+34 670 243 498

Planificació Territorial. Què fer de cara a 2040. Propostes.

Planificació Territorial.

Què fer en el futur present.

Propostes.

L’odenació territorial és l’eina més barata per assignar a cada territori els usos pels qual està dotat. I per protegir al país del risc que suposa atribuir-los-hi tasques per les que no està dotat. Requereix consens social i tècnic.

L’any 2006 es va impulsar per part de geògrafs, arquitectes i urbanistes, el manifest ‘Per una nova cultura del territori’. Javier Martín Vide, que hi va participar, explica: ‘El territori com un bé essencial, escàs i no renovable. Que té valors més enllà dels físics i monetaris, com són els culturals, patrimonials i referencials”. I si se li atorga un ús, se l’ha de protegir perquè no faci un ús inadequat, diferent del previst.

A Catalunya, mai s’ha fet una planificació com la descrita. La política es mou sempre en curt i la planificació necessita visió a mig termini. Una cosa similar passa amb l’energia, l’aigua o l’habitatge. Amb els béns essencials, en definitiva.

L’adaptació és una bona oportunitat per l’agricultura, assegura Gabriel Borràs. Per repensar què produïm, per què i amb quina finalitat. Es poden (re)colonitzar terrenys que havien estat agrícoles. També per repensar el territori. Però no ho fem o no ho fem amb prou intensitat.

Itziar González Virós: A Catalunya, com que hem “matxacat” tant el territori, som pioners amb l’Observatori del Paisatge (que depèn de la Generalitat i té la seu a Olot), que ha dividit Catalunya en 135 unitats de paisatge i analitza com recuperar-lo.

El futur el veurem al Priorat, que és un espai mediterrani, petit, d’interior, que té el repte d’anar a l’explotació massiva de vi o mantenir els petits formats de pobles i explotacions. No sé què passarà amb Catalunya però segur que el Priorat serà una república independent de producció i gestió pròpia. Vénen d’una cultura de supervivència. La seva estratègia és recolonitzar-se a partir dels seus valors.

Fa temps que des d’Anglaterra es parla de les ‘ciutats en transició’. Parlem de transformació, decreixement… S’han de revertir les ciutats (que estan creant molts desequilibris) en motors de renovació i transformació en positiu. Totes les peces de la ciutat són convocades per l’emergència de la situació.

Els governs locals han de tenir compromisos ferms amb les transicions a les ciutats. Les han de veure com organismes vius i analitzar el seu metabolisme. Cal netejar la brutícia que produeixen i generar l’energia que consumeixen. Com fan tots els altres organismes del planeta, acaba Itziar González Virós.

1 Comment
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR