+34 670 243 498

Marcel Coderch Collell, enginyer de telecomunicacions i president de l’Autoritat Catalana de la Competència

Marcel Coderch Collell, enginyer de telecomunicacions i president de l’Autoritat Catalana de la Competència.

Idees força de l’entrevista mantinguda al seu despatx el dia 29 de març de 2017

. Dins el capitalisme no hi ha solució al canvi climàtic. Si vols mantenir els pressupòsits legals i jurídics que sustenten el sistema capitalista no es pot fer front als seus efectes. Cal regular el comportament i redirigir el sistema financer cap a una funció més social.

. La idea que el 2050 tinguem el 100% d’energia renovable em sembla impossible. Em conformaria amb un 50%. La capacitat d’intervenció per part de l’Administració sobre el sector privat és limitada. Cal qüestionar la necessitat del creixement econòmic continuat. Fa molt temps que es parla de prendre mesures però no es fa res i cada cop és més dràstica l’actuació que s’ha de fer. Es pot fer de forma planificada o com a conseqüència d’un col·lapse i aleshores serà més difícil fer-hi front.

. La inèrcia tèrmica provocarà un creixement superior als dos graus. En un moment determinat hem de fer zero emissions de CO2 i comença a reduir la seva presència a l’atmosfera. El 80% de l’excés l’hem generat els països occidentals. Difícilment podem donar consells a la Xina o l’Índia.

. S’ha de modificar el sistema financer, perquè a aquest sistema no l’interessen els canvis. Yanis Varoufakis també ha fet una proposta per canviar el sistema financer en aquesta direcció. Cal deixar de pensar que els diners són una cosa que tenen alguns i entendre’ls com una eina per incentivar determinats projectes. Com a societat som capaços de fer tot allò que està dins els límits físics del nostre Planeta. Els diners han de tenir com a finalitat canviar la regeneració energètica, malgrat que no entri en el criteri de rendabilitat dels bancs (als quals no els preocupa la sostenibilitat del Planeta).

. L’emissió de diners ha de ser una decisió pública. No s’hauria de crear diners per fer especulacions financeres o activitats que agreugin la contaminació i els efectes negatius del canvi climàtic. El preu del diner hauria de canviar en funció de la destinació que se li doni (i l’hauria de fixar l’Administració pública).

. Això no es pot fer des d’un sol país. Es poden fer actuacions locals però la solució ha de ser global, consensuada.

. El sistema financer és un càncer del sistema econòmic. Que els ingressos per sous siguin cada cop més petits mentre augmenten els beneficis del capital és contraproduent fins i tot per la pròpia essència del capitalisme inicial. El sistema financer és un paràsit que xucla el sistema econòmic.

. Les monedes locals tenen sentit per dinamitzar les activitats locals. El problema és que a més de l’autoproducció has de comprar coses fora, començant per l’energia. Amb la moneda local no pots comprar productes que vénen de l’Àrabia Saudí. Hi ha hagut vàries propostes de convivència de diverses monedes, però crec que no resolen el problema de fons de l’actual sistema financer. . A Suïssa coexisteixen tres monedes. Serveixen per donar sustent a economies d’intercanvi intern, però no per comprar gasolina.

. Cal canviar els estatuts del Banc Central Europeu. Una Catalunya independent que vulgui canviar l’euro hauria de coordinar-se amb d’altres iniciatives que estan en la mateixa línia a Europa.

. Les nuclears han fracassat. Ja no se’n fan. Només la Xina, Rússia i Corea del Nord. A Europa no se’n fan. La central nuclear d’última generació que s’està construint a Finlàndia ha provocat la fallida d’Areva, una multinacional d’origen francès. Les dues centrals que Toshiba havia de fer als Estats Units, heretades de Westinghouse, han causat la seva fallida. Toshiba ha perdut 6.000 milions de dòlars i s’ha hagut de vendre part de les seves línies de producció. La Gran Bretanya ha aprovat un projecte a càrrec dels francesos d’EDF, que s’han compromès, en compensació, a comprar durant 35 anys l’energia al doble de preu actual. Ja veurem si en fan cap més.

. Les tres centrals que tenim aquí no se substituiran. Ningú no en vol fer. Què en fem de les que tenim? Les empreses propietàries actuals volen allargar la seva vida. En principi havien de ser operatives durant 40 anys. Es poden allargar una mica però no poden ser eternes. I no les podem allargar fins que petin. Per principi de precaució s’han de tancar en un moment donat. És una decisió política, parlamentària.

. Si no es fa res per substituir aquesta producció energètica la decisió es complica. La meitat de la nostra energia actual és nuclear. Hem de tenir una alternativa diferent a apagar la meitat de la llum. Si volem tancar-les, hem de començar a preparar-ho des d’avui. S’ha de fer un pla de tancament. Al Pla de transició del govern s’hi contempla. A mitjans dels anys vint d’aquest segle s’hauran de tancar. Els 40 anys de durada de les nostres nuclears s’acaben el 2025. Als Estats Units estan parlant d’allargar-les fins a 60 anys.

. Pots canviar tot en una central nuclear menys el vas del reactor i l’edifici de contenció. El vas del reactor envelleix per la corrosió, l’escalfament, el refredament, el bombardeig nuclear… Podria no aguantar algun incident perquè es va fent fràgil. A França paren les centrals nuclears durant dos mesos i fan unes anàlisis molt a fons. Aquí, el Consell de Seguretat Nuclear no fa aquestes revisions.

. Tots els accidents que hi ha hagut han estat per combinacions de circumstàncies que no s’havien previst. És impossible preveure-ho tot.

. El repte és dir que les nostres societats poden funcionar amb renovables però cal resoldre el problema de l’emmagatzemament de l’energia i una bona gestió de la demanda en funció de les disponibilitats. Els nostres comportaments individuals han d’ajustar-se a la disponibilitat energètica.

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR