Algunes consideracions estadístiques sobre les revoltes al Nord d’Àfrica

 In Alimentació, Bloc, D'altres Mitjans, Drets Humans, Món Obert: L’Hospitalet pels Drets Humans, Nodrir, Totes les publicacions

PIB per càpita

Crisis Energética

Tant Tunísia, com Egipte, com Algèria tenen un PIB per càpita molt baix, fins i tot comparat amb altres països del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Cap dels tres països no arriben als 10.000 $ de PIB per càpita: Tunísia 9.154$, Egipte 6.114$, Algèria 6.884$.
Altres països amb rendes similars o inferiors: Iemen (2.454$), Síria (4.938$), Sudan (2.376$), Marroc (4.586$), Mauritània (2.034$), Jordània (5.547$), Iraq (3.564$).
No és estrany que les protestes hagin començat en els països més pobres, just en el moment en el que s’està desenvolupant una crisi de preus dels aliments mundials.
Com a exemple d’aquest efecte, el passat dimecres els preus dels futurs del blat estatunidenc van arribar al seu màxim dels darrers 29 mesos, entre d’altres raons perquè el govern d’Algèria va fer una compra de 800.000 tones de blat, que equival a una tercera part de totes les compres de blat que els mercats esperen que Algèria faci d’aquí al 31 de maig. Aquesta compra agressiva fa pensar que Algèria haurà de comprar més del previst i serà un altre factor que posarà pressió als preus.
Un altre dada que vincula Tunísia, Algèria i Egipte és la proporció de població entre 18 i 25 anys, un factor conegut de risc per a l’estabilitat social, especialment quan aquest rang d’edats arriba als voltants del 20% de la població.
Exportadors de petroli
De moment, les revoltes no s’estan donant en països molt importants en les exportacions de petroli (excepte en el cas d’Algèria), però es podria donar un cercle viciós, en el qual els preus dels aliments provoquen protestes als països exportadors de petroli, amb el conseqüent encariment del petroli als mercats internacionals (ja sigui per baixades de la producció o per l’augment del risc geopolític, com ha passat avui amb Egipte i el Canal de Suez, per on passa el 4% del petroli mundial), que a la seva vegada provocaria un augment dels preus dels aliments i per tant més protestes…
Tunísia és molt poc important per a la producció de petroli, Egipte produeix més, però ja no te capacitat exportadora. En canvi, Algèria produeix una quantitat que equival a la capacitat ociosa de l’OPEP (per tant, si Algèria patis una crisi greu que afectés les seves exportacions, l’OPEP hauria de fer servir tota la seva capacitat productora).
El cas d’Egipte és típic d’un país madur des del punt de vista de la producció de petroli. La seva producció va arribar al cim a principis dels noranta, moment a partir del qual el seu consum intern es va disparar, de manera que les exportacions van caure en picat. Probablement aquest any o el que ve, Egipte es convertirà en un país importador net de petroli. L’única cosa que pot compensar aquesta dinàmica és el desenvolupament del gas natural, que des de mitjans dels 2000 ha experimentat un fort impuls, i amb aquest, les seves exportacions. No obstant, donat que la majoria de les exportacions anaven cap a Israel, amb les conseqüents protestes, i que el consum de gas natural també està creixent força, fa un parell d’anys el ministre del petroli egipci va declarar que no es farien nous contractes per a la exportació de gas natural.

Daniel Gómez
Director Revista Crisis Energética

Share
Recommended Posts
Mostrant 2 comentaris
pingbacks / trackbacks

Deixa un comentari


*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
Sicom