+34 670 243 498

Mireia Gascón Merlos.

Mireia Gascón Merlos, investigadora d’ISGlobal

Idees bàsiques expressades en l’entrevista feta per a l’article del digital ‘Crític’ ‘Malalts Climàtics’.

. A Barcelona, diversos estudis indiquen que hi ha 3.000 morts l’any per la contaminació. Un estudi de la companya Natali parla de quasi 3.000 morts que es podrien prevenir més per l’increment de l’activitat física que pel descens de la contaminació. Es podrien prevenir quasi 1.200 morts prematures amb l’augment de l’activitat física, perquè se’n fa molt poca en el dia a dia. Pel descens de la contaminació de l’aire, se’n previndrien unes 700. No cal córrer i fer grans esforços físics, sinó simplement caminar, anar amb bicicleta o fer servir el transport públic per anar al lloc de treball.

. Si la gent complís amb les recomanacions de l’OMS pel que fa a activitat física disminuiria la mortalitat. L’activitat física la mesurem en ‘mets’ (‘metabolic equivalent of task’). De mitjana la població de més de 65 anys, només fa 37 mets per setmana i els altres adults, 77. És molt baix perquè haurien d’estar fent 450 i 600, respectivament. Estem pràcticament deu vegades per sota del que hauríem d’estar fent i si ho assolíssim l’impacte en la mortalitat seria molt gran.

. A Barcelona estem de mitja a 16,6 micrograms per metre cúbic PM2.5 i, segons l’OMS, hauríem d’estar  per sota de 10. Complir aquesta exigència és important però no té un impacte tant gran com millorar l’activitat física.

.  Les ciutats han estat històricament el pol d’atracció econòmica i en haver-hi més densitat hi ha més oportunitats per crear xarxes socials (esports), parcs, cultura… però per un altre cantó hi ha més individualisme. La cultura de conèixer el veí que hi ha als pobles a les ciutats es perd i afecta la salut mental de la població.

. Diuen que s’ha de densificar més però depèn de la ciutat. El centre de Barcelona no s’ha de densificar més però, a Rubí, la meva ciutat, hi ha una part important de la població que viu en urbanitzacions i que per qualsevol activitat ha d’agafar el cotxe (anar a l’escola, a comprar,..),  cosa que no passa al centre., on la gent pot anar caminant a qualsevol servei que necessiti. Els models de creixement urbanístic de baixa densitat s’haurien d’evitar. Els països en vies de desenvolupament haurien de seguir el camí de les ciutats tradicionals europees, on els serveis són a prop, no el model de les ciutats dels Estats Units, residencials, disperses.

. Molts nens podrien anar caminant o en bicicleta al col·legi. Hi ha diferents sistemes perquè els pares no pateixin. Hi ha el programa del ‘bus a peu’, quan un monitor passa a recollir els nens i van caminant a l’escola.

. L’obesitat infantil és un problema al nostre país. Es calcula que un 45% dels nens tenen sobrepès o obesitat a Espanya. Els nois quan van a escola estan exposats a la contaminació. L’estudi BREATHE del doctor Jordi Sunyer demostra que el moment d’anar a l’escola és quan hi ha més exposició a la contaminació de l’aire, perquè tothom vol anar-hi en cotxe. Si reduïm l’ús del cotxe per anar a escola, els nens fan més activitat física i estan menys exposats a la contaminació física i el soroll. Les escoles s’han de col·locar de manera estratègica perquè s’hi pugui anar caminant. A Barcelona, hi ha un problema gran a Sarrià, que té moltes escoles privades, on hi va molta gent que no viu al barri o fins i tot ve de fora de la ciutat. Hi van amb cotxe i sovint amb vehicles grans, més contaminants.

. Cal un canvi de mentalitat. Mesures estructurals i d’infrastructures. Els cotxes a Barcelona són un 20% i ocupen el 60% de l’espai públic. Portarà temps però s’ha de començar ja, tenint en compte que un 75% de la població mundial viurà en grans ciutats el 2050.

. S’ha de trobar un equilibri entre densificar i densificar massa. Barcelona necessita espais oberts, parcs, verd urbà, per fer més sostenible la convivència a la ciutat. Costa perquè està molt densificada i no té espais grans que es puguin dedicar al ‘verd’. S’estan prenent mesures, com el Pla del Verd Urbà, la recuperació de patis interiors de l’Eixample, s’intenta posar verd allà on es pot…

. El problema de les parets verdes en un clima mediterrani és el cost del manteniment. No és massa sostenible perquè acabes tenint una paret com de palla. S’han de buscar mesures adequades al nostre clima. Es poden fer terrats verds, perquè l’aigua s’escola menys. Són mesures que es posen de moda, que agraden molt, però no sé si són realment efectives.

. He fet moltes revisions sistemàtiques d’espais verds i salut. He constatat que hi ha una reducció del 4% de la mortalitat en les poblacions amb més verd urbà versus les que en tenen menys. S’ha publicat que els nens que s’han escolaritzat en escoles amb més verd tenen millors resultats acadèmics. Amb la salut mental passa igual.

. Pel que fa al blau, dels estudis se’n dedueix que té beneficis per la salut mental i perquè promou l’activitat física (treure el gos a caminar, fer activitats dins l’aigua,…). S’han fet treballs a Anglatera, Holanda, i d’altres països europeus que ho confirmen. Un d’aquests treballs estudia la relació entre increment de temperatura i mortalitat i com la proximitat a espais verds i blaus modula aquesta relació. La gent que viu més a prop d’espais verds o blaus té una probabilitat menor de morir per increment de temperatura. Fan un efecte tampó, sobretot a les illes de calor a les ciutats.

. La UPC va detectar que la reducció de la temperatura a l’estiu era més alta al voltant dels parcs més grans. Si vols un impacte important has de tenir grans parcs. Quan es preparen POUMS (planejaments de creixement urbanístic) s’ha de tenir en compte que cal fer grans espais verds, no miniparcs i que els constructors obtinguin grans beneficis, que és el criteri que ha funcionat des dels anys cinquanta i ara en paguem les conseqüències.

. No hi ha una recepta única per totes les ciutats. Cada ciutat ha de veure què ha fet malament i mirar de reconvertir-ho. Diuen que el manteniment de les zones verdes és car però a la llarga mantenir ciment també és car i és negatiu per la salut i el benestar.

. Als parcs infantils es posa cautxú, que és tou però es fa malbé enseguida (els pares no volen sorrals perquè hi van els gats). Absorbeix més calor el cautxú que l’asfalt. Com dissenyem els parcs infantils? Els nens no van als parcs perquè es socarrimen (tampoc no hi ha arbres). Hem de pensar quin clima tenim i com gestionar de forma adequada els inconvenients que la gent veu a la sorra. Al passeig de Sant Joan van posar rajoles una mica separades i hi surt herba entremig. Hi ha més humitat, els arbres respiren més…      Són petites mesures que es poden anar fent.

. L’embaràs i els primers tres anys de vida són claus i qualsevol impacte en aquesta etapa pot ser, fins i tot, irreversible en el desenvolupament dels nens. La contaminació té un impacte a nivell cognitiu –també respiratori- durant els primers anys de vida. L’estudi BREATHE va seguir 2.600 nens de 7 a 10 anys i se’ls va fer proves de neurodesenvolupament quatre cops l’any. Els nens d’escoles més contaminades ja tenien una pitjor puntuació a l’inici de la fase d’estudi però, a més, al llarg de l’any d’estudi es van accentuar les diferències entre els més exposats i els menys exposats.

. Seria bo fer petites illes a l’envoltant de les escoles per reduir l’exposició a la contaminació atmosfèrica, posar arbres que facin paret i, evidentment, promoure el transport públic.

. El cotxe elèctric redueix gran part de la contaminació de l’aire, tot i que continua tenint el problema de la que causen les frenades. A més, ocupa espai públic que podria tenir d’altres usos. El cotxe elèctric millora part de la contaminació atmosfèrica però ¿qui se’l pot permetre? Els nens no podran jugar al carrer si hi ha cotxes elèctrics que hi circulen. Tot està hipotecat pels cotxes que ocupen l’espai públic. Calen polítiques molt potents de transport públic. A Suïssa tenen un transport públic de qualitat i l’ús del cotxe és molt menor que aquí.

. Sobre el soroll s’han fet menys estudis, tot i que se’n van fent cada cop més. Té molt impacte en la qualitat de vida. S’ha relacionat amb l’obesitat. I si la gent no descansa bé, el metabolisme queda afectat. Sobretot en salut mental. Quan dormim és el moment del dia en què el nostre cos es regenera. Si no descanses correctament això afecta el teu benestar, el teu estat emocional, energètic. Un estudi poblacional a Dinamarca relacionava exposició al soroll durant els primers anys de vida amb problemes de comportament infantil. Hi havia una relació lineal. A més exposició a soroll, més problemes de comportament.

. Estem, de mitjana, exposats a 65 decibels durant el dia, quan només n’hauríem de patir 55 o menys. Gran part de l’exposició al soroll ve pels cotxes. Els cotxes elèctrics fan poc soroll però incrementen els atropellaments. Estan estudiant de fer una regulació perquè els cotxes elèctrics facin algun tipus de soroll. El problema del soroll no l’acabem de resoldre amb els cotxes elèctrics.

. Amb l’Alzheimer s’han fet alguns estudis però és difícil tenir suficients casos per poder fer un bon seguiment i control. Passa el mateix amb el càncer. Són malalties que es comencen a desenvolupar deu anys abans no s’expressin o es pugui fer un diagnòstic. L’exposició no saps ben bé quina ha sigut. Costa molt establir una relació causal. Quan hi ha un pic de contaminació hi ha un pic d’ictus. No passa el mateix amb l’Alzheimer o el càncer.

. Cal fer voreres més amples a les ciutats. A Barcelona no és tant greu com a d’altres ciutats. Hi ha ciutats on les voreres són tan estretes que no pots passar amb el ‘carret’ de la compra o del nen petit, o no es poden aturar dues persones a xerrar… La ciutat ha de promoure les relacions socials. No és el mateix anar caminant un darrere l’altre, la qual cosa no permet establir un diàleg, que si tens prou espai com per poder anar parlant amb la persona que tens al costat.

. La perspectiva feminista no vol fer la vida més fàcil a les dones només sinó a tothom. Agrupar els serveis beneficia tothom. S’han de fer polítiques paral·leles a l’urbanisme per promoure un canvi de mentalitat sobre qui ha de fer les diferents tasques. Canvis d’horari, sí, però alhora cal estar disposats també a cobrar menys, a fer més activitats en comunitat,… Si agrupes els espais, camines, tens els serveis aprop, no cal agafar el cotxe per anar a la peixateria. No és una qüestió de feminisme sinó de sostenibilitat.

. Quan construeixis un bloc de pisos a algú li ha de tocar quedar al cantó oest. És bo obligar als constructors a posar aïllants tèrmics que redueixen els impactes de la temperatura. A l’hivern, qui li toca el cantó oest té menys fred. Es poden posar tendals, les parets verdes poden ajudar, tot i que les veig difícils de mantenir…

. Hi ha estudis que miren si els comerços i els restaurants que hi ha aprop de casa indueixen que tinguis algun tipus de dieta determinat, però encara no són concloents. Com que estem en el model econòmic que estem, s’instal·len els comerços que l’interessa al propietari. Es poden fer bonificacions per promoure determinats models, però al final és la llei del mercat.

. El sistema capitalista té els seus impactes. A les administracions els costa molt regular temes com l’habitatge, però o hi ha un Estat que posa unes normes molt concretes per facilitar l’accés a l’habitatge i per assegurar habitatge a tothom o el mercat se’t menja. Ada Colau i el seu equip han intentat aplicar a Barcelona mesures positives però tenen les eines que tenen. Si a nivell estatal no es regula, com a ciutat ho tens molt difícil.

. És molt complicat lluitar contra el canvi climàtic des del capitalisme. El mercat són els ‘lobbys’ que tots coneixem. A les convencions que fan, parlen molt, hi ha molts acords però a la pràctica no es fa res. El capitalisme ha aportat coses al benestar social a les quals la gent no renunciarà si no els ofereixes alguna alternativa suculenta. Falta donar veu a d’altres models que pensin més en el bé comú que en el bé d’un mateix; és un canvi social i cultural molt important.

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR