+34 670 243 498

Alerta Climàtica: Incendis i Boscos. Marc Castellnou Ribau i Gabriel Borràs Calvo.

Alerta climàtica: quins perills afronta la Catalunya de l’any 2040?

Article Publicat a ‘Crític’ dilluns, 5 juny 2017:  

Per llegir l’article clica aquí -> Alerta climàtica: quins perills afronta la Catalunya de l’any 2040?

Josep Cabayol Virallonga i Siscu Baiges Planas (SICOM, Solidaritat i Comunicació).

Dues entrevistes a Marc Castellnou Ribau, cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat.

I una a Gabriel Borràs Calvo, biòleg, responsable de l’àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

1ª.- Entrevista Gabriel Borràs Calvo a ‘La Plaça dels Futurs’ a la ràdio Municipal de Terrassa el dia 30/4/2017.

Cal reduir massa forestal: tallar arbres als boscos (i plantar-ne a les poblacions).

– Anàlisi dels incendis de Portugal i Doñana. Explicació de com han evolucionat els incendis amb el procés d’escalfament.

2ona.- entrevista a ‘La Plaça dels Futurs’ a la ràdio Municipal de Terrassa, el dia 26/6/2017: 

Marc Castellnou Ribau, cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat.

“Cal dissenyar el paisatge de Catalunya abans no ho facin  – fatal – els incendis que vindran”.

“No hauríem de situar la defensa de la propietat privada per sobre del bé comú”.

3ª.- entrevista a a ‘La Plaça dels Futurs’ a ràdio Municipal de Terrassa, el dia 17/5/2017: 

Marc Castellnou Ribau, cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat.

Titulars de l’entrevista:

.- Hi ha massa bosc per cremar.

.- “Catalunya té un problema de fons i és que el seu llindar mínim de combustible acumulat als boscos ja l’ha superat” .
.- Tenim uns boscos desequilibrats i vulnerables a les pertorbacions.
.- De Navarra a les Gavarres: ecosistema amb problemes de salut.
.- El bosc té memòria.
.- Cada any tenim més superfícies forestal i la gestió forestal no és una activitat econòmica a CAT. I les condicions van empitjorant.
.- Les zones més sensibles [abandonades/sense gestió forestal] són la conurbació metropolitana de BCN i el Prepirineu.

.- Tindrem Incendis de nivell 6:

Situacions pròpies d’incendis de cinquena generació però lligades als efectes del canvi climàtic a escala continental. Tempestes de foc l’existència de les quals està vinculada al canvi climàtic. Causes: sequera de llarga durada, un clima extrem i una fenologia o estat concret de la vegetació.


El nivell dels incendis.

El canvi climàtic prepara els boscos per renovar-se. Tot l’ecosistema està fora de rang climàtic i per tant es debilita, entra en decadència i s’ha de renovar. I la manera que té un ecosistema per renovar-se és en base a pertorbacions.

Classifiquem els incendis en base als problemes que ens planteja.

1ª Generació: Es propaga sobre la continuïtat de superfície amb combustible fruit de l’abandonament dels camps de conreu. Perímetres molt llargs. Anys 50/60.
2ª Generació: Propaga: intensitat i velocitat a causa de 10/15 anys acumulació de combustibles després de l’abandonament de conreus i de la gestió de boscos. Anys 70/80.
3ª Generació: Propaga: Boscos homogenis amb altes densitats i continuïtat vertical fruit de 30-50 anys de falta de gestió forestal. Grans incendis de més de 20.000 i 30.000 arreu d’Europa i grans episodis d’incendis a escala continental, com el Nadal Negre Australià del 2002-2003, la Tardor 2003 de Califòrnia, l’estiu del Mediterrani Occidental del 2003, l’estiu del Mediterrani Oriental del 2000, etc.
4ª Generació: incendi que propaga per massa forestal i jardins o cases sense dificultats ni diferenciacions. Aquests incendis propaguen aprofitant la densitat de vegetació dins els jardins i la continuïtat de càrrega de combustible entre bosc i zona urbanitzada, i el propi edifici. L’estiu del 2003 vàrem viure alguns exemples de foc de 4rta generació a St. Llorenç Savall i Maçanet (Catalunya), Marsella i Nimes (França), Gènova (Itàlia) i centre de Portugal.
5ª Generació: simultaneïtat de grans incendis en una zona concreta. Austràlia el 2009, Grècia el 2007, Portugal el 2003 o el Canadà el 2016. Són incendis caracteritzats entre altres coses per la simultaneïtat de grans focs en una mateixa zona geogràfica.
6ª Generació: Prepara boscos per renovar-se.[és un problema que ara tot just comencem a entendre].
Situacions pròpies d’incendis de cinquena generació però lligades als efectes del canvi climàtic a escala continental. Tempestes de foc l’existència de les quals està vinculada al canvi climàtic. Causes: sequera de llarga durada, un clima extrem i una fenologia o estat concret de la vegetació.

Tenim un ecosistema que està fora de rang climàtic i que, per tant, s’afebleix, entra en decadència i s’ha de renovar en base a pertorbacions. Aquests incendis generen tempestes de foc que alteren el clima al seu entorn, durant dies. Això ho vam començar a entendre a nivells puntuals a la campanya de 2012 a La Jonquera, però el gran incendi de Xile del passat hivern va acabar confirmant-ho. Va afectar l’atmosfera d’una illa a mil quilòmetres de distància. És com si un incendi al Garraf modifiqués la meteorologia de Sicília. Estem parlant d’una dimensió a escala continental que s’escapa del que havíem intuït en campanyes del 1994 o el 1998. Hem de començar a preparar-nos. Xile té el mateix clima i paisatge que nosaltres.

Idees força que es desprenen de l’entrevista.

El canvi climàtic prepara els boscos per renovar-se. Tot l’ecosistema està fora de rang climàtic i per tant es debilita, entra en decadència i s’ha de renovar. I la manera que té un ecosistema per renovar-se és en base a pertorbacions.

Xile 2017: clima mediterrani. Incendis extremadament destructius. La nit que va cremar 114 mil ha. A 8 mil ha/hora, es va aturar a dos punts [va deixar dos grans illes afectades per focs de baixa intensitat] Totes les altres mesures de prevenció se les va saltar.

Som incapaços de saber les conseqüències a gran escala.

El Prepirineu és la zona on l’efecte del canvi climàtic és més contundent. Les serres de Tarragona als 80 ja van començar a patir incendis que han renovat l’ecosistema. A Barcelona fou als 90. Els boscos del Prepirineu no ha sofert grans pertorbacions i per tant són boscos grans, una mica envellits i que estan molt fora de rang climàtic. Altres boscos[Prades, els Ports] estan mes adaptats al clima actual del que pugui estar un bosc del Prepirineu. Aquests boscos estan acumulant una proporció de material mort més gran que de material viu. Quan un bosc supera aquest llindar [70 de mort 30 de viu] té les condicions per cremar amb aquestes altes intensitats.
[Escipió/boscos de la Vall Fosca tenen ferides de l’incendi provocat pels romans a la recerca de plata i or].

És un problema de canvi climàtic que afecta els nostres boscos en un moment de canvi d’usos del paisatge i en un moment de canvi d’estructura socioeconòmica socioeconòmic de la societat. És un moment de canvi del nostre ecosistema i no podem afrontar els problemes actuals, els reptes de futur amb la mentalitat dels problemes del passat. És el gran repte que tenim.

Aquests incendis causen unes tempestes de foc que alteren el clima al seu entorn. Tenen la capacitat de canviar la meteorologia local durant dies. Va modificar el clima de una illa a 1000 quilòmetres de distància. Són dimensions continentals que s’escapen del que havíem vist fins ara en campanyes greus com les del 94 o el 98.
[vàrem intuir aquest rang d’incendi el 2012 a la Jonquera]. [també a Canadà l’estiu passat – 2016 -]. Xile aquest hivern – 2017 – ha confirmat la sisena generació.

Aquests focs extremadament destructius, quan arriben a zones gestionades o cremades prèviament, es paren.
Conviure amb el foc. El foc com a vacuna. El foc modifica el paisatge i elimina combustible. Els focs de baixa intensitat s’usen com a eina de gestió des de fa 35 anys.

Es fa però, a poca escala. El foc de baixa intensitat elimina el combustible que el de alta intensitat necessitaria per créixer i serel monstre que acaba sent. El foc de baixa intensitat actua com una vacuna.

Conceptes.

Si volem lliurar als nostres descendents un país amb la diversitat suficient o amb la que vàrem heretar, la única manera és entendre els problemes i afrontar-los. Fer les paus, arribar a un acord, fer una entesa de convivència perquè si seguim amb el sistema d’enfrontament podem guanyar cinc/deu anys però al final acabarem topant de cara i perdent. A més cada vegada que hem topat de cara hem perdut. Necessitem un paisatge que no acumuli condicions de problema. Paisatge que gestioni el problema dia a dia, no el que el vagi acumulant.

Catalunya està immersa en el canvi climàtic. És la frontera forestal del sud d’Europa. Tenim una societat preparada, conscienciada, amb molt voluntariat i amb un cos de Bombers que fa bé la seva feina però cada any tenim més superfície forestal. La gestió forestal no és una activitat econòmica al país. Les zones de Catalunya més sensibles són la conurbació metropolitana de Barcelona i l’àrea del Prepirineu. Són les que estan patint més el canvi climàtic. Aquí hi ha el problema dels propers 10 anys.

. El foc ha gestionat l’ecosistema de forma natural. Modifica el paisatge, rebaixa el combustible. Els focs de baixa intensitat s’utilitzen com a eina de gestió des de fa 35 anys. Els grans incendis, que són extremadament destruccions, quan arriben a zones gestionades o on hi ha hagut incendis de baixa intensitat, es paren. Són una vacuna que preparen el paisatge per no sucumbir al gran desastre que suposen aquests nous incendis forestals en situació de canvi climàtic, que desconeixíem i que som incapaços de calcular les seves conseqüències a gran escala.

. El paisatge Prepirinenc és on el canvi climàtic és més contundent ara. Les serres de Tarragona ja van començar a patir incendis grans els anys vuitanta, que han anat renovant l’eco-sistema. Barcelona ho va patir els anys noranta. I cada vegada més aquests grans incendis van entrant cap al Prepirineu, que no ha patit grans pertorbacions. Hi ha boscos grans, una mica envellits, fora del rang del canvi climàtic.

. Un bosc dels Ports de Tortosa o de les muntanyes de Prades estan molt més adaptats al clima actual que el que ho està un bosc dels Pallars, el Berguedà o la Cerdanya. Aquests boscos estan acumulant una proporció de material mort més gran que viu. Quan un bosc té quasi bé un 70% de mort i un 30% de viu ja té les condicions per cremar amb altes intensitats.

. Estem parlant d’hipòtesis. L’última vegada que es va produir un incendi d’aquests ‘en peça’ va ser quan les primeres legions romanes van venir al nostre territori i van encendre el Pirineu per buscar plata i or. Els boscos de la Vall Fosca avui encara tenen les ferides que hi va deixar Escipió.

. L’escenari que estem posant sobre la taula amb risc de col•lapse és aquest tipus d’incendi. Hem d’imaginar-lo i planificar quines decisions de prendre ara i quines caldrà prendre si acaba passant. Sinó ho pensem ara, el dia que tinguem el problema serà tard per fer-ho. Hem de preparar-nos per saber a què ens enfrontarem o què no podrem evitar.

. Allò que no podem fer és dir que aquí no hi ha cap problema, que no passa res, perquè això ens pot portar a desastres descomunals com els que hem vist ara a Xile, vam veure a Canadà, Austràlia i Àfrica del Sud, a França (l’estiu passat),… Vam viure-ho a Catalunya el 1994 i 1998.
. No és alguna cosa que no pugui passar. Tenim la memòria curta. No és un problema dels incendis que hem vist fins ara. És un problema del canvi climàtic que ens ha caigut al damunt en un moment de canvi d’ús del paisatge i d’estructura socioeconòmica de la nostra ciutat. No podem enfrontar-nos als problemes actuals, als reptes de futur, amb una mentalitat del passat.

. Hem de fer les paus amb els incendis. Serà difícil. L’única manera que tenim de passar a la generació futura un país amb la diversitat que nosaltres vam heretar és enfrontar el problema de cara, arribar a una entesa de convivència perquè si seguim amb una estratègia d’enfrontament podrem guanyar cinc o deu anys però al final acabarem enfrontant-nos-hi de cara i perdrem. Sempre que ens hi hem enfrontat de cara hem perdut. Necessitem un paisatge que vagi gestionant el problema dia a dia, no que el vagi acumulant pel futur.
Contràriament al que es pensa o al que se sent quan es veuen les flames del incendi, el foc forma part dels ecosistemes i la major part dels nostres boscos necessiten renovar-se. “Si no renovem els boscos cada cop estan més allunyats del clima que els toca”, diu Castellnou. Una gran pertorbació, plagues, ventades, nevades i els mateixos incendis fan que el bosc es renovi. El bosc desadaptat al moment actual deixa pas amb els incendis, a un bosc renovat. I un paisatge amb mosaic permet que a poc a poc es vagi canviant i adaptant al nou clima i als nous temps.

El desafiament és gestionar-ho adequadament de forma preventiva i sense riscos.

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR