Decréixer energèticament és inevitable

Exigim polítiques per transitar cap a un context de justícia social i ambiental

Migració

Documental

Augment temperatures

Sobirania energètica i alimentària

Prevenció epidèmies

Diagnòstic climàtic

Rodatge al parc d’energia solar a Campmany

Anything that gets your blood racing is probably worth doing

Torna al mapa
BACK

It's better to see something once than to hear about it a thousand times.

MU CANG CHAI

Torna al mapa

3-Night French Riviera Tour from Milan to Monaco

Torna al mapa

Monaco

EUROPE

WEATHER ON THE WEEK

28°C

22°C

BACK TO MAP

50°C (volum 1) pretén oferir, en poc més de 60 minuts, una visió sobre què suposa el canvi climàtic i les amenaces que se’n deriven: augment de la temperatura, del nivell del mar, de la intensitat i freqüència de les tempestes, debat territorial energia alimentació, processos de retroalimentació, punts de capgirell, migracions climàtiques.

En forma de taula rodona, 5 científiques, convocades per dos joves que volen saber què passa i què fer, raonen al voltant de l’agreujament de les dades climàtiques. I incorporen al debat altres investigadores que aporten més llum des dels seus camps de treball.

50°C (volum 1) tindrà un segon capítol que aprofundirà en els temes apuntats en aquest primer.

Documental

Direcció i guió: Pep Cabayol Virallonga

Realització: Judit Aranda Moreno i Carlos Collazos

Ajudant guió: Maria Lausín

Banda Sonora: Jordi Cabayol Virallonga

Què en pensen?

50 graus obre una conversa. O, millor, un seguit de converses entrellaçades. Converses planeres, sobre problemes greus i molt complexos.

Sense donar mai peixet, ni amagar veritats incòmodes que incomoda saber. Però donant per fet que tothom pot entendre-ho, i que del que estracta és que el bucle de converses entrellaçades que comença a la pantalla segueixi a la sala de butaques o a les llars on es projecta el docunental.

I d’aquí, a tot arreu obrint nous cercles de reflexió i acció.

La conversa, planera, compromesa, de igual a igual, ja ha començat.

No deixem que s’aturi.

Enric Tello Aragay

Molt bo! Una mena de manual de conceptes, problemàtiques i pràctiques, positives i negatives.

Una feina excel·lent per concienciar les persones en el procés de transició ecosocial.

David Soler

Enhorabona pel documental. És una immillorable síntesi, molt didàctica i entenedora, de tot el que sabem sobre el canvi climàtic, les seves causes i les seves conseqüències. Està genial

Veig que hi heu posat “volum 1”. Voleu dir que us han quedat coses per dir?

Pep Espluga

A mi em va agradar molt el 1er volum del documental.

Crec que vau saber trobar la connexió entre els diferents elements generals del canvi global, no només el canvi climàtic de forma isolada sino tot el que envolta el canvi global a nivell de crisi de l’energia i materials, relacions sud-nord, estratègies macroeconòmiques i de discurs vigents a Occident… intueixo que a més obrirà molt bé les portes al volum 2n…

Moltes, moltes felicitats i endavant!!

Sergi Herrando

Em va agradar molt, és un “passeig” instructiu i, sobretot, FA PENSAR !!!

Gabriel Borràs

El documental “50 graus” és molt recomanable per diverses raons.

El seu diagnòstic del canvi climàtic va més enllà dels desordres meteorològics i deixa clar que es tracta del símptoma més visible d’una crisi de civilització que reclama canvis radicals. La crisi afecta a grups humans sencers, multiplicarà les migracions, obligarà a canvis radicals en els hàbits i afectarà a coses tan essencials com l’alimentació, que es pot veure compromesa per a milions de persones, una amenaça –per cert— de la qual es parla molt poc.

Valoro molt el format del documental com una seqüència de diàlegs, suggerint que no hi haurà sortides si no és mancomunant els esforços de molta gent, i gent molt diversa, començant pel diàleg i continuant per la col•laboració entre experts de moltes disciplines i protagonistes directes.

El fet que parlin experts reconeguts dóna solidesa al discurs. És un excel•lent exemple de bona informació.

Invita a esperar l’aparició del volum II, que sembla que no tardarà.

Joaquin Sempere-Carreras

Està molt ben conduït: el ritme, els canvis d’escena i el fons argumental estan molt ben trenats. Centrar-lo en el delta de l’Ebre tot un encert, per ser, a més d’una zona molt sensible climàticament, molt lluny de la quotidianitat dels urbanites de les grans ciutats. És a dir, el documental ajuda a posar sobre la taula la importància per al país de les zones ‘oblidades’ de Catalunya però que són i seran clau en el futur més immediat. El fil conductor amb un canvi de perspectiva en les dues noies que condueixen els debats i van trenant els diàlegs el trobo també tot un encert, sobre tot al final, quan fan un petit resum dels punts més importants. El contrast entre els dos diàlegs també és molt interessant pel que fa a contraposar la part més tècnica amb la part político-social.

Si hi ha alguna cosa a millorar només la veig en les limitacions pròpies del problema que s’explica: cal dedicar molt de temps a fer entendre la complexitat, l’abast i les dimensions del que estem patint i, per tant, al final queda una gran desproporció entre el temps i contingut dedicat a l’explicació del problema i poc a les estratègies de gestió d’aquest problema. Tot i així, penso que la part de gestió del problema queda prou acurada, perquè en molts casos (d’altres peces que tracten també el problema de la crisi global) es cau en un optimisme naif que acaba desdibuixant la gravetat de la situació a qual ens enfrontem. En aquest sentit doncs es podria haver profunditzat en algunes propostes o idees alternatives de quina direcció cal seguir, quines accions són més urgents i com i quan portar-les a terme. Entenc però que potser abordar tot això portaria ja a tot un altre documental.

Per tant, felicitar-vos per la gran feina feta divulgativa, però al mateix temps molt acurada científicament i animar-vos en aquesta tasca que dueu a terme tan necessària però moltes vegades tan poc agraïda.

Jordi Solé Ollé

Vi el documental. Me pareció una pasada, un gran trabajo. Ya tengo ganas de ver la continuación. Me sorprendió la idea de las reuniones de expertos que dialogan entre ellos. La gente que participó se expresa de una forma increíble.

Francisco J. Doblas-Reyes

Tràilers

Olga Margalef, geòloga, professora a la Universitat de Barcelona i investigadora al CREAF:

Intentar que lliguin les polítiques que ens fan sortir de l’atur, que ens facin sortir de la crisi econòmica, ens facin sortir alhora del canvi climàtic, ens facin transitar cap a un context de justícia social i ambiental desitjable“.

Marta G. Rivera Ferre, professora d’Investigació del CSIC a ‘Ingenio’, autora de l’IPCC:

“Todas las que nos dedicamos a esto tenemos claro que hace falta un decrecimiento. Este decrecimiento es necesario planificarlo reforzando una serie de regulaciones y que los Estados hagan lo que tengan que hacer”.

Antonio Turiel Martínez, investigador científic del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar:

“Hi ha una cosa que hem de comprendre i és que el decreixement, com a mínim de l’esfera material i energètica a la nostra societat, és innevitable i a més és, jo no diria imminent, però és un procès que ja ha començat i que a més, segurament, patirà un procés d’acceleració durant els propers anys”.

Francisco J. Doblas-Reyes
Investigador ICREA. Director del departament de Ciències de la Terra al ‘BSC’

“Es muy problable que veamos temperaturas a escala de Catalunya de 3º durante la época de 2050”

Jordi Serra-Cobo, ecoepidemiòleg a la UB i a lIRBIO:

“Estem fent un estudi per mirar si trobem coronavirus, per un costat, i també altres tipus de virus i això ens ha de servir per posar apunt un biosensor que pugui detectar qualsevol tipus de coronavirus i que ho puguin tenir en els CAPs i els hospitals”.

Saiba Bayo, politòleg:

“España tiene que responsabilizarse por sus actos allí, porque si una empresa está en peligro y sus intereses están en peligro irás a defenderlo. Por lo cuál tienes la misma obligación moral de asumir, por lo menos, los actos de esta empresa y lo que ha causado en este país extranjero. Cuando una persona viene porque huye de su país por los actos de esta empresa tienen que aceptadlo, entonces, yo creo que tenemos que trasladar el debate ahora a este campo, ya que estamos hablando de refugiados, tenemos que verlo de modo que se puedan aceptar los refugiados económicos como refugiados con todo el derecho como los refugiados que huyen de la guerra”.