+34 670 243 498

La “Crisi no s’ha acabat”: Eric Toussaint

Eric Toussaint és historiador, analista polític, doctor en ciències polítiques i president del CADTM-Bèlgica (Comitè per l’Anulació del Deute del Tercer Món).

Volen que paguem la crisi!

La crisi no és tan sols financera, ho és també econòmica, alimentària, climàtica…
És una crisi del sistema capitalista. I hem passat d’una crisi privada a una crisi pública.
Ara volen que les persones paguin la crisi tot retallant-los-hi els drets aconseguits en el decurs dels anys.

Al Tercer Món la Crisi és Alimentària

En aquest capítol Toussaint analitza com afecta la crisi als països del Tercer Món. I constata que més que no pas la crisi financera, els fa mal la crisi alimentària. El menjar és un 50% més car i cada persona ha de dedicar d’entre un 70 i un 90 per cent dels seus ingressos, a comparar els aliments imprescindibles per viure.
Toussaint també ens explica quin paper hi juga la Xina.

Tindrem una nova crisi del deute extern

El deute dels països en vies de desenvolupament és de 1,35 bilions de dòlars.
El deute dels Estats Units es de 13,5 bilions.
Els països del Sud han de dedicar entre un 20 i un 40 per cent del seu pressupost, a pagar el deute.
Amb la crisi, el cost de les primes de risc que imposen els banquers del nord per a concedir nou crèdit, que es fa servir per pagar deutes anteriors, s’han apujat i molt. Per a fer front a aquests costos
han de fer servir les seves reserves en divises internacionals, reserves que, d’aquesta manera, s’aniran esgotant a poc a poc. Quan això passi esclatarà una nova crisi del “deute”

La crisi no ha passat i empitjorarà

Els bancs, les entitats financeres, tenen una gran quantitat d’actius contaminats en els seus balanços.
Hi ha més d’una bomba per esclatar en el sistema financer internacional. Ara vivim un moment de millora de l’economia perquè les empreses que havien reduït la seva producció, s’han quedat sense “stocks”. Aquest parèntesi durarà uns mesos després dels quals l’economia tornarà a caure.
Estem vivint també, una ofensiva del capital contra el treball i si no reaccionem, viurem molts anys amb una gran taxa d’atur.

La crisi l’han de pagar aquells que l’han provocat

Els governs haurien de recuperar els diner que s’han fet servir per rescatar les entitats financers i s’hauria de carregar aquest cost sobre els beneficis obtinguts pels accionistes.
A més a més, per a fer front a la crisi, caldria:
Reduir el temps de treball.
Reduir radicalment la desocupació.
Garantir els salaris.
Invertir en creació de feina.
Posar fi a l’onada de privatitzacions.

Eric Toussaint ha escrit un grapat de llibres, el darrer dels quals, amb Damien Millet, porta per títol: “60 preguntes, 60 respostes sobre el deute, el FMI i el Banc Mundial”.

Toussaint va fer aquestes declaracions a SICOMTV en el decurs de les jornades: “Mobilitzacions globals: noves formes de fer política”

Els organitzadors foren:

Centre d’Estudis Joan Bardina
Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra
Fundación Viento Sur
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Justícia i Pau
NOVA. Centre per a la Innovació Social

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR