Comunitats unides contra la gestió d’Agbar-Suez #laplaçadelsfuturs 25/3/2021

 Arxivat a: Aigua, Aire, Alimentació, Bloc, Coneixement, COVID-19, Cures, D'altres Mitjans, Dret a la movilitat, Drets Humans, Educació, Emergència Climàtica i Social, Energia, Entorn habitable, Hidratació, La Plaça dels Futurs/Ràdio Municipal Terrassa, Migracions i Geopolítica, Nodrir, Ràdio, Respirar, Sanitat / Salut, SICOMNews, Sobirania alimentària, Sobirania energètica, Treball

Associacions de Colòmbia, Xile, Mèxic i Catalunya denuncien la vulneració del dret a l’Aigua i el Sanejament per part d’aquesta multinacional

El model privat de gestió de l’aigua ha fracassat en el seu intent d’establir-se arreu del món. Malgrat els grans esforços de les Institucions Financeres Internacionals durant els anys 90-2000 en la promoció de la privatització, més del 60% de contractes privats d’aigua a llatinoamerica es van cancelar i van retornar a mans públiques.

És per això que avui dia el 90% de la població mundial és abastida per empreses públiques. La “nova” estratègia de les multinacionals i grans bancs es basa en les col·laboracions públic-privades, que en el camp de l’aigua es concreten principalment en l’establiment d’empreses mixtes de gestió de l’aigua i sanejament.

Aquest model ha crescut amb força en regions amb ingressos elevats com grans ciutats. Aigües de Barcelona – EMGCIA S.A a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Aguas de Cartagena S.A E.S.P. a Cartagena de índias, Aguas de Saltillo S.A. a El Saltillo i l’Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos S.A (ESSAL) a Osorno tenen en comú que son empreses mixtes o privades de gestió de l’aigua i el sanejament amb el Grup Agbar/Suez com a principal accionista.

Tots aquests models empresarials representen l’exemple de col·laboració públic-privada en la gestió de l’aigua: susciten controvèrsia pel que fa a la constitució de les empreses amb irregularitats contractuals, es basen en grans relacions de poder amb les institucions públiques i lobbies, i es caracteritzen per la vulneració reiterada de normativa local i internacional com és el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament reconegut per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2010.

A Cartagena de Índias, el 1994 es constitueix Aguas de Cartagena S.A. E.S.P. (ACUACAR), amb Agbar com a accionista privat principal, única empresa que es presenta al procés de licitació. El “Proyecto Plan Maestro del Acueducto de Cartagena” d’ACUACAR, pagat amb un crèdit del BM i el BID, que havia de proveir d’aigua a la ciutat i optimitzar el servei de clavegueram, ha desencadenat greus violacions de Drets Humans. L’execució del projecte ha afectat greument l’ecosistema del Complejo Lagunar Juan Gómez – Bohórquez, on no s’ha respectat la consulta prèvia de les comunitats afrodescendents i s’estan destruint els medis de subsistència de les comunitats per la sedimentació provocada per la contaminació de l’aigua, que causa eutrofització, mort massiva de poblacions de peixos i problemes de salubritat.

A Saltillo, Agbar -a través de la filial InterAgbar de México S.A.- també és l’única empresa que es presenta a la licitació per formar part de la mixta Aguas de Saltillo (Agsal). Malgrat Context la constitució mexicana reconeix el dret humà a l’aigua, Agsal efectua 10.000 talls de subministrament anuals i obliga a pagar una quota extra per la reconnexió. Durant els dos primers anys de privatització, el rebut augmenta entre el 80 i el 230%, amb una eficiència del servei de menys del 60%.

A Xile, on més del 95% dels serveis públics es troben privatitzants, la gestió de la Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos S.A. (ESSAL), a Osorno, no s’escapa de controversia. A ESSAL, Agbar/ Suez és el principal accionista a través d’Aguas Andinas S.A., qui controla més del 43% del mercat al país. El juliol de 2019 ESSAL talla el subministrament a més del 97% de la població durant 10 dies per un vessament de petroli a la planta de potabilització. Durant l’estat d’emergència, l’empresa ha vulnerat greument el dret a l’aigua amb l’incompliment de la obligació de continuïtat de serveis d’aigua potable a Xile. A més a més de les afectacions ambientals, també va vulnerar el dret a la informació, amb una resposta opaca, lenta, negligent i a vegades amb entrega d’informacions falses a les autoritats i a la població. La ciutadania d’Osorno el gener de 2020 va votar a favor de posar fi les operacions d’ESSAL a la ciutat. La resposta d’Agbar va ser vendre’s el 100% de les seves accions d’ESSAL.

Per tots aquests casos, diverses organitzacions de la societat civil i comunitats afectades s’organitzen per denunciar les vulneracions de drets que l’empresa matriu Agbar/ Suez comet. Tots aquests casos tenen en comú una mateixa empresa, que s’estableix a l’exterior i aprofita contextos normatius menys estrictes per desenvolupar la seva activitat comercial.

La setmana del 12 al 16 d’abril de 2021 es donaran diferents reunions entre les persones representants dels casos i institucions de diferents nivells. L’objectiu d’aquesta gira d’incidència és, per una banda, mostrar la vulneració de drets humans i normativa internacional i local que efectua el grup Agbar/Suez a l’exterior, així com incidir en la responsabilitat de les institucions públiques europees en l’acció exterior d’una empresa matriu europea.

Aquesta campanya la promouen Enginyeria sense Fronteres, la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, Global Justice Association, el Moviment de Defensa per l’accés a l’Aigua, la Terra i la Protecció de el Medi Ambient (MODATIMA), Lafede.cat i la Asociación de Usuarios del Agua de Saltillo.

Share
Publicacions relacionades

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom