+34 670 243 498

El futur passa per trobar una altra manera de prosperar: Marcel Coderch

L’economia no ha tocat fons.
Ara amb el baix preu de l’energia s’intenta aixecar el vol. Contràriament, qualsevol remuntada significa incrementar el preu dels hidrocarburs i d’altres fons energètiques. De fet no s’han abordat els temes de fons i per tant quan es vol remuntar apareixen totes les crisis sistèmiques que s’arrosseguen.
L’Atur: mals presagis.
Moltes activitats que aparenten generació econòmica i donen sensació de riquesa, són en realitat bombolles que no tenen per objectiu millorar el nivell de vida de la majoria, sinó que són estructures per generar beneficis contables però que no creen llocs de treball.
Contradicció
El sistema capitalista viu atrapat per una contradicció de base: qualsevol empresari vol reduir al màxim els seus costos laborals, en canvi vol que li comprin els productes que elabora. Dit d’una altra manera, vol pagar menys als seus treballadors i alhora vol que els altres empresaris paguin el màxim per tal que els altres treballadors puguin comprar els productes que ell fabrica. Tot i que es procura posar remeis a aquesta contradicció no s’afronten amb decisió els problemes de base.
Socialitzar les inversions:
S’hauria de recuperar la crítica bàsica que del capitalisme feia el Keynes original: “socialitzar les inversions”. No es poden deixar a mans del mercat segons quines decisions. Quan es tracta de decidir quina part del PIB es dedica a Educació o a construir o no, determinades infraestructures, no pot ser que sigui el mercat qui ho decideixi. Aquestes decisions han de ser en benefici de la majoria i el mercat no ho garanteix, més aviat pensa en els beneficis individuals.
Recuperar el poder cedit a les entitats financeres:
Ara mateix aquestes decisions estratègiques són a mans de bancs i d’altres entitats financeres. Cal que la Política recuperi aquest poder per tal de poder-la sotmetre a escrutini públic: eleccions i d’altres sistemes de control democràtic. Socialitzar les inversions és una decisió crucial per una sortida suportable de la crisi.

Keynes va fracassar perquè el capitalisme, a partir de les idees de Milton Friedman o de Hayek en favor de l’ individualisme més ferotge, va començar a explicar que els treballadors havien assolit massa poder:
“No hi ha interessos comuns, tan sols l’interés de cadascú”.Aquest missatge va triomfar i ho va fer amb una idea associada: No hi ha cap altra alternativa”
La caiguda de la URSS, la imposició del neoliberalisme ens ha dut on som. Això no obstant les contradiccions del capitalisme no s’han resolt i per tant més tard o més d’hora, se li haurà de donar la volta al missatge.
Per aconseguir-ho caldrà en primer llocs, ser conscients que no hi ha solució si no és col•lectiva: individualment no hi ha res a fer. “Les dinàmiques socials es fan a base de moviments socials”.
Ara mateix els moviments socials estan ideològicament orfes. La socialdemocràcia va comprar el discurs neoliberal que encara manté.
El futur passa per saber com prosperar sense créixer de forma permanent. El planet és finit i per tant no es pot créixer indefinidament. Les receptes per sortir de la crisi parlen de tornar a créixer i científicament és un impossible fer-ho per sempre. Hem de ser capaços de formular una manera de viure pròsperament sense créixer. En cas contrari no tindrem ni una cosa ni l’altra. Per augmentar un 1% el PIB ha d’augmentar un 0,7% el consum energètic. Si arriba un moment, pic del petroli, en que el subministrament disminueix l’economia haurà també de decréixer. A no ser que ens inventem una altra economia…….

Prosperar ha significat créixer mentre hem estat lluny dels límits del planeta. Ara però, estem a prop d’aquests límits i créixer es fa cada cop més difícil. Per tant si volem prosperar haurem de canviar el concepte de progrés.
Hem de ser capaços de viure dignament, prosperar, i millorar sense que això vulgui dir tenir més. Si fóssim capaços de mantenir una societat cohesionada, unida, consumint un 5% menys, aconseguiríem un progrés enorme, magnífic! Progressar serà autolimitar-nos, gestionar-nos d’un altra manera, no supeditada al consum.
Al planeta son més de 6 mil milions. Una tercera part viu bé, una altra, Xina, la Índia…, aspira a aconseguir-ho. I una darrera tercera part quasi ni ho somia Si estem en els límits de possibilitats del planeta, o una de dues, a neguem el progrés a gran part de la humanitat, o els que tenim més cedim privilegis, es a dir, acceptem decréixer.
En cas contrari, si continuem cremant sense mesura els recursos del planeta…….

Nuclears

Preparant-nos pel declivi del petroli

Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans

Share
1 Comment
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies