+34 670 243 498

Robert Savé Montserrat , coordinador de vitivinicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

Robert Savé Montserrat, biòleg, professor de Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador de Vitivinicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Entrevista realitzada al programa ‘La Plaça dels Futurs’ a Ràdio Municipal de Terrassa el dia 20 d’abril de 2017

Trets fonamentals de l’entrevista realitzada al seu despatx de l’IRTA el 15 de març de 2017.

. Tenim tres zones diferents al país: costa, interior i muntanya. Els canvis de temperatura els afectaran de forma diferent. L’augment de temperatura farà que en alguns llocs les plantes comencin abans el seu cicle fenològic (sortida de les fulles, de les flors,…). En d’altres, la sequera serà tan forta que les plantes no podran començar aquest cicle.

. Hi haurà canvis en l’agricultura. La que tenim no ha estat sempre així. Hi ha varietats que es van introduir als anys setanta del segle passat (fruita, enciam, tomàquets). Hi haurà varietats però no desapareixeran ni vins, ni fruites, ni hortalisses.
. Algunes varietats blanques que han servit per fer vins boníssims però que no són del país, que provenen de Bordeus o d’alemanya, en aquests moments tenim seriosos problemes pel que fa al seu creixement i maduració. La qual cosa fa que aquests vins d’alta valoració siguin difícils de trobar. Això no treu però, que es puguin continuar fent magnífics vins de garnatxa o macabeu.
. Mancarà aigua. A CAT només reguen el 30 per cent dels pagesos. El 70 per cent dels conreus del país són de secà, de secà estricte, radical, que difícilment podrà treure aigua del freàtic perquè ens costaria més l’extracció – energia/depuració – que no pas el benefici. Estem parlant del 30 per cent de la superfície agrícola centrada sobre tot sobre a les planures de Lleida, amb els grans canals de regadiu – Segarra Garrigues i Urgell – ; algunes zones de regadiu a la part de Girona, algunes properes a Reus/Baix Camp, Delta del Llobregat amb el seu canal, i els canals del Delta de l’Ebre.
. Sobren arbres. Estem perdent un 20% d’aigua a les capçaleres dels grans rius per una sobre quantitat d’arbres. Des dels anys setanta, no s’està explotant el bosc d’una manera suficient; de fet, de cap manera. I aquesta sobre densitat d’arbres fa que necessitin molta aigua per a poder viure. Cal gestionar el bosc per tal de permetre que l’aigua torni a fluir com ho havia fet sempre.
. Els rius catalans, a vegades, baixen més plens l’estiu que l’hivern (per l’acció de l’obertura dels pantans). A Collserola hi havia moltes més fonts abans. S’han secat. També per l’efecte dels arbres que la xuclen. Cal tallar arbres per tenir més aigua. A Nova York o Los Angeles compren boscos per tenir aigua. El 66 per cent de la superfície de CAT és superfície forestal. Això vol dir que probablement tenim més arbres dels que podem sustentar. Hem de cercar un altre equilibri.
. Hi ha molta aigua sota terra. L’OMS està preocupada per l’efecte dels purins a les nostres aigües freàtiques. Estem davant d’un país que ha apostat per un determinant sistema productiu i aquest sistema possiblement ha superat la capacitat de càrrega de bestiar que hi pot haver per superfície. Els efectes que produeixen no es poden eliminar de manera senzilla i el que fan és acumular-se en els freàtics. Estem lluny no tan sols de la solució sinó de reduir la quantitat brutal de purins que cada any es generen. Estem davant d’un problema molt important. Solució: produir d’una altra manera o produir una altra cosa. No és senzill. Hi ha persones involucrades en aquests sistema de vida.
. Vindran noves malalties. El mosquit tigre l’ha portat algú. No els ha portat el canvi climàtic però si troben condicions adequades aquí, s’hi queden. Hi haurà plagues noves. La plaga de les oliveres (Xylella fastidiosa) ha arribat en part per culpa del canvi climàtic però és difícil establir una relació de causa-efecte.
. Haurem de canviar els hàbits alimentaris. Una cosa és alimentar-se i una altre és menjar. Estem sobrealimentats. Gaudim del menjar. Probablement hem de tornar a pensar en un concepte més alimentari, un concepte dels nutrients i les calories que calen. I gaudir del menjar de tant en tant però pensant més en l’alimentació. Hem tirat desaforadament cap a la proteïna animal de gran qualitat: no estem menjat triperia, estem menjant parts nobles del bestiar. I hem menyspreat de forma sistemàtica la proteïna d’origen vegetal que també ens podria aportar nutrients suficients com per a comportar-nos de manera menys agressiva contra el medi ambient. Solució: dieta mediterrània. Dietes homogènies i equilibrades. La dieta vegetal és una opció individual, no vol dir que sigui millor. Hi ha massa producció per crear proteïnes animals. Calen dietes més vegetals. El peix del Mediterrani s’acaba. Hem de consumir més pollastres, conills i ous i menys entrecots enormes.
. L’agricultura orgànica ha jugat un gran paper que ha estat el del toc d’atenció davant d’actuacions desaforades: fitosanitaris, nutrients, energia sense control, per produir més i més sense tenir clars determinats conceptes. Als nostres fetges hi ha DDT i al dels nostres néts, no. Però difícilment substituirà l’actual perquè necessitem aliments i produeix menys per unitat de superfície. No hi ha literatura científica que pugui avalar que un producte orgànic sigui millor que un de convencional si s’han seguit les normes de la UE. El producte alimentari actual, convencional, és d’una qualitat altíssima. D’altra banda, l’agricultura orgànica és més cara.
. Alimentació és salut. Se n’hauria de parlar més a la Universitat.
. L’Administració és conscient del problema, fa molts estudis però no hi dedica prou recursos.
. L’Administració ha d’ajudar més al sector. S’ha de pagar millor als pagesos. Cal més informació de què significa el canvi climàtic. Més debat públic.
. Els transgènics controlats no són dolents.
. Els canvis alimentaris afectaran els nostres horaris i el funcionament de la nostra societat.
. Som un país pobre, sense recursos energètics convencionals i mediterrani. No podem començar amb la mitigació mentre romangui vigent la legislació que limita les renovables. Les potabilitzadores i dessalinitzadores d’aigua gasten molta energia que no podrem pagar si no desenvolupem renovables. Ens hem de replantejar el model de societat. No podem créixer més i gastar tanta energia.

3 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR