+34 670 243 498

Anàlisi de conflictes que posen en perill la Pau: Antoni Segura

En aquest primer capítol. Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i director del CEHI — Centre d’Estudis Històrics Internacionals -, ens proposa algunes mesures que ell aplicaria per a suavitzar la crisi econòmica.

Mesures per a suavitzar la duresa de la crisi:

• Modificar els impostos sobre els beneficis: són dels més baixos d’Europa
• Els financers haurien de fer una mica de “Pàtria”. I manera de fer-ho és acceptar que la crisi colpegi a tothom.
• Caldria reduir la jornada laboral sense disminuir la massa salarial: això permetria contractar gent a l’atur i repartir la feina.
• Repartir una part dels beneficis empresarials entre els treballadors que haguessin acceptat repartir la feina.

Xenofòbia:

Els governs empren la xenofòbia per desviar l’atenció d’altres problemes. Es veritat però, que s’està produint una criminalització de “l’altra” tot alimentant la por. És indignant, immoral l’actitud d’alguns partits catalans emprant la xenofòbia com a arma electoral. De fet els invalida com a partits demòcrates.

Israel Palestina:

Con en el cas del Sahara i la posició del Marroc, Israel se n’aprofita que “l’statu quo” li és favorable: quans més anys passin i més avanci l’ocupació, la situació els serà més favorable. Soc molt escèptic pel que fa a la resolució del conflicte per una raó fonamental: és impossible assolir la Pau sense Hamas. El gener de 2010 s’haguessin hagut de convocar eleccions i no es va fer. El president palestí Mahmud Abbas amb la aquiescència internacional, va abstenir-se de convocar-les. hagués guanyat Hamas.
Per altra banda en el si del govern d’Israel hi ha partits que no tan sols no volen negociar, sinó que volen fer fora de Israel els àrabs amb ciutadania israeliana.

La Xina:

La Xina te una política imperialista perquè és un imperi.
Els Drets Humans no els preocupen gens: volen petroli i pern això fan tractats militars, d’amistat o es comprometen a fer infraestructures en països que tenen jaciments d’hidrocarburs.
L’economia dual els condiciona: 2/ 3 parts de la població com a mínim tenen tan en prou feines una economia de subsistència. L’altra tercera part viu un capitalisme punter. La contradicció és difícil de sostenir.
A més a més, els seus adversaris (enemics) es dedicaran a radicalitzar les ètnies (minoritàries) no Han.

Estats Units:

Obama ha heretat una política de fets consumats al Pròxim Orient de la qual li serà molt difícil sortir.
A l’Afganistan, després de 30 anys de guerra les tropes invasores van ser ben rebudes. Contràriament els Estats Units no van prioritzar la reconstrucció del país. Al cap de 2 anys la gent n’estava farta de les promeses incomplertes: això explica l’auge dels talibans.

Frontera Pakistan – Afganistan: principal focus d’inestabilitat mundial.

És a la frontera entre el Pakistan i l’Afganistan. No estem fent res per a encarar-lo.
Al Qaeda és més feble que mai, això no obstant gran part de la logística del terrorisme internacional està en aquesta frontera (zones tribals del Pakistan i zona pashtun afganesa i pakistanesa)

Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans

3 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR