+34 670 243 498

Eva Garzón. Desplaçaments Globals.

Eva Garzón, responsable del Grup de Treball sobre Migracions i Desplaçaments Forçats d’Oxfam Intermón.

“Els fenomens climàtics poden ser naturals; els desastres humanitaris, mai”


Transcripció de l’entrevista.

Desplaçaments Globals.

“El canvi climàtic ja està obligant a moltes persones a abandonar les seves terres i llars, i està posant a moltes més en risc d’haver de desplaçar-se en el futur. La confluència de tempestes d’alta intensitat, sequeres més intenses, l’augment del nivell del mar i altres impactes del canvi climàtic està agreujant les vulnerabilitats existents, a més d’incrementar la probabilitat que es produeixin desplaçaments forçosos de poblacions en el futur. Aquesta situació afecta en major mesura als països de baixos ingressos, i a col·lectius com les dones, els nens i nenes i els pobles indígenas”. Aixi comença l’informe ‘Desarrelats pel canvi climàtic. la necessitat de respondre a l’augment del risc de desplaçaments’, presentat per Oxfam Intermón ara fa poc més d’un any.

Eva Garzón és la responsable del Grup de Treball sobre Migracions i Desplaçaments Forçats d’Oxfam Intermón.

Dels estudis d’Oxfam Intermón es pot concloure que existeixen refugiats climàtics i que en un futur no gaire llunyà n’hi haurà molts més?

Es pot confirmar que és una tendència que, per desgràcia, cada cop són més les persones que es veuen obligades a desplaçar-se en contra de la seva voluntat per impactes relacionats amb el canvi climàtic. El que no existeix encara és la figura legal de protecció del refugiat climàtic i, de fet, ens trobem amb un munt de nomenclatures. La tendència, però, és clara.

L’estudi ‘Desarrelats pel canvi climàtic’ conclou que entre 2008 i 2016 la probabilitat de veure’s desplaçats pels fenòmens climàtics extrems era cinc cops superior als països d’ingressos baixos i mitjans que en els més rics

Aquest és un dels senyals que, al final, els desplaçaments són multicausals no és només el canvi climàtic. Té a veure també amb les infraestructures, amb la capacitat dels governs de dotar de serveis i mecanismes d’absorció dels shocks, de poder ubicar-se en llocs més protegits,… La desigualtat també té molt a veure amb els impactes que rep la població. Els companys d’acció humanitària diuen que els desastres no són naturals. Els fenòmens poden ser-ho; els desastres, no. Sempre hi ha un element de desigualtat subjacent.

En tots els informes que anem llegint es constata l’existència de refugiats climàtics interns, però no hi ha dades dels refugiats climàtics externs.

No n’hi ha. No hi ha dades fiables. La majoria de ‘moviments climàtics’ són interns. En ocasions, són interns en un primer moment i després es poden convertir en internacionals. És complicat de mesurar, primer perquè majoritàriament són interns en un primer moment i després perquè és complicat identificar quina és la causa única del desplaçament d’una persona que migra internacionalment. Les persones que migren molt lluny dels seus països solen fer-ho en períodes de temps molt llargs, amb la qual cosa les raons que els van empentant durant el seu viatge van canviant. Les dades són fonamentalment de moviments interns, llevat de casos molt evidents, com, per exemple, a Doloado, a Etiòpia, hi ha camps de refugiats de gent que arriba directament de Somàlia, que és al costat, amb una frontera internacional. En la major part de casos no és així.

Un informe de la Universitat d’Economia de Viena, en el qual hi participa l’investigador espanyol Javier Crespo, demostra, per primer cop, que hi ha una relació entre el canvi climàtic, el conflicte i el procés migratori. L’han fet a partir de les peticions d’asil.

En d’altres contextos s’està començant a aïllar, a través dels testimonis de les persones que arriben, les raons dels seus moviments i apareix el canvi climàtic. Per exemple, als moviments dels triangle nord d’Amèrica Llatina cap a Mèxic. La coneguda com a ‘Caravana de migrants’, semblava que estava molt impulsada per violències de la zona centreamericana, però a les entrevistes les persones manifestaven que també hi havia una manca d’aliments perquè les sequeres, les inundacions i els efectes del canvi climàtic els havia limitat els mitjans de vida. Sempre serà difícil aïllar una única causa de la migració però el que és important és prendre consciència del fenomen. Ens ha de preocupar que existeix el canvi climàtic, que cal protegir les persones que es veuen obligades a desplaçar-se i començar a explorar com podem ampliar els mecanismes de protecció legals per reconèixer aquest fenomen, per assumir-lo. És significatiu però no és immanejable. Les xifres no són encara immanejables. Però no ens hem d’oblidar que el que cal combatre, el que ens ha d’espantar és el canvi climàtic.

En algunes revoltes àrabs s´ha detectat l’existència de raons climàtiques de fons en l’arrel del conflicte i de les migracions. Al de Síria, per exemple.

A l’Orient Mitjà hi ha molta anàlisi de com el canvi climàtic està afectant a revoltes i també a l’èxode rural-urbà. Si en un lloc tens un impacte sever del canvi climàtic sobre els mitjans de vida i, a més, tens una manca de democràcia, un estat que falla a la ciutadania, que no té els mecanismes, les infraestructures, les vies de participació política, a part d’altres elements externs que seria més complicat d’analitzar, tot això desemboca en conflictes i en desplaçaments.

L’informe de la Universitat de Viena parla de dades ‘robustes’ de la causalitat del canvi climàtic en desplaçaments a Síria, altres països on hi ha hagut primaveres àrabs, l’Àfrica Subsahariana o l’Asia occidental. Això dóna arguments a la idea que cal actuar als països d’origen.

Els països industrialitzats i desenvolupats, que som els grans responsables històricament del canvi climàtic, hauríem de ser seriosos amb els compromisos de reducció i de fre del canvi climàtic. Aquest és el missatge principal. És veritat que s’ha d’invertir en desenvolupament inclusiu i en mesures d’adaptació als països que estan patint-ne les conseqüències perquè la gent no pateixi els shocks i si els pateixen que els puguin absorbir i resoldre la situació causada pels impactes que ja són irreversibles. Cal prendre consciència que el problema és el canvi climàtic perquè sinó, a vegades, es tendeix a acabar entenent que el problema és la migració i es poden adoptar mesures miops. S’ha d’adoptar mesures als països perquè la migració rural-urbana pugui generar desenvolupament a les comunitats d’origen, que la gent no marxi i quedi desconnectada totalment de les seves comunitats. Si la migració, inclosa la migració climàtica, s’incorpora als plans de desenvolupament i es té en compte com un vector de desenvolupament això pot tenir un impacte molt significatiu en la reducció de les persones que es veuen obligades a desplaçar-se de manera forçosa pel canvi climàtic.

El Banc Mundial ha fet projeccions per l’any 2050 i diu que entre el pitjor escenari, que seria el resultat de no fer res, i el millor, que seria prendre mesures contra el canvi climàtic i també amb mesures de desenvolupament inclusiu, es podrien reduir els desplaçament a menys de la meitat. El missatge és prou encoratjador com per posar-se en marxa.

Hi ha hagut diversos moviments humans que es poden imputar al canvi climàtic. Quins en destacaria?

N’hi ha alguns que potser són més impactants, els deguts a fenòmens més sobtats. Per exemple, el cicló que ha desplaçat mig milió de persones a Moçambic no es pot dir que responsabilitat exclusiva del canvi climàtic però la seva intensitat hi té a veure, sens dubte. Totes les inundacions que es veuen sovint, la durada de les sequeres,… El que comencem a veure més evident les organitzacions de desenvolupament és el que té a veure amb els fenòmens d’evolució lenta, la desertificació progressiva, la reducció dels llacs, per exemple al llac Txad… Tot això està contribuint a accelerar la tendència a la urbanització que hi ha ja al Planeta. La major part d’aquests moviments tenen molt a veure amb l’erosió dels mitjans de vida.

Acabar amb els motius que causen el canvi climàtic seria, de fet, acabar amb l’extractivisme desaforat, amb el creixement que precisa el capitalisme. Potser la primera decisió a prendre seria enfrontar-se a aquest sistema.

En el fons  és l’única manera. Estem presenciant el que espero que sigui l’exemple del futur de les grans revolucions socials, que són els joves prenent els carrers per dir-los als governants que ja n’hi ha prou, que això s’ha de canviar de dalt a baix. S’ha de prendre nota. És prou preocupant perquè gent molt jove ens està donant de lliçons de ‘fins aquí hem arribat!”.

Hi ha un altre informe, en aquest cas fet per la unitat d’Economia Biofísica de Helsinki, que considerem interessant. Li vam demanar a un dels seus coautors principals quines tres mesures prendria per fer front al canvi climàtic i ens va contestar: no cremar combustibles fòssils per escalfar o refredar cases, no cremar combustibles fòssils per transport i transformar els cultius per tal de no erosionar el sol i que assimilin carboni en comptes d’expulsar-los.

Són mesures revolucionàries. Les subscrivim. I tant!

La sobirania alimentària és viable, es pot plantejar als països en vies de desenvolupament?

És una lluita històrica. Es pot plantejar però requereix que la societat civil als països en desenvolupament guanyi força. I cal voluntat per totes les parts. Consisteix a donar-li la volta al sistema. El que passa és que estem arribant a un límit que les coses cauran pel seu propi pes i hem d’estar preparats perquè realment se li pugui donar la volta i els països puguin començar a tenir sobirania no només per dotar d’alimentació als seus nacionals sinó al control dels seus recursos en general.

Els habitants dels països desenvolupats hauríem de prendre consciència que cal acabar amb la depredació contínua dels països en vies de desenvolupament

I estar preparats per fer compromisos en la nostra vida diària, com en el tema dels plàstics, o en el consum de l’electrònica que se sosté sobre una indústria molt nociva pel medi ambient i els drets humans. Hi ha petites accions quotidianes de les quals tenim prou informació perquè puguem adoptar petits compromisos personals.

Són els nostres governants, els més propers i els més llunyans, des de Brussel·les o Nacions Unides, conscients que cal prendre’s seriosament la lluita contra el canvi climàtic?

Jo diria que no. M’entristeix veure que en els debats electorals hi ha una absència absoluta de mesures serioses sobre el tema. els governants i dirigents viuen, en general, en un curt-placisme que ens portarà al desastre, si no es reverteix.

Les dones són les més perjudicades pel canvi climàtic?

Sí. En algunes de les anàlisis que fem hem vist que la migració climàtica és l’últim recurs de les dones, que es queden en els contextos més vulnerables fins el darrer moment. A més, per la divisió de rols i de càrregues de treball, a molts països encara són les dones les que es responsabilitzen de les feines més impactades pel canvi climàtic. Les dones i els pobles indígenes són els més perjudicats. Per culpa del canvi climàtic, per exemple, els consumeix més temps del que ja els ocupava la cerca d’aigua. I tot això se suma a la càrrega que ja tenien, la qual cosa genera un problema greu per les dones a moltes comunitats.

Voldria aportar una cosa positiva. Ens trobem amb dones que es queden en contextos de molta vulnerabilitat quan els homes han migrat, amb la responsabilitat de la llar i sense els drets dels homes de participació política o accés a la terra. Això és molt greu però veiem com moltes dones estan aprofitant aquestes situacions terribles per avançar en els seus drets i lliurar petites batalles d’accés a la terra, de control dels recursos. Són elles les que estan adoptant mesures d’adaptació i mitigació del canvi climàtic i estan fent més resilients les seves comunitats. No és majoritari perquè els contextos són de molta vulnerabilitat però sí que hi ha exemples. És espectacular.

Share
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies