El clima es radicalitza. Dades.

 In Aigua, Aire, Alimentació, Bloc, Cures, Drets Humans, Emergència Climàtica i Social, Entorn habitable, Hidratació, Nodrir, Respirar, Sanitat / Salut, Totes les publicacions

El clima es radicalitza. Les emissions de CO2 tornen a augmentar des de 2017. La concentració a l’atmosfera ha superat les 415 ppm. El límit considerat segur és de 350. Abans de l’era industrial no se superaven les 280. 315ppm foren les que Charles D. Keeling va mesurar per primer cop el 1958 a Mauna Loa, l’observatori de referència. [ ]. [ppm: de cada milió de molècules que hi ha a l’aire XXX són de CO2].

Dades temperatura.

La temperatura puja a un ritme de 0.20ºC per decenni i de promig arreu del món des de l’era preindustrial: + 1.1ºC, oficialment. Si observem els darrers 25 anys, l’increment és de 0.25 per dècada i per tant s’arribaria als + 1,5ºC abans de 2040.

A Catalunya, l’augment és de 0.25 cada deu anys. Però en els darrers 25 ha augmentat 1ºC, a un ritme de 0.40ºC per decenni, i situa la temperatura en +1,º6ºC respecte l’era preindustrial.

Aigua: Projecte MEDACC: els impactes del canvi climàtic a La Muga, Segre i Ter incrementen el nivell de vulnerabilitat actual a totes tres conques. Els cabals circulants s’han reduït oscil·lant en les capçaleres entre el 18 i el 48% per al període 1950-2013.  Ho pots consultar  aquí. [  ]

El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics.

El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) en la seva edició de 2018 confirma la tendència envers l’escalfament accelerat de la temperatura al Principat. 2018, fou el setè més càlid des de 1950, amb una anomalia respecte el període 1981-2010 de +0,83 ºC. Des d’aquell 1950, la temperatura mitjana s’ha incrementat a raó de +0,25ºC/decenni, això vol dir que actualment la temperatura és +1,6ºC més elevada que a mitjans de segle XX. La temperatura diürna (màxima) augmenta a un ritme molt més accelerat que no pas ho fa la nocturna (mínima): +0,31 vs. 0,19 ºC/decenni. Estacionalment, l’estiu és l’època de l’any en que l’augment de la temperatura mitjana es fa més evident +0,37ºC/decenni (és a dir, actualment 2,5ºC més elevada que al 1950).

En consonància amb aquests resultats, els índexs d’extrems lligats a períodes càlids cada cop són més freqüents. Com a mostra, a l’Observatori de l’Ebre es van registrar al 2018, 72 nits tropicals (temperatura mínima per damunt dels 20ºC), fet que no s’havia produït mai des de l’inici de la sèrie, al 1905.

Pel que fa a la pluviometria, el caràcter extraordinàriament plujós de 2018, ha fet amortir la tendència que s’havia experimentat en els darrers anys envers un lleuger descens de la precipitació. De fet, 2018, fou el segon any més plujós a Catalunya des de 1950, amb un 49% més de precipitació que la mitjana. Pel conjunt de Catalunya la tendència anual de la precipitació és de -1,4%/decenni (sense significació estadística). Només l’estiu és l’època de l’any en que la tendència és significativa arreu del país: +5,7%/decenni.

Mediterrània.

A la Mediterrània la situació és greu. Carme Llassat, Doctora i professora del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, explica que s’ha creat el Grup d’Experts de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Mediterrània per estudiar l’augment de temperatures, el procés de desertificació i disminució de la disponibilitat d’aigua: entre d’altres, tot plegat factors que augmentaran les migracions. “Comencen a aparèixer, diu Llassat, alguns articles que apunten que poden augmentar les precipitacions intenses al Nord del Mediterrani i disminuir al Sud”.

L’augment de la temperatura mitjana al Mediterrani és superior a l’augment de la temperatura del Planeta. Si el 2018 s’havia superat ja 1,1 grau de mitjana al Planeta, al Mediterrani ja havíem superat el llindar dels 1,5ºC… Aquest augment no és homogeni a tota la zona i està molt vinculat a la precipitació.

La pluja al Mediterrani és molt variable. Això dificulta molt conèixer quan hi ha  una senyal deguda al canvi climàtic. Fa tres mesos que no plou. Això és canvi climàtic? No ho podem assegurar, com a científics. En el passat hem tingut períodes d’anys amb dèficits pluviomètrics molt importants.

Quins són els símptomes extrems? Comencen a aparèixer alguns articles que apunten que poden augmentar les precipitacions intenses al Nord del Mediterrani i disminuir al Sud. Tornem a tenir més castigats els països que ja tenen més problemes econòmics. Al Nord això implica un major risc. Tenim ocupades zones inundades, sobretot perquè la població s’està concentrant en determinades zones. El Plan Bleu francès calcula que l’any 2050 un 70% de la població del Mediterrani estarà a la costa, que és on hi ha pluges més intenses. A Catalunya ho estem vivint.

El model ens diu, en el pitjor escenari, que pot haver-hi una disminució mitjana d’un 20 a un 25% de precipitacions entre abril i setembre. Ara no podem parlar d’una tendència comuna. Hi ha zones on sí que és molt clara la disminució, com el sud d’Itàlia i el sud d‘Espanya. En canvi, a Catalunya no es detecta encara, com ja diu el informe de l’IPCC. A mitjans de segle podrem tenir una visió més clara. Al sud del Mediterrani està clara aquesta disminució. Al nord no és generalitzat. En breu sabrem alguna cosa més definitiva.

El nostre informe analitza no només el canvi climàtic sinó, per exemple, la demanda de recursos hídrics. Degut a l’augment de la temperatura hi haurà molta més demanda per irrigació. No només en el Nord sinó el que és més important al Sud, per sobreviure. Els conreus d’Àfrica necessitaran més irrigació. Per tant, hi haurà molta més demanda d’aigua. A l’escenari mediterrani que normalment tenim hi ha molta variabilitat i quedarà compromesa la quantitat d’aigua disponible per la població. Si atenem que els escenaris apunten a una disminució de la precipitació al Mediterrani, en general, farà la situació més problemàtica. Estudiem els recursos alimentaris que tenim al Mediterrani, els ecosistemes, l’augment de la desertització, les espècies invasives (encara que potser podem dir que ja formen part del paisatge), la salut… En el pitjor dels escenaris, es perdria al Mediterrani un 20% de la pesca a mitjans de segle.

Balanç crisi ambiental.

El 28 de març, la sempre extremadament prudent Nacions Unides feia balanç de les males conseqüències de la crisi ambiental durant el 2018: 62 milions de persones exposades a perills naturals derivats de l’escalfament global, 1.600 mortes per incendis forestals. 281 esdeveniments climatològics extrems. Pèrdua de biodiversitat, contaminació de l’aire [ 7 milions de persones moren prematurament segons OMS Salut: onades de calor, reducció de la cap de gel, escalfament oceans i puja del nivell de les aigües, inundació de plàstics, sobrepesca, manca d’aigua i d’aliments, sequeres, transformació del sòl, pèrdua d’hàbitats,  [ ]

La tendència no ha canviat aquest 2019, amb calor extrema a Austràlia i Nova Zelanda. També a Europa. Fred extrem a Amèrica del Nord i a l’Àfrica al cicló Idai, que ha devastat Moçambic, Zimbabue i Malawi amb quasi un miler de morts i 3 milions d’afectats l’ha seguit el Kenneth a una zona de Moçambic on mai s’havien detectat ciclons. O a Centreamèrica on el clima destrueix els aliments de milions de persones.

Àfrica

L’últim IPCC sosté que Àfrica serà el continent que més s’escalfarà. En canvi només emet el 3% del GEH. La temperatura dels oceans augmenta per sobre de la mitjana i les aigües es fan àcides. Les pesqueries disminueixen, els peixos migren. A l’Índic l’escalfament de l’aigua està reduint els monsons i les pluges en general a l’est. Al nord ostenten el trist rècord de 330 dies sense ploure. Les sequeres – Etiòpia, Banya d’Àfrica- es multipliquen. I les pluges radicalitzades que causen inundacions, també: el cicló Idai ha devastat Moçambic, Zimbawe i Malawi aquest 2019 amb quasi un miler de morts i 3 milions d’afectats. Ha perdut més del 80% de la neu del Kilimanjaro. El llac Txad només conserva el 10 de la superfície que tenia el 1960. El desert avança i les projeccions determinen que el Sàhara creixerà més d’un 10%. La majoria de la població viu de l’agricultura, la ramaderia i la pesca i està terriblement afectada per l’escalfament. Els conreus de blat de moro, mill i sorgo estan molt amenaçats i s’estimen pèrdues abans de 2040 d’entre el 40 i el 80%. La fam afecta cap a 250 milions de persones i s’intensifica: un 25% de la població està desnodrida. I els conflictes. I les migracions. Al Sahel 10 milions de persones estan en risc greu per causa dels conflictes. Hi ha 330.000 desplaçats i 100.000 refugiats. A la frontera entre Mauritània i Senegal i per segon any consecutiu, 900.000 afectades per la sequera cada vegada més extrema, són víctimes de la fam entre maig i setembre. Una estació que cada cop s’avança i dura més, que causarà desnutrició severa a 30.000 nenes i nens i que enfronta físicament, ramaders i pagesos que pugnen pels pocs recursos. A Gàmbia la pobresa es més aguda cada dia que passa.

 Amb el 13% de la població mundial Àfrica només suposa l’1,6 del PIB global i en conseqüència hi viuen el 33% de les persones per sota del llindar de la pobresa.

Àfrica és víctima de l’extractivisme, de l’apropiació de recursos i de terres per part de les corporacions transnacionals avalades per les grans potències – EUA, UE, la Xina, Rússia. I de la corrupció i l’absència de democràcia – dictadors amics – que afavoreixen per garantir els seus objectius: petroli, gas, urani, cobalt, coltan, terres rares, minerals en general, or, diamants, sorres per la construcció, fusta, i terres i aigua que acaparen i exporten. Un comerç injust, postcolonial, depredador, que l’empobreix, que l’esclavitza.

Desigualtats.

Els Estats Units és un país molt impactat pels esdeveniments climàtics extrems i les altes temperatures. Hi ha investigadors que sostenen que el canvi climàtic serà el gran creador de desigualtats, explica Jesús Gamero, investigador de la Universitat Carlos III i especialista en l’impacte del canvi climàtic en les societats,  Podem dir que el canvi climàtic ens fa iguals a tots però no és cert perquè a l’hora de respondre als seus impactes és evident que hi haurà gent que podrà accedir a espais més protegits i d’altres que no tindran mitjans per desplaçar-se i quedaran atrapats en ciutats, espais, regions que tindran problemes seriosos. Caldrà veure què fan els estats, si deixen gent enrere o no. El cas de l’huracà Katrina, afegeix Gamero ho explicita: A Nova Orleans, Louisiana, la gent amb informació i mitjans van marxar, i fins i tot en el procés de fugida, hi va haver persones que es va matar a trets a les carreteres per robar-se la gasolina. En canvi, la gent amb menys informació, menys mitjans i, fins i tot, més desconfiada de les autoritats, es va quedar a les seves llars. La majoria de les víctimes van ser negres, pobres, els més desafavorits del sud dels Estats Units. Molta gent gran va morir a les seves llars i als hospitals. Hi ha casos en que se’ls va deixar enrere. Es va criminalitzar les víctimes i alguns grups més vulnerables.

La gent amb més mitjans va fugir de Nova Orleans i després va tornar-hi. La gent amb menys oportunitats van veure com es destruïen les seves cases i després es van veure forçats a migrar cap d’altres parts del país; el que se’n diu l’èxode del Katrina.

L’huracà va demostrar què passa als països, EUA en aquest cas, on l’actuació de l’estat no té com a prioritat el manteniment de les condicions de vida de les majories socials i no està orientada a la seva protecció. Va ser una distopia de com afrontar un problema com el canvi climàtic en les pitjors condicions possibles.

El Katrina va demostrar afirma Yayo Herrero, antropòloga, educadora social, enginyera tècnica agrícola i professora d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible [ ] que la cara de la pobresa, de l’exclusió i de l’abandonament era la cara racialitzada. Van ser majoritàriament les poblacions negres, empobrides, les que van ser abandonades. També va demostrar el que passa als països on l’actuació de l’estat no té com a prioritat el manteniment de les condicions de vida de les majories socials, no està orientat a la seva protecció. En el procés de fugida hi va haver gent que es va matar a trets a les carreteres els uns als altres per robar-se la gasolina. Va ser una distòpia de com afrontar un problema com el canvi climàtic en les pitjors condicions possibles.

Afortunadament tenim d’altres exemples, continua Herrero, que mostren que es poden fer les coses d’una altra manera. L’endemà que l’huracà Sandy caigués sobre Nova York, malgrat que l’estat no havia tingut un paper especialment brillant en la protecció de la gent, va aparèixer una xarxa de seixanta mil voluntaris que va funcionar ràpidament. D’on havia sortit aquesta gent? Havia sortit del no res? No. L’any anterior, el 2011, havia estat l’any de l’Occupy Wall Street, hi havia hagut molta gent articulada en el territori, els barris, les acampades i van tenir la capacitat de tornar a sortir al carrer i organitzar el servei de protecció i atenció a les persones més vulnerables amb força eficàcia i rapidesa.

Del mateix cas del Sandy n’obtenim una pista interessant sobre l’actuació dels poders econòmics: quan va assolar Nova Iork eren força impactants les imatges de Manhattan totalment a les fosques. L’huracà va deixar la ciutat sense llum, la va arrasar, i és curiós que l’únic que va quedar il·luminat a la ciutat era la torre de Goldman Sachs. Goldman Sachs estava preparat per esdeveniments climàtics extrems, per afrontar urgències per les quals no estaven preparades per afrontar ni hospitals, ni serveis públics, ni altres espais que, suposadament, han de vetllar pel benestar de les majories socials.

Com denuncia Naomi Klein, periodista, escriptora i activista, a la ‘Doctrina del Shock’, els esdeveniments meteorològics extrems, els desastres, serveixen per a privatitzar, i fer negoci. El canvi climàtic com a proveïdor de PIB a costa dels desposseïts i expulsats. Una denúncia que es repeteix a Puerto Rico, Estat Lliure Associat dels EUA. No menys de 200.000 persones ham emigrat després del pas consecutiu dels huracans Irma i del Maria el 2017. Des del 2000, Puerto Rico ha perdut un 1,69% de població per any de promig. A l’illa se sosté que ha marxat més de la meitat de la població.

 

 

Share
Recent Posts

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom