+34 670 243 498

Neus Casajona. Tècnica de Salut Pública i biòloga. CAT2040

NEUS CASAJOANA. Tècnica de Salut Pública i biòloga.

Ítems de la conversa que vàrem mantenir el 31/3/2017 tot parlant de CAT2040.

. Entenc que Catalunya/Espanya aniríem en el paquet de l’Europa a primera velocitat. Allí s’integraria la unió fiscal i la monetària. Estarem en una transició energètica que superarà la COP20. Vol dir posar el mercat de carboni en marxa. Ara està massa barat. Has de posar un topall més baix als drets d’emissions perquè el preu pugi. Espero que a partir del 2020 (si pot ser, abans) comencin a fer-ho.

. Xina ha decidit que en comptes del sistema carboni, utilitzarà el sistema taxes. No només per grans empreses sinó també a cotxes, cases,… tothom.

. La globalització que no funciona s’ha de canviar. Tots hem de jugar amb les mateixes regles. Posar aranzels raonables (no els que proposa Trump) al carboni. Això reduiria el volum de productes que arriba ara. Cal aplicar també la taxa Tobin. Amb això aconseguiríem que els paradisos fiscals reduïssin la seva activitat. Hi haurà menys moviment de capitals. Cal una taxa al carboni i una taxa al capital.

. S’ha de canviar la política del Banc Central Europeu. No només ha de controlar la inflació sinó també el treball.

. A Catalunya, el mateix. La transició energètica no ens la treu ningú i l’hem de començar ja. Tenim una dependència energètica total de l’exterior però ens podem proveir més amb el sol. L’energia solar permet una millor redistribució. Les energies renovables no són contínues i, per tant, caldrà que estem connectats a Europa perquè l’emmagatzematge d’energia és complicat.

. Potser ens equivoquem en l’oposició a las MAT. Són lletges però també ho són els parcs eòlics. Els necessitem. Catalunya és de les comunitats autònomes que tenen menys parcs eòlics i això és culpa de les entitats ecologistes que s’hi han oposat. A Dinamarca se li ha donat un benefici al pagès que ha deixat que instal·lessin un molí al seu terreny. Hi ha hagut una falta de visió dels partits ecologistes. Ho haurien de valorar.

. S’ha de reformar totalment el sistema fiscal. Estem a la cua dels impostos ambientals d’Europa. En un moment que el treball és un bé preuat que falta, se l’ha de protegir. Cada cop n’hi haurà menys. S’ha de posar les càrregues al petroli, al diesel, al carboni, a la mobilitat, … no al treball. Ens cal una reforma fiscal verda.

. Una Renda Bàsica és necessària. Cada cop ho serà més.

. Els treballs són cada cop més inestables. En el temps i a tots nivells. El treball està canviat. Els robots estan substituint feines rutinàries o no (metges o jutges). S’ha de repensar totalment. Molta gent arribarà a la jubilació sense haver cotitzat el que caldria per tenir una pensió digna. Has de donar seguretat a la gent perquè pugui viure. La Susanna (Martín?) parla de ‘dividend bàsic universal’. Si les empreses poden tirar endavant i tenir beneficis amb menys treballadors gràcies al coneixement que han aportat molts d’altres (sovint de les universitats), s’ha de trobar la manera que les taxes les paguin els propietaris d’aquestes empreses.

. Les matèries primeres estan molt mal pagades. Són resultat d’una colonització bestial.

. Des de casa es pot canviar l’agricultura. La que tenim ara fa servir molts adobs inorgànics (sobretot, la ramaderia) i produeix moltes emissions. Hi ha agricultures molt més sostenibles, menys contaminadores, que reutilitzen els residus orgànics. Els residus que creem a les ciutats han de revertir al camp. Ens hem de plantejar canviar la dieta. La nostra dieta és molt rica en carn. No sóc vegana ni vegetariana però es pot viure molt bé menjant molta menys carn. Per un quilo de carn necessites deu quilos d’herba i molta aigua. Sanitàriament no és bona tanta carn.

. Es parla més de com tractem els animals que de com ens alimentem d’ells.

. Tothom sap que les llenties més arròs produeixen proteïnes de la mateixa qualitat que la carn. I els ous produeixen proteïnes tant bones com la llet. La nutrició ha canviat d’uns anys ençà. Ara estem sobrealimentats, sobrenodrits.

 

. Les cases s’han d’aïllar. Però compte amb l’efecte rebot. Que l’estalvi que fem d’energia no els hem gastem en d’altres despeses energètiques. Que allò que estalviem per escalfar la casa ens ho gastem fent un viatge en avió. Els impostos ambientals ens han d’ajudar.

. Treball. Hem de crear llocs de treball. Ens integra socialment però els treballs poden ser de moltes maneres i els que s’han de crear en el futur s’han de poder deslocalitzar poc. Les renovables són perfectes per això. S’han de crear treballs que tinguin poc impacte mediambiental. Per exemple, els treballs de cura, que generen benestar a la gent.

. Necessitem tots treball però no cal treballar massa hores. Reduir hores vol dir cobrar menys. S’han de pujar els sous. Si treballes menys, cobraràs menys, i per això cal una renda bàsica.

. La reducció del treball s’aplica per ella sola. Molta gent ja treballa menys hores, no perquè vulguin sinó perquè l’obliguin. Hi ha molta gent, sobretot dones, que voldrien rebaixar horaris (per cuidar fills, per exemple). Fixar-ho per llei és complicat. Depèn de les feines, dels sectors… A Holanda es fa i funciona. Aquí es podria fer. Que la gent pugui reduir-se les hores si ho vol, ni que sigui momentàniament.

. La Renda Bàsica complementa aquests sous reduïts.

. Hi ha un debat entre dos models: l’escandinau (que diu que la dona ha de continuar treballant quan té nens i la societat se n’ha d’encarregar d’ells) i un altre model amb més compartiment de feina (encara que siguin càrrecs de comandament), que et deixa temps per tenir cura dels nens. També podríem parlar d’homes. Hi ha un debat entre les feministes.

. S’han de potenciar les feines relacionades amb la cura. Les holandeses i les daneses estan encantades amb aquest model.

. Si allarguem la nostra vida és normal també que també allarguem la vida laboral. Es pot fer apostant per la jornada laboral reduïda. M’hi posaria la primera. No té cap sentit que no puguis tenir cura del teu fill i se n’acabi encarregant una altra dona.

. La gent no es queda a casa esperant que els ofereixin feina. S’espabila. S’han de compartir ‘espais de criança’ i participar en l’educació i cura de diversos nens algunes hores i dies a la setmana. Cada vegada hi ha més gent que comparteix coses, roba, bancs del temps… Als Bancs del Temps ara s’hi apunta gent com a hobby però pot tenir un potencial important. Al Japó hi ha un banc de temps on els joves cuiden els grans i els grans comparteixen coneixement amb els joves. El mateix amb les experiències amb monedes socials.

. Plataformes über, blablacar,… Han sortit però no participen en la fiscalitat. Produeix conflictes amb la gent que paga pels mateixos serveis (taxis). Però no es pot aturar. La digitalització ens porta cap aquí. Hem d’aconseguir que col·laborin en el bé comú. Els poders municipals es poden involucrar en crear plataformes més justes. Al cap i a la fi els taxistes tenen un monopoli. Si les plataformes ajuden a treure monopolis, em sembla perfecte.

. Les ciutats tenen un paper fonamental. Bona notícia que l’Ajuntament de Barcelona creï una empresa que subministri energia. A Sevilla existeix una empresa municipal propietària de la xarxa per on passar l’energia. Les cooperatives d’energia es van obrint camí a Alemanya.

. Tot això es pot fer dins del capitalisme. Hi haurà moltes batalles. Confio més en el saber trobar els intríngulis que en un canvi on l’estat ens ho arregli tot.

. La Renda Bàsica serà baixeta però serà un mínim que et permeti viure dignament, compartint habitatges i d’altres serveis (com fan els joves). Cases compartits, serveis compartits. No cal que tots tinguin black@decker. Pots viure bé amb un sou petit. Sempre i quan tinguis garantits els serveis socials bàsics.

. Un 20% de les dones de Barcelona estan deprimides. Molta gent viu sola i això facilita la depressió. La soledat, la manca de feina porta a la depressió. Mares que tenen criatures i s’ho han de muntar soles. Defenso idees que barregen capitalisme i socialisme. Complex però interessant.

. Ens estem envellint. Pocs nens i molts grans. Més pes de les malalties cròniques, moltes derivades de la mala vida que hem portat (mobilitat, ambiental,…). Pesen els determinants de la salut (que no tenen a veure amb la sanitat),… Cal fer les ciutats agradables. Els cotxes desapareixen de les ciutats. Al centre de Londres només hi ha taxis. Si t’has de sentir a gust a la ciutat, els cotxes molesten. Al barri de la Ribera hi ha un problema de nens migrants que esnifen cola i els veïns han decidit que els deixen dutxar a casa seva, els paguen perquè no vagin a la presó (el Pou de la Figuera)… això és el que s’ha d’aconseguir. I amb cotxes no es pot fer. A Barcelona encara estem discutint el tramvia, portem anys de retràs, però els cotxes hauran d’anar desapareixent.

. La gent ha de caminar més, menjar més saludable, respirar menys porqueria, ser menys obesos,…

. Tal com tenim muntat el sistema econòmic es fa insostenible l’atenció sanitària. El CAP ha de ser l’últim recurs. S’ha de potenciar la prevenció. El dia que l’orgànica entre els grans súpers anirem bé. Ara només arriba als quatre que se la poden pagar.

. Els sistemes sanitaris estan ocupats per la gent que hi va. Cal que els sanitaris surtin dels centres i anar a tractar la gent que no hi va mai. Que els orientin mitjançant la medicina comunitària. Hem de promocionar la salut.

1 Comment
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR