Els científics alerten: “hem de viure d’una altra manera”. A Catalunya Plural 24/1/2021

 Arxivat a: Aigua, Aire, Aixopluc, Alimentació, Bloc, Catalunya Plural, Coneixement, COVID-19, Cures, D'altres Mitjans, Dret a la movilitat, Drets Humans, Educació, Eines d'intercanvi, Emergència Climàtica i Social, Energia, Entorn habitable, Equitat, Gènere, Habitatge, Hidratació, Imperdibles, Migracions i Geopolítica, Nodrir, Respirar, Sanitat / Salut, SICOMNews, Sobirania alimentària, Sobirania energètica, Totes les publicacions, Treball

Clima i pandèmia: la suma d’emergències (i 3)

 

Tres propostes d’actuació presentades per científics demostren que sí es pot actuar i que tan sols cal la voluntat. La conclusió és que qualsevol transició només serà efectiva amb grans canvis en els estils de vida.

La crisi que ens aqueixa no es resol només substituint unes energies (fòssils) per unes altres (baixes en carboni), que indiscutiblement és imprescindible. A la vista del decreixement energètic inevitable derivat de la transició a renovables, és necessari plantejar-nos també si el sistema de vida que estem fent servir, allò que li diem ’estil de vida’, com construïm el nostre present i albirem el futur, és el més adequat per a garantir un esdevenidor habitable i possible o pel contrari cal canviar la manera de viure, de buscar la satisfacció, el benestar, la felicitat.

Per demostrar que no és veritat que no hi ha alternatives possibles, recollim tres propostes llançades pels científics que s’haurien d’aplicar des d’ara mateix.

Onze mil científics de tot el món: “Per un futur sostenible”

Onze mil científics de tot el món signaven el 6 de juny del 2020 un manifest  [Advertiment dels científics mundials sobre una emergència climàtica] on s’afirma: “La crisi climàtica ha arribat i s’accelera més ràpidament del que esperaven els científics, amenaçant els ecosistemes naturals i el destí de la humanitat […] Els científics tenen l’obligació moral d’advertir clarament a la humanitat de qualsevol amenaça catastròfica i de dir-ho tal i com és […]”.

I aconsellaven: “per assegurar un futur sostenible, hem de canviar la nostra manera de viure, de manera que millorin els signes vitals […]”.

Són especialment inquietants: a més de l’augment dels GEH, la desaparició ràpida del gel, com ho demostra el decreixement del gel marí àrtic en el seu mínim estival; la disminució de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtica i el gruix de les glaceres de tot el món… També la calor absorbida pels oceans; i l’acidesa; el nivell del mar; el clima extrem i els danys derivats… I els possibles punts de no retorn climàtics  (Tipping Points), llindars irreversibles que si es traspassen podrien conduir a una catastròfica ‘terra hivernacle’ adversa.

El creixement econòmic i demogràfic és un dels motors principals de l’augment de les emissions de CO₂  procedents de cremar combustible fòssil. Necessitem transformacions audaces i dràstiques pel que fa a les polítiques econòmiques i de població. Suggerim sis passos crítics i relacionats entre si (en cap ordre particular) que poden fer els governs, les empreses i la resta de la humanitat per disminuir els pitjors efectes del canvi climàtic:

  • El món ha d’implementar ràpidament pràctiques de conservació i eficiència energètica massives i ha de substituir els combustibles fòssils per energies renovables baixes en carboni i altres fonts d’energia més netes, si són segures per a les persones i el medi ambient.
  • Hem de reduir ràpidament les emissions de contaminants climàtics de curta durada, inclòs el metà, el carboni negre (sutge) i els hidrofluorocarburs (HFC). Fer-ho podria alentir els bucles de retroalimentació climàtica i reduir potencialment la tendència d’escalfament a curt termini en més d’un 50% durant les pròximes dècades, tot salvant milions de vides i augmentant els rendiments de les collites a causa de la reducció de la contaminació atmosfèrica.
  • Hem de protegir i restaurar els ecosistemes de la Terra. El fitoplàncton, els esculls de corall, els boscos, les sabanes, les praderies, els aiguamolls, les torberes, els sòls, els manglars i les gramínies marines contribueixen en gran mesura al segrest de CO₂ atmosfèric. Les plantes marines i terrestres, els animals i els microorganismes tenen un paper important en el cicle i l’emmagatzematge del carboni i dels nutrients. Hem de reduir ràpidament la pèrdua d’hàbitat i biodiversitat protegint els boscos primaris i intactes restants, especialment aquells amb altes reserves de carboni i altres boscos amb capacitat de segrestar ràpidament el carboni (forestació), tot augmentant la reforestació i forestació, si escau, a enormes escales.
  • Menjar principalment aliments d’origen vegetal, mentre es redueix el consum global de productes animals, especialment el bestiar remugant pot millorar la salut humana, i reduir significativament les emissions de GEH (inclòs el metà a la secció contaminants). A més, això alliberarà les terres de cultiu per cultivar aliments vegetals humans molt necessaris en lloc de pinsos per al bestiar, alhora que alliberarà algunes terres de pastura per donar suport a solucions climàtiques naturals. Les pràctiques de cultiu, com ara un conreu mínim, que augmenten el carboni del sòl són de vital importància. Hem de reduir dràsticament l’enorme quantitat de malbaratament d’aliments a tot el món.
  • L’extracció excessiva de materials i la sobreexplotació dels ecosistemes, impulsada pel creixement econòmic, s’ha de limitar ràpidament per mantenir la sostenibilitat a llarg termini de la biosfera. Necessitem una economia lliure de carboni que abordi explícitament la dependència humana de la biosfera i polítiques que orientin les decisions econòmiques en conseqüència. Els nostres objectius han de deixar de banda el creixement del PIB i la recerca ha d’adreçar-se cap a la sostenibilitat dels ecosistemes i la millora del benestar humà prioritzant les necessitats bàsiques i reduint la desigualtat.
  • La població mundial augmenta aproximadament en 80 milions de persones per any, o més de 200.000 per dia. Cal estabilitzar-la i, idealment, reduir-la gradualment en un marc que garanteixi la integritat social. Hi ha polítiques provades i efectives que reforcen els drets humans, alhora que redueixen les taxes de fertilitat i disminueixen els impactes del creixement de la població sobre les emissions de GEH i la pèrdua de biodiversitat. Aquestes polítiques fan que els serveis de planificació familiar estiguin disponibles per a totes les persones, eliminen les barreres d’accés i aconsegueixen la plena equitat de gènere, inclosa l’educació primària i secundària com a norma global per a tothom, especialment les noies i les dones joves.

També podeu consultar les recomanacions aquí.

CSIC: “Per conservar la biodiversitat”

El 13 d’abril de 2020, la publicació ConservationLetters, de la Society for Conservation Biology donava a conèixer un estudi signat per 22 investigadors de 12 Països, en el qual s’afirma: “L’augment del consum de recursos i emissions contaminants com a conseqüència del creixement econòmic no és compatible amb la conservació de la biodiversitat. No obstant això, la majoria de polítiques internacionals de biodiversitat i sostenibilitat advoquen pel creixement econòmic. L’informe proposa canviar les prioritats: partir primer d’objectius de conservació de la biodiversitat i el benestar humà, per a després d’estudiar amb quines trajectòries econòmiques es podrien complir”.

  • Limitar la comercialització de recursos a l’abast internacional.  Es reduiria així l’extracció de recursos i l’expansió d’espècies invasores.
  • Restringir l’activitat de les indústries extractives en àrees d’elevada biodiversitat i treure-les-hi els subsidis, per evitar pèrdua i fragmentació d’hàbitats. Moratòries d’extracció en regions altament sensibles.
  • Reduir l’expansió de grans infraestructures. Reexaminar si calen nous aeroports, embassaments o autopistes.
  • Reduir la setmana laboral i repartir el treball.
  • Fomentar el desenvolupament agroecològic i la sobirania alimentària. Afavorir el suport governamental als sistemes agrícoles sostenibles i als aliments locals i ecològics.
  • Prioritzar una planificació urbana compacta i l’ús compartit d’habitatge. Promoure l’ús eficient del sòl mitjançant solucions integrades d’habitatge col·lectiu, el control dels lloguers, i la limitació del sòl disponible per a la urbanització i expansió periurbana. Reduir la pressió de la urbanització sobre els sòls agrícoles periurbans.
  • Informar sobre l’impacte que la producció té sobre la diversitat biològica. Gravar els anuncis que suposin una sobreexplotació de les espècies i els sòls.

Informació publicada al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Unit Bios Hèlsinki: “Cal abandonar els combustibles fòssils”

En una línia similar però més sintètica, es va expressar Paavo Järvensivu, economista biofísic de la ‘Unit Bios de Helsinki’ quan li vàrem preguntar quines tres prioritàries actuacions s’haurien de dur  a terme sense dilació. En va dir tres:

  • Escalfar i refredar cases i produir electricitat sense cremar carbó ni cap altre combustible fòssil.
  • Transportar persones i mercaderies sense cremar petroli ni cap altre combustible fòssil.
  • Produir aliments de manera que el sòl es regeneri en lloc d’erosionar-lo.

Per aconseguir aquests propòsits cal ineludiblement reflexionar sobre els diners.

Com es fabriquen els diners

Per què la creació de diners – l’element material més important de la vida social és un negoci en mans d’entitats alienes a l’escrutini ciutadà – banca comercial – i no un bé públic subministrat per l’Estat?

Un 96% dels diners els fabriquen els bancs privats quan concedeixen un crèdit. Els diners prestats no existeixen prèviament, es creen del no res. A cop d’apunt comptable: s’apunta i ja ‘existeixen’. Sí, són els crèdits els que creen els dipòsits i no al revés. Els crèdits no surten de dipòsits financers. Els estalvis són molt inferiors als diners prestats.

Qui té el poder, doncs, de crear els diners, és a dir, el deute -perquè s’han de tornar- és qui té, en conseqüència, el poder social. Els bancs, doncs, en crear els diners tenen el poder de decidir a qui els deixen, en quina quantitat, a quin interès, amb quant de temps per tornar-los, i per fer què i què no. De fet, la pràctica quotidiana demostra que els préstecs es concedeixen als sectors que donen més benefici. En conseqüència, serveixen, bàsicament, per finançar les activitats més rendibles, més improductives i rendistes, especulatives, i no pas a la dita economia productiva, als emprenedors o a les empreses. Això suposa planificar i decidir l’activitat econòmica, que ja no és a mans dels governs.

El resultat és que els poders executius i els legislatius tenen les mans lligades, perquè a tot el món capitalista la facultat de crear diners ha estat atorgada als bancs centrals, independents i per sobre dels governs, i a la banca privada/comercial, que crea diners a través del deute i a la qual han d’adreçar-se els governs per demanar diners i endeutar-se. I si els governs no fan el que vol el poder financer, aleshores les agències de qualificació, a mans de mercats/elits, no dubten en dinamitar-los, apujant la prima de risc per encarir el finançament. I culpar els governs de mala gestió.

Poden els governs fer front a la transformació descrita en aquests articles, obligats com estan a obtenir els diners en els mercats financers?

Sense la capacitat de fabricar diners i decidir les polítiques públiques, poden els governs oposar-se al capitalisme verd que impulsen Brussel·les i Washington?

Share
Publicacions relacionades

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom