La Crisis: Los recortes sociales causan paro incluso entre las clases medias.

 In Bloc, Drets Humans, Eines d'intercanvi, Projectes no actius, Sicom-ACCD-2010_2012, Totes les publicacions, Treball

Estamos viviendo una crisis del sistema, una crisis de modelo, muy difícil de superar a menos que todos tomemos conciencia que es necesario exigir a los responsables de la crisis, que paguen por lo que han hecho. Y si queremos salir, es preciso que los que no somos responsables de la crisis, seamos capaces de darnos políticas que nos saquen de ella.
El sistema financiero internacional, con la intención de ganar dinero, no por error, nos ha llevado a la crisis. Tenemos derecho a exigir responsabilidades al sistema financiero y la obligación de darnos soluciones.

Miguel Angel Lorente Celaya (1952) es economista. Ha desempeñado direcciones generales, consejerías o asesorías ejecutivas en diversos bancos. Es miembro de Comisiones Obreras de Banca y presidente de las sociedades Cyaes, Inveast y Celularstar. Es editor del Spanish Banking Report, autor de El marco económico del sistema financiero y coautor de El crack del año 8.

Propone estas acciones contra la crisis:

Regular el sistema financiero, de manera que no pueda repetir las acciones que nos han conducido a la crisis. Ellos significa quitar el poder a los que han dirigido el sistema financiero.

Priorizar el dinero, utilizar el poco dinero existente a favorecer el consumo de los que menos tienen. No hay nada que dé más dinero que el consumo de los pobres.

Por lo que respecta a los bancos y al sistema financiero, deben cumplir con su papel de siempre: facilitar el crédito. Hay que utilizar el dinero dedicado a la especulación, el dinero no productivo de los mercados, a dar crédito.

Albert Recio Andreu, és doctor en Economia i professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les retallades socials estan produint atur, fins i tot a les classes mitjanes, la qual cosa agreuja el problema encara més.
Les retallades estan beneficiant els negocis del sector privat en perjudici de molta gent.
Quan la crisi va esclatar, en lloc de refer el model, se l’ha reforçat. No pot ser que l’estat, que som tots, es quedi el deute del sector privat. Bancs i grans societats s’han de fer càrrec del seu deute. No és acceptable que tots plegats arreglem els deutes dels causants de la crisi.
No es resolt l’atur retallant drets laborals. Aquests mateixos drets existien i funcionaven quan es creava feina i es creixia.
El que passa és que en situacions de debilitat els poderosos se n’aprofiten i s’excusen en la crisi per retallar drets.
El problema rau en l’endeutament. Què es fa quan no es pot pagar? Doncs una suspensió de pagaments ara dita concurs de creditors. En altres paraules, que per resoldre el problema s’ha de deixar de pagar una part del deute! Alhora s’ha d’apujar els impostos als que més tenen i donar més pes al sector públic, tot el contrari del que s’està fent.


Catalunya contra los recortes: Albert recio en Rebelión 4-5-2011

Centre de Treball i Documentació

Federació Catalana d’ONG per la Pau

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share
Recommended Posts

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom