+34 670 243 498

Propostes (esborrany) inicial per començar la reflexió col·lectiva a SICOM

Conceptes per discutir/valorar i desenvolupar.

Consideracions Generals

Text a debat a SICOM

El Dret a la Informació, com tots els drets fonamentals, és propietat de la Ciutadania.

La Ciutadania té el dret (i el deure encara que no sigui obligatori) de participar del procés informatiu (fins i tot de la tria informativa) i controlar-lo. La informació ha de ser de la i sobre la ciutadania i no de i sobre els Poders dominants.

Primer som ciutadans i després (professionals) periodistes. Primacia dels interessos col·lectius sobre els individuals i corporatius.

La informació és molt cara i no pot ser gratuïta. L’hem de pagar entre totes garantint-ne el bon ús. – (Recordem que ja la paguem perquè d’on sinó surten els diners públics amb els que es financen els mitjans públics).

Un rigorós codi ètic ha de marcar els límits d’actuació del periodisme: periodistes, editors, propietaris, gestors, càrrecs…..

Aquest codi ètic ha de contemplar que l’objectivitat i la imparcialitat són una fal·làcia i que el periodisme MAI és neutral.

Mitjans de Comunicació sota control democràtic de la Ciutadania.

Mitjans Públics

Els mitjans públics, finançats amb diners públics – de totes – han de ser propietat de la Ciutadania, mai de cap nivell de l’administració.

Els mitjans finançats amb diners de la Ciutadania han de tenir garantida la seva independència dels poders polítics, econòmics, financers i de qualsevol grup de pressió.

Un organisme de la Ciutadania que englobi tot el territori i que s’organitzi de forma descentralitzada, els membres del qual seran proposats per la societat civil i elegits democràticament per la Ciutadania (eleccions directes a través de internet i amb un període de gestió limitat i no repetible), regularà les activitats dels Mitjans Públics, i les sancionarà si escau.

La Ciutadania conservarà el dret de revocació dels membres d’aquest organisme.

Ha d’existir un Tribunal d’Arbitratge, independent de l’Organisme de la Ciutadania, on dirimir queixes, abusos, corrupcions i desacords.

Els poders polítics, econòmics, financers i qualsevol grup de pressió organitzat, haurien de tenir prohibit participar de la propietat o ser administradors dels mitjans de comunicació públics. Tant directament – propietat del servei – com indirectament – cessions, contractes, consorcis, patrocinis, publicitat. La Publicitat pagada hauria d’estar prohibida als Mitjans de Comunicació Públics.

La Ciutadania tindrà el dret i el deure de participar del procés informatiu a través d’assemblees informatives locals. Aquestes assembles locals garantiran que el procés informatiu funciona de baix a dalt. Els Mitjans de Comunicació Públics hauran de fer cas a les assemblees informatives locals

Els periodistes, com a ciutadans que són, haurien de participar de les assembles informatives locals en les quals seran els experts que enriqueixen el debat proposat per ells mateixos o la ciutadania.

Els periodistes podran denunciar els abusos i males pràctiques del rectors dels Mitjans de Comunicació Públics, a més a més de a la Justícia ordinària, a l’organisme regulador, al tribunal d’arbitratge i a les assemblees locals.

Els contractes dels periodistes inclouran obligatòriament la clàusula de consciència.

Els sous dels periodistes estaran regulats per l’organisme de la Ciutadania.

Mitjans Privats

Els Drets no han de ser motiu de negoci. Per tant la Informació no hauria de ser en cap cas un negoci. Quan la informació és objecte de negoci, deixa de ser-ho i ha de ser qualificada – perquè té un interès a darrere – d’una altra manera (propaganda, informació interessada, ……)

Els mitjans privats (també) conformen (o ajuden a conformar) l’Espai Públic (Habermas) Per tant, esdevenen Servei Públic.

La democràcia no pot legitimar-se ni mantenir-se sense estar vinculada de forma indissoluble amb les pràctiques i processos públics – debat democràtic – d’argumentació, raonament, deliberació i crítica de la Ciutadania. D’altra banda. la tasca dels mitjans de comunicació hauria de ser precisament la de fomentar, enfortir i estendre el pensament crític i el debat democràtic.

Quan la propietat d’un mitjà sigui de poders econòmics/financers, polítics, o de grups de pressió organitzats, -directament o a través de societats o d’accionistes – no podran emprar/dir que són Mitjans de Comunicació.
Hauran de dir-se d’una altra manera en la qual de cap manera hi poden intervenir mots claus com informació o periodisme.

Els mitjans privats hauran de deixar-ho ben clar en la capçalera, dir-ho sistemàticament a les ràdios, que es vegi de forma clara a les televisions i que quedi també ben explícit ( a totes les pàgines) a Internet..

Els mitjans privats hauran de deixar ben clar qui conforma la seva propietat, quins són els seus vincles polítics i quina és la seva línia editorial.

Una llei de caràcter estatal hauria de regular l’activitat dels mitjans privats, definir els límits informatius i sancionar les vulneracions de la llei.

Un organisme de caràcter estatal independent d’editors i poders financers i polítics, amb forta presència social, actuarà d’organisme regulador, sancionador.

Un Tribunal d’Arbitratge independent dels poders polítics i econòmics i del mateix organisme regulador, ha de servir de lloc on dirimir queixes, abusos, corrupcions i desacords.

Els contractes dels periodistes inclouran obligatòriament la clàusula de consciència.

Els sous estaran regulats per la llei i no podran ser inferior als dels periodistes vinculats als Mitjans Públics.

Període de Transició

El marc d’actuació no és la legalitat (definida per les lleis al servei dels poders i classes dominants i que són canviades quan convé per garantir els seus privilegis) sinó la legitimitat, el treball, l’exercici professional i per tant no neutral del periodisme en la defensa i el desenvolupament dels drets socials propietat de la ciutadania.

L’escenari contempla la desobediència ciutadana i per extensió, professional.

Assemblees de Informació Ciutadana – hauria d’incloure associacions de víctimes dels mitjans)

A cada municipi de Catalunya han de sorgir plataformes/assemblees que exerceixen el Dret a la Informació amb dues finalitats: actuar com associacions de víctimes de mitjans per iniciar els processos de denúncia i reclamació que calguin i com a entitats positives generadores d’informació democràtica.

El moviment ha de ser ciutadà i els periodistes, com a ciutadans que són, han de ser els professionals que donin suport a la informació que reclamen i necessiten per exercir la democràcia. Sense informació sotmesa a l’escrutini ciutadà – pensament crític/debat democràtic – no hi ha democràcia

La ciutadania tota que inclou als periodistes en la seva condició de professionals (i consellers experimentats) administra i tria la informació que els periodistes desenvoluparan i faran a mans.

Finançament: Fiscalització (auditories).

La ciutadania a través de les assembles – “Plataformes d’Informació Ciutadanes”-, o de forma individual, haurà d’adreçar-se als governs locals, supramunicipals, autonòmics, estatals, als parlaments i exigir-los-hi que donin a conèixer quants diners es gasten en publicitat, informació dirigida, propaganda de l’acció de govern, comunicació, subvencions informatives, mitjans de comunicació i d’altres formes de donar diners a entitats privades en nom de la informació i la comunicació.

I haurà d’exigir el control i l’ús d’aquests diners que són públics i que no es poden administrar a benefici dels titulars provisionals d’una determinada administració. Ara mateix s’estan malversant cabals públics per no parlar de corrupció. S’ha de fer un procés que fiscalitzi/auditi els recursos malversats en propaganda i compra de voluntats, els recuperi i els destini a crear eines que trenqui el monopoli dels mitjans de comunicació hegemònics ( i dels públics mal utilitzats com estan) tot creant informació democràtica.

Crear plataformes/mitjans independents i transmèdia, on la ciutadania triï la informació i els periodistes la desenvolupin. Això permetria crear feina retribuïda dignament i retornar als principis del periodisme: pluralitat, foment del pensament crític i del debat democràtic i suport al bé comú i a la majoria, la ciutadania.

Aquesta feina s’hauria de fer coordinadament amb tots els moviments socials i en especial amb les plataformes informatives existents i amb les de l’auditoria del deute.

Coses concretes que el periodisme hauria de respectar en aquest procés de transició

Els Drets Socials són inalienables. Tots els drets, les 3 generacions s’han de desenvolupar i respectar . (Llibertat, Igualtat, Fraternitat)

Totes som iguals, totes tenim els mateixos drets, vinguem d’on vinguem.

Periodisme amb perspectiva de gènere.

Sostenibilitat del Planeta entès com un tot compartit: resiliència i recursos

Parlar del deute (il·legítim) sense que sigui una obligació pagar-lo.

Programari i xarxa lliure i desmercantilització dels drets socials – inclou la informació i la cultura – .

Ús positiu del llenguatge. Acabar en especial amb la militarització i l’adjectivització discriminatòria i violenta del llenguatge.

Acabar amb la Cultura de l’escàndol.

Per afegir……………………..

Proposta de definició negativa de la informació: què no pot ser?

La informació no pot ser ocultada, falsa, esbiaixada, discriminatòria, masclista, racista, violenta, embrutidora, reïficadora/cosificadora), animalitzadora, egoista/individualista, interessada,……..

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR