Els mercats no poden liderar la transformació radical que exigeix l’emergència climàtica. El capitalisme és el problema. Emergència Climàtica / Vida Verda 22-2-2020

 Arxivat a: Aigua, Aire, Aixopluc, Alimentació, Bloc, Coneixement, Cures, D'altres Mitjans, Dret a la movilitat, Drets Humans, Educació, Eines d'intercanvi, Emergència Climàtica / Vida Verda, Emergència Climàtica i Social, Energia, Entorn habitable, Equitat, Gènere, Habitatge, Hidratació, Migracions i Geopolítica, Nodrir, Ràdio, Respirar, Sanitat / Salut, SICOMNews, Sobirania alimentària, Sobirania energètica, Treball

El programa ‘Emergència climàtica / Vida Verda’ de Ràdio 4 d’aquest dissabte 22 de febrer s’han centrat en la relació entre el sistema econòmic i financer i la sostenibilitat del Planeta.

Hi han intervingut Antoni Soy, economista i professor honorífic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Alfredo Apilánez, economista i professor de Ciències Socials, i Salva Torres, activista social de l’associació 500×20, amb Josep Cabayol com a presentador i moderador.

Una de les conclusions fonamentals de la conversa és que “Els mercats no poden liderar la transformació radical que exigeix l’emergència climàtica”.

 

 

+ informació

El capitalisme és el problema.

Qui té el poder de crear el diner, és a dir, el deute, és qui té el poder social.

I son els bancs comercials, els bancs privats, els que tenen aquest poder.

Ergo, el control social no el tenen els governs sinó la banca privada.

El 96 per cents dels diners son creats pels bancs privats quan concedeixen un crèdit. I creen aquests diners del no res, – no existeixen -. Els bancs no son intermediaris financers. Els crèdits creen els dipòsits i no a l’inrevés: els crèdits no surten de dipòsits previs.

Això suposa la planificació activa de l’activitat econòmica. I per tant s’orienta cap els sectors que donen més benefici a la banca privada que és qui finança i decideix si dona o no dona el crèdit. I en conseqüència ja no finança l’activitat productiva – emprenedors, empreses – sinó les improductives i rendistes. Decideix, planifica, l’activitat econòmica.

Els governs tenen les mans lligades perquè a tot el món capitalista i per tant a la UE, els bancs centrals son independents i estan per sobre dels governs i sense cap mena de control democràtic.

Per tant, els governs s’han de finançar obligatòriament, en els mercats financers. I si un govern tira endavant polítiques que no estan d’acord amb els interessos del món financer, aleshores dinamiten per exemple a través de les agències de qualificació de risc, que quan els estats augmenten la inversió/despesa publica rebaixen la qualificació del país i provoquen que s’apugi la prima de risc i per tant encareixen el finançament

La sobirania popular que resideix en el govern i en el legislatiu, no pot desenvolupar cap tipus de política que vagi en contra dels interessos del capital financer.

Sense trencar la independència de la banca central

I la generació de deute il·limitada per part de la banca privada,

No hi ha manera de desenvolupar polítiques públiques per combatre els efectes de la catàstrofe climàtica, o polítiques socials.

Incompatibilitat absoluta entre el sistema financer actual – la generació de crèdit, de deute, dels mercats de capitals – amb qualsevol noció de sostenibilitat o de regulació productiva per evitar la catàstrofe climàtica.

Per disposar de sobirania política i econòmica els països han de recuperar la seva pròpia moneda.

El capitalisme és el problema

 

Annex

El Pentàgon, incloent-l’hi tot els exèrcits dels Estats Units, i amb un pressupost que suposa la meitat de tots els impostos recaptats pels Estats Units, aboca a l’atmosfera tants GEH com un país mitjà, com Portugal o Grècia.

I ho poden fer gràcies al paper del dòlar com a moneda de reserva mundial, que permet als Estats Units endeutar-se tant com vulgui sense haver de lamentar-ho. En altres paraules, pot acumular deute, dèficit comercial i dèficit fiscal, sense haver d’equilibrar els comptes gràcies al privilegi del dòlar com a moneda de reserva i a la capacitat de la Reserva Federal d’emetre dòlars i d’actuar com a propulsora del capitalisme financer.

El Estats Units a través de la moneda, són una màquina de succió de riquesa mundial, riquesa que es canalitza cap el complex militar industrial.

 

 

 

 

 

 

Share
Publicacions relacionades

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom