+34 670 243 498

“Més murs que mai”

Josep Cabayol *

Avui fa 20 anys de la caiguda del mur. Entre tantes celebracions una pregunta es fa inevitable: quants murs s’han construït des de llavors?
El més conegut és el mur que Israel ha aixecat al territoris ocupats i que un cop acabat servirà per annexionar més d’un 10 per cent del territori de Cisjordània. Aquest mur va ser considerat il•legal per la Cort de Justícia Internacional l’any 2004.
Un segon mur hi ha a Palestina, just a la frontera entre Gaza i Egipte, el tristament famós pas de Rafah.
Coneixem també el mur que els Estats Units ha interposat entre ells i Mèxic, per cert vigilat amb la col•laboració de internautes que observen el trànsit (tràfic?) de persones a través de la xarxa.
No hem d’oblidar les mal dites “Línies de pau” que separem catòlics de protestants a Irlanda del Nord, tot i que el Procés de Pau es mantingui. Ni tampoc la barrera entre Corea del Sud i Corea del Nord. Una franja desmilitaritzada que no es pot traspassar sense permís i que fa 250 quilòmetre de llarg per quatre d’ample.
Poc es parla de la barrera de seguretat que està construint Aràbia Saudita. Per protegir el seu petroli, afirma, està fent fortificacions al llarg de tota la seva frontera de 9.000 quilòmetres.
A Xipre una línia Verda divideix Nicòsia, la capital, en dues parts, una governada per autodenominada República Turca del Nord de Xipre i l’altre administrada per la República de Xipre que és qui té el reconeixement internacional.
Des de l’any 2003 també hi ha un 500 quilòmetres de filferro d’arç entre Bostwana i Zimbabwe.
Entre la Índia i el Pakistan hi ha 2.900 quilòmetres de tanques i filats que separen a les dues potències nuclears.
Al Caixmir la línia de control fa 500 quilòmetres i per si hi hagués algun dubte de l’afecció de l’Índia pels murs, n’està construint un altre de 4.000 quilòmetres a la frontera amb Bangladesh.
Iran també s’ha apuntat a la febre constructora i està aixecant una barrera de ciment de tres metres d’alçada i un de gruix a la frontera amb el Pakistan. Els perjudicats són els baluchis que queden a banda i banda del mur.
El govern de l’Uzbekistan s’ha apuntat a la moda i ha decidit aïllar-se amb tanques a la frontera amb el Kirguistan, al nord i al sud ha instal•lat un filat electrificat i camps de mines a la frontera amb l’Afganistan.
Tailàndia també està construint una barrera de 75 quilòmetres a la frontera amb Malàisia.
A Iraq hi ha dos murs, un a Bagdad, aixecat per Estats Units per separar xiïtes i sunnites i un altre, ordenat pe Consell de Seguretat de Nacions Unides, que el separa de Kuwait.
A Brunei el govern ha decidit separar-se de les influències de la regió de Limbang, Malàisia, amb una tanca de seguretat.
I al Brasil de Lula?: doncs també. A Rio de Janeiro on se celebraran els Jocs Olímpics, el govern regional està aïllant faveles tot construït fins a 11 quilòmetres de parets de ciment.
Al Sahara Occidental un mur de 2.700 quilòmetres, fet de sorra, pedres, búnquers, filats i camps de mines, impedeix als saharauis transitar pel seu territori, ara ocupat pel Marroc fins els límits de la tanca i els confina als territoris alliberats.
Espanya tampoc s’escapa de la febre constructora de barreres. En té dos: una a Ceuta, de 8 quilòmetres i l’altre a Melilla, de 12. Aquests murs estan fets amb cable trenat, disposen de vigilància amb infraroig i de difusors de gasos lacrimògens. Està format per tres tanques paral•leles de sis metres d’alçada.
I no voldria acabar sense citar els murs virtuals. Què son els murs virtuals? Doncs els acords polítics amb països en vies de desenvolupament pels quals els governs, a canvi ‘d’ajudes’ econòmiques impedeixen als seus nacionals sortir del país.
També són murs, això sí, diplomàtics, diuen.

* Josep Cabayol és president de SICOM, Solidaritat i Comunicació.

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR