+34 670 243 498

Història de La Crisi per Arcadi Oliveres: Causes i conseqüències de l’actual desordre financer.

Capítol 1: La Crisi Alimentaria Mundial – 1 –

Enviar aliments als països que tenen fam permanent, no serveix de res. Al contrari, serveix per fer la competència deslleial al pagès local que acaba per arruïnar-se. De fet Nacions Unides desaconsella enviar aliments.

Propostes NNUU per a superar aquesta catàstrofe:

1.- Reforma agrària: repartir la terra de tal manera que sigui productiva a tot
Arreu. Redistribució de la terra aprimant latifundis i augmentant minifundis
Improductius.
2.- Produir allò que fa falta a cada país. Evitar que es produeixi el que fa falta al Nord i
No el que necessita el país propietari de la terra. El cafè, el cacau, el te, el sucre .la
pinya tropical o els plàtans, són manifestacions de producció colonial: l’economia
dels postres..
NNUU recomana menys producció de “postres” i més blat, més blat de moro, més
arròs….
3.- Invertir, posar-hi diners: regadius, camins rurals, formació professional agrària,
tractors, bancs de pesca,… Quants diners?: La FAO, agència NNUU per a
l’alimentació assegura que calen 50 mil milions de dòlars anuals. Els països desen-
volupats diuen no tenir-los però han donat a les entitats financeres més de 50 cops
aquesta quantitat perquè fessin front a la crisi.

Per què els governs tenen diners per la banca i no per eradicar la fam del món?

Arcadi Oliveres es mostra taxatiu: perquè els governs que ajuden i la banca ajudada són exactament la mateixa cosa!

Capítol 2: L’especulació financera

Es pregunta Arcadi Oliveres: Com va incrementar George Soros la seva fortuna en 1000 milions de dòlars.

Internet facilita l’especulació financera amb el moviment de capitals a través, tan sols, d’apunts contables.
No hi ha cap autoritat mundial que tracti d’impedir l’especulació financera

I per què 20 països, el G-20, decideixen el futur dels 192 paÍsos que hi ha al món.

Capítol 3: Taxa Tobin

Per què els governs no es decideixen a aplicar una taxa a les transaccions financeres internacionals de caràcter exclusivament especulatiu? Si s’apliqués un impost de l’1 x 1000, desapareixeria la meitat de l’especulació perquè no resultaria rentable i es recaptarien, pel cap baix, 2000.000 milions de dòlars procedents de l’especulació que no s’aconseguiria evitar.

Capítol 4: La Crisi Financera es converteix en Crisi Econòmica

3 problemes dels bancs: no poden vendre les accions, no cobren les hipoteques i han de pagar els préstecs concedits pels fons sobirans.
Què son els fons sobirans i el seu paper? Països que acumulen moltes divises
L’especial paper de Xina, Japó i Alemanya: països que exporten molt i importen poc. Acumulen divises.
Fons sobirans i països amb divises concedeixen crèdits als bancs. Els bancs amb aquest diners concedeixen hipoteques a terminis més llargs que no pas han de pagar els préstecs rebuts. No quadra i es queden sense fons.
Aleshores acudeixen al pare estat perquè els concedeix fons de rescat als,però un cop obtinguts, escaldats, no concedeixen ni crèdits ni hipoteques, tapen furats.
En el moment que no hi ha crèdit s’atura l’economia real: la Crisi Financera es converteix en Crisi Econòmica. Ni el venedor ven, ni el comprador compra. Som a la Crisi.

Capítol 5: Conseqüències de la Crisi, els ERO

Alguns ERO poden estar justificats, però n’hi ha que són un autèntic escàndol.
Cas de la SEAT: en els 5 anys anteriors al primer any de pèrdues, 2008, any de manifestació de la crisi, havien guanyat diners. (I si continuem remuntant-nos en el temps, continuen guanyant diners). Aleshores, diu Oliveres, vaig calcular els guanys d’aquests cinc anys: 2007; 2006; 2005, 2004 i 2003. El resultat fou que cada treballador de la SEAT havia aportat, en aquest lustre, uns guanys de 1.500.000 euros., 10 vegades més que no pas el sou rebut en 5 anys. La maldat rau en què en el primer any de pèrdues l’empresa amenaça amb acomiadaments i el trasllat a un altra país.
Cas de la Nissan: L’any 2010 cada treballador havia fet guanyar a l’empresa 500.000 euros. Tot i amb això s’han vist obligats a signar un acord en el qual renuncien a que se’ls augmenti el sou en els propers 4 anys, a canvi de mantenir els llocs de treball.
Mentre tant l’atur no para de créixer supera els 4 milions i amenaça amb arribar a 5.

Capítol 6: Solucions financeres

Taxa Tobin
Persecució Frau Fiscal
Augmentar els impostos als que més tenen
Nacionalitzar la banca que hagi rebut ajuts públics
Evitar que les Caixes es converteixin en bancs

Capítol 7: solucions laborals i a d’altres problemes.

Cal repartir la feina entre tots. Ho ha d’afavorir el govern, reduint la jornada laboral, els treballadors, acceptant-ho i els empresaris, permetent-t’ho. I la reducció de l’horari laboral i del sou s’ha de compensar cobrant les hores d’atur corresponents a la retallada que no caldrà que cobrin els treballadors que accedeixen al treball.

Resulta insostenible la moneda única europea.

Cal reduir la despesa militar. A Espanya 54 milions al dia. Al món 54 vegades els 50 mil milions per any que caldrien per eradicar la fam.

Cal acceptar les mesures solidàries tot i que no siguin la solució. Ara mateix però, són imprescindibles.

Capítol 8: Hem de decréixer. La Immigració ens dóna a cadascú 105 euros a l’any.

Decreixement:
Mai sortirem de la crisi recuperant el creixement. La petjada ecològica, allò que la humanitat consumeix, és ja negativa. Fins l’any 89 tot allò que homes i dones ens menjàvem, era restituir pel Planeta l’any següent. Des de aleshores el Planeta ja no té temps de recuperar-se. Una dada demostrativa: L’any 2009 el Planeta va restituir el consum de la humanitat entre l’1 de Gener el 23 de Setembre de 2008. Des del 23-9 i fins el 31-12 ens vàrem menjar una part del Planeta que les generacions futures ja no podran gaudir. La Terra s’està empobrint perquè vivim a costa del patrimoni i no de la producció. Per tant no hi ha més remei que decréixer. I per què ho hem de fer els del Nord? Doncs perquè el 20% de la humanitat, la dita més desenvolupada, consumeix el 75% dels recursos. L’altra 80% només disposa del 20%. Les dades demostren qui ha de deixar de malbaratar recursos. I decréixer no vol dir viure pitjor, significa estalviar i deixar de tenir el consum com a objectiu ineludible.
Immigració:
La immigració no té cap culpa de la crisi. Tot al contrari. Un estudi de Catalunya Caixa sosté que Espanya necessitarà 250 mil immigrants a l’any. Per la seva banda, Presidència del Govern d’Espanya publica cada any el balanç de la immigració: tot contat, el que paguen els immigrats – Seguretat Social, IRPF, IVA – i el que rebem – serveix educatius, sanitaris i socials, ajuts a l’habitatge, beques menjador, bosses de llibres, places de guarderia… – dóna un balanç positiu per l’estat de 6.000 milions a l’any. Dit d’una altra manera, cada immigrant dóna als espanyols 105 euros l’any.

Justícia i Pau

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share
3 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies