Asil a Refugiats, Sentència Lafarge, Focs a Austràlia, Coronavirus, Mobile, Pobresa #laplaçadelsfuturs 12-2-2020

 Arxivat a: Aigua, Aire, Aixopluc, Alimentació, Bloc, Coneixement, COVID-19, Cures, D'altres Mitjans, Dret a la movilitat, Drets Humans, Educació, Eines d'intercanvi, Emergència Climàtica i Social, Energia, Entorn habitable, Equitat, Gènere, Habitatge, Hidratació, La Plaça dels Futurs/Ràdio Municipal Terrassa, Migracions i Geopolítica, Nodrir, Ràdio, Respirar, Sanitat / Salut, Sobirania alimentària, Sobirania energètica, Treball

Contingut:

Coissard (CCAR): “L’Estat espanyol només ofereix protecció a 1 de cada 20 sol·licitants d’asil”

José Luis Conejero: “Lafarge treballa des del 2008 sense autorització ambiental i cada cop contamina més”

Josep Cabayol: “446 científics imputen al canvi climàtic els incendis d’Austràlia i diuen que empitjoraran”

Sergi Cutillas: “L’impacte econòmic mundial de l’epidèmia de coronavirus serà més gran que el del Brexit”

Xavier Caño: “Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més pobresa infantil”

 

 

 

 

Coissard (CCAR): “L’Estat espanyol només ofereix protecció a 1 de cada 20 sol·licitants d’asil”

L’any passat es van presentar 118.264 sol•licituds d’asil a Espanya, més del doble que l’any 2018. La taxa d’aprovació de sol•licituds d’asil va baixar fins el 5%, vint punts menys que l’any anterior. De les més de 60.000 resolucions adoptades pel ministeri de l’Interior, només 1.653 sol•licitants d’asil van aconseguir l’estatut de refugiat. Es van concedir, a més, 1.503 proteccions subsidiàries. El balanç final és que l’estat espanyol només va oferir protecció a una de cada vins persones que van demanar asil.

Les cinc nacionalitats amb més peticions d’asil van ser Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.369), Hondures (6.792), Nicaragua (5.931) i El Salvador (4.784). El 80 de les sol•licituds procedien de ciutadans llatinoamericans. Catalunya és el segon territori amb més sol•licituds i Barcelona, la segona província.

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat considera que una de les principals causes que han provocat aquesta limitació en la concessió és l’absència de polítiques migratòries adequades. Pascale Coissard és coordinadora de l’àrea d’Incidència d’aquesta entitat.

José Luis Conejero: “Lafarge treballa des del 2008 sense autorització ambiental i cada cop contamina més”. #laplaçadelsfuturs 12-2-2020

 

El 29 d’abril de 2008, la Generalitat va concedir una autorització a LAFARGE, adequant a la darrera normativa ambiental, la seva activitat. Però enlloc de limitar o reduir les activitats contaminants, el que va fer aquesta autorització es permetre que la cimentera, a més de fabricar ciment, utilitzés com a combustible centenars de milers de tones de residus anuals.

La mobilització dels veïns, liderats per l’Agrupació de Veïns de Can Sant Joan i la Plataforma Antiincineració de Montcada, va portar el cas als tribunals. I el 4 de juliol de 2013 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anular l’autorització ambiental. La Generalitat, però, va reincidir en ignorar als ciutadans per afavorir l’empresa i el novembre de 2015 va concedir una nova autorització ambiental a LAFARGE. En aquesta autorització, a més a més, s’autoritzaven totes les modificacions que havia introduït LAFARGE entre 2008 i 2015.

L’l’Agrupació de Veïns va tornar a recórrer als Tribunals i novament el Tribunal Superior de Justícia els acaba de donar la raó en una sentència que, per si havia algun dubte, declara nul·la de ple dret les resolucions de 2008 i 2015.

El president de l’agrupació de veïns de can sant Joan, José Luis Conejero, mostra la satisfacció d’aquest associació per la sentència recent del TSJC i considera que hauria d’obligar a aturar el funcionament de la incineradora de Lafarge. “Lafarge treballa des de 2008 sense autorització ambiental i cada cop contamina més”, denuncia i recorda que les emissions de contaminació d’aquesta incineradora es van duplicar entre els anys 2016 i 2018. També es referma en la volunta de continuar lluitant fins que l’empresa deixi de contaminar i explica com ha anat una reunió que s’ha celebrat fa uns dies a El Salvador amb la participació de col·lectius d’arreu del món que lluiten contra la incineració contaminant de residus.

 

 

Josep Cabayol: “446 científics imputen al canvi climàtic els incendis d’Austràlia i diuen que empitjoraran”

Les pluges van ajudar a apagar els incendis que va patir Austràlia a finals de l’any passat i començaments d’aquest. Uns incendis que van devastar 52.000 quilòmetres quadrats, 27 persones mortes i milers de desplaçades, més de mil milions d’animals afectats i 400 megatones de CO2 emeses a l’atmosfera.

Marc Castellnou, cap del Grup d’Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat, va imputar la magnitud d’aquests incendis al canvi climàtic, sense cap mena de dubte. Les pluges van ajudar a apagar el foc però els darrers dies han provocat les pitjors inundacions que s’han produït a Austràlia en els darrers anys.

446 científics d’arreu del món amb experiència en investigació en els camps del clima, el foc i les ciències ambientals han firmat una carta oberta titulada “No hi ha una Austràlia forta i resilient sense retallades profundes en les emissions de gasos d’efecte hivernacle”.

D’aquesta carta en parlarem ara amb el president de Solidaritat i Comunicació-SICOM, Josep Cabayol, en l’espai que dediquem a l’emergència/urgència climàtica.

 

Sergi Cutillas: “L’impacte econòmic mundial de l’epidèmia de coronavirus serà més gran que el del Brexit”

Un estudi que va fer la Universitat de Corea va xifrar en 40.000 milions de dòlars les pèrdues en l’economia mundial com a conseqüència de l’epidèmia de la Síndrome Aguda Respiratòria Greu que va afectar l’Àsia el 2003. El Coronavirus, que va començar a la regió de Wuhan ja ha superat la seva mortalitat.

Quin impacte econòmic tindrà aquesta nova epidèmia?

En plena incidència de la síndrome és difícil, per no dir impossible, saber-ho. A casa nostra, l’impacte més evident és l’anulació del Congrés del Mòbil.

El nostre col•laborador Sergi Cutillas, economista i investigador d’EKONA i la PACD està acostumat a les nostres preguntes impossibles.

 

Xavier Caño: “Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més pobresa infantil”

‘Pobresa a Espanya: calefacció o menjar’. Així encapçala Xavier Caño el darrer article que ha publicat al portal espaciomex.com.

El nostre company periodista de Sicom i ATTAC, domiciliat a Madrid però que ja té al cap torna a Barcelona aviat, cita l’informe “Famílies en risc”, elaborat per Save the Children que posa en evidència que dos milions de nens pateixen pobresa a Espanya, la meitat d’ells en situació de pobresa extrema.

Parla també de les conclusions de l’estada a Espanya del relator de les Nacions Unides sobre la pobresa extrema i els drets humans, Philip Alston.

Share
Publicacions relacionades

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom