com és ara, cal obligar als mercats a que facin el que nosaltres, els ciutadans, volem i no els que ells volen.

Susan George ens diu en aquest tercer capítol, que el G-20 no acompleix el que diu que farà. Per posar un exemple: en la reunió de Londres van anunciar un nou ordre internacional, però només van prendre decisions marginals. Van dir que combatrien els paradisos fiscals, contràriament van ser incapaços de fer aflorar els bilions de dòlars que hi estaven dipositats. En conseqüència hi ha centenars de bilions de dòlars en impostos que no seran cotitzats. Les empreses i als molts rics no els afectarà la crisi. Pels contrari als ciutadans sí els afectarà i molt. Aquests bilions haguessin ajudat a mantenir el benestar i a desenvolupar l’economia real. No ho faran. Els bancs, les grans corporacions financeres, han estat salvats. Les ciutadania, No. La gent haurà de reaccionar tal i com la crisi empitjori. Si no ho fa, si no ho fem, sacrificarem les nostres vides en benefici dels mercats.

Darrer capítol d’aquesta sèrie dedicada a Susan George.
Els governs, ara mateix, no disposen d’un sistema internacional de impostos. No s’atreveixen a imposar-los per l’oposició dels mercats i les entitats financeres. Per aconseguir-ho es necessària l’entesa de les persones, que s’ajuntin grups amb interessos diferents i obliguin als governs a actuar i a emprar la crisi financera per a resoldre les altres “crisis”: pobresa, desigualtat, ambiental….
Es imprescindible trobar un equivalent no violent a allò que va suposar la Segona Guerra Mundial per la resolució de la crisi del 29: una gran Transformació Verda. No sé si és políticament possible, però sí que ho és teòricament i financera.

Susan George Tansnational Institute

Susan George Fòrum Social Mundial

Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans

Share
1 Comment
  1. Hola, això és un comentari.
    Per a eliminar un comentari només heu d’iniciar una sessió i veure els comentaris de l’entrada, allí tindreu l’opció d’editar-los o de suprimir-los.

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies