+34 670 243 498

Malalts climàtics: una nova alerta per al futur de la nostre societat.

Malalts climàtics: una nova alerta per al futur de la nostre societat.

Versión en castellano

• Canvi climàtic, contaminació, sistema econòmic i salut.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que es gaudeix de bona salut ambiental quan s’ha assegurat un entorn saludable que eviti el desenvolupament de malalties que es poden prevenir, i així, millorar la qualitat de vida col•lectiva. Doncs no en fruïm. Segons dades de l’OMS, cada any moren més de 12.6 milions de persones per la insalubritat del medi ambient, 8,2 milions de les quals, per malalties no transmissibles que es poden atribuir a la contaminació de l’aire: cerebrovasculars, càncers i pneumopaties. Dades de l’OMS sobre salut ambiental

• La Terra està malalta i comença a tenir febre alta.

Si prenem la temperatura a una persona i el termòmetre marca més de 37ºC, ens preguntem per què té febrícula. Però si el termòmetre depassa els 38ºC, immediatament pensem en febre, símptoma d’infecció/malaltia. 39ºC susciten preocupació.

Si fem una analogia (no científica) entre la temperatura del cos humà i la de l’atmosfera podríem decidir, figurativament, si el planeta té o no té febre. Sabem per les dades recollides i processades científicament, que la temperatura augmenta arreu del món a un ritme de 0,20ºC de promig cada decenni des de 1950, a conseqüència dels gasos d’efecte hivernacle – des d’ara GEH – que s’aboquen a l’atmosfera. A Catalunya, l’increment és més acusat, de 0,24ºC cada dècada. Amb aquestes dades, a mitjan segle la temperatura haurà augmentat com a mínim 2ºC de mitjana arreu.
Si en canvi, fem servir com a mesura d’escalfament la quantitat de GEH abocat, l’augment de 2ºC s’assolirà abans, cap a 2040. Comptador Pressupost Global de Carboni. A Catalunya, l’increment serà més alt, de 2,4 °C a mitjan segle o 2040 segons quin mètode apliquem. Un augment de 2 °C des de 1950 és precisament el límit de temperatura que mai s’hauria de superar, segons els Acords de París . Si executem l’analogia i sumem als 37ºC, llindar humà de la febre, l’augment de la temperatura per culpa de l’escalfament, – els efectes dels patògens/gasos acumulats a l’atmosfera perduren fins a 30 anys – obtenim un equivalent a la Terra ara mateix de 38,36 de mitjana i de 38,64 a Catalunya. Abans de mitjan segle serà superior a 39ºC de promig arreu – 39.4ºC a Catalunya -. Gaia, doncs, té febre alta. El tractament és urgent i cal aplicar-lo ara mateix si es vol tenir èxit.

• Les causes

El sistema econòmic capitalista obté l’energia fonamentalment dels combustibles fòssils. El seu ús generalitzat ha propiciat el gran desenvolupament econòmic que ha viscut la humanitat els últims 200 anys; això sí, de forma desigual, no equitativa. Alhora i en contrapartida, han causat l’escalfament. Més enllà, la combustió de matèria orgànica, de la qual els combustibles fòssils en són un derivat, ha provocat dos altres grans causes de malalties, la contaminació atmosfèrica i els productes tòxics abocats.

• Escalfament i conseqüències per a la salut.

La causa fonamental són els GEH : bàsicament el diòxid de carboni – CO2 -, l’òxid de dinitrogen – N2O, metà – CH4 -, i els gasos fluorats. Inventari d’emissions de GEH
Aquests gasos són el resultat de l’ús generalitzat d’energies fòssils emmagatzemades durant 4.000 milions d’anys. En els balanços econòmics oficials i per tal de fer-les passar per ‘barates’, no s’hi inclou ni la seva difícil reposició – milions d’anys – ni les conseqüències que se’n deriven: desigualtats, inequitat, escalfament/canvi climàtic i enverinament/destrucció de la biosfera/medi ambient.

Onades de calor.

Seran més intenses, freqüents i llargues. Cada any, moren més de 300 persones a Catalunya a causa de la calor excessiva. Cap a mitjan segle, en seran bastants més de 2.500. I seran més si hi afegim la feblesa que genera l’envelliment.
El 2003, hi va haver a Europa 70.000 defuncions prematures a causa de l’onada de calor entre juny i agost. A Espanya, en van ser 8.000, i a Catalunya, 537.
De resultes de l’escalfament, augmenta la morbiditat, la quantitat d’éssers vius que emmalalteixen en un lloc i temps determinat, i la mortalitat.

Nits tropicals, nits tòrrides.

Si emprem les dades de 2017 de l’Estació Meteorològica de Barcelona el Raval, el nombre de nits tropicals – no baixar de 20ºC – és de 91. I el de nits tòrrides – 25ºC de mínima – és d’11. Vol dir que durant més tres mesos la temperatura mínima no va baixar de 20ºC en cap moment ni del dia ni de la nit. El descans nocturn reparador, físicament i mental, esdevé impossible. “Tant la mortalitat com la morbiditat augmenten més amb les temperatures mínimes altes que no pas amb les màximes i seria bo que els serveis meteorològics emetessin alertes”, remarca Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i coordinador científic del TICCC [‘Tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya’.

• Contaminació atmosfèrica.

La contaminació atmosfèrica antropogènica la causen, bàsicament, els mateixos productes derivats de la combustió de matèria orgànica i els seus derivats (energies fòssils) que causen el canvi climàtic, i productes químics molt diversos.
El 80% dels habitants de les ciutats europees viuen amb una qualitat de l’aire que no satisfà les exigències de l’OMS.
La font principal de contaminació en les gran àrees metropolitanes és el trànsit/transport. A l’àrea de Barcelona, representa més del 50% de les emissions. A la resta del territori no és menyspreable l’aportació de tòxics per part dels processos industrials i la crema de residus.
Els principals contaminants són les partícules (especialment les fines, ja que tenen una molt alta capacitat de penetració en el sistema respiratori), l’ozó i el diòxid de nitrogen. A Europa, només les partícules emeses pels vehicles dièsel [ PM2,5 / 2,5 micres ] van causar 428.000 morts prematures a 41 països el 2.014 [399.000 a la UE] segons un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). [  . A Espanya en van morir 31.520, de les quals 23.180 per PM2,5, 6.740 per NO2 i 1.600 per ozó troposfèric O3.
Pel que fa a partícules, no se superen a molts llocs de Catalunya els nivells de perill que assenyala la Comissió Europea però sí els de l’OMS. A Barcelona, 16,6 micrograms per metre cúbic de PM2.5 i, segons l’OMS, s’hauria d’estar per sota de 10. Tampoc s’ha aconseguit estar per sota dels límits ni de la UE ni de l’OMS pel que fa al diòxid de nitrogen a l’Àrea Metropolitana de BCN. L’ozó és un perill per a la Catalunya central.
A Catalunya, hi ha unes 3.500 morts abans d’hora cada any per afectacions derivades de la contaminació de l’aire.
Un dia amb contaminació alta provoca, de mitjana, un augment de mortalitat prematura de l’1%. L’exposició continuada puja fins al 5% les morts addicionals. 1,7 milions de nens moren al món, com a mínim cada any, per la contaminació ambiental, segons l’OMS.

La contaminació atmosfèrica redueix l’esperança de vida i afavoreix casos de malalties cardiovasculars (infarts de miocardi, ictus, arteriosclerosi…), del sistema nerviós, mentals, respiratòries, diabetis, del sistema urinari, i càncers, sobretot de pulmó. No hem de passar per alt l’augment de les múltiples al•lèrgies. La població més vulnerable són els malalts crònics, persones grans, dones embarassades i nens. Els nens que viuen o van a escoles en zones contaminades tenen més dificultats: els disminueix la capacitat pulmonar i el desenvolupament cerebral i cognitiu.

Mireia Gascón Merlos, Investigadora d’ISGlobal , ens parla de l’impacte de la contaminació sobre el desenvolupament cognitiu de nens i nenes que estudia el projecte Breathe: “L’embaràs i els primers tres anys de vida són clau i qualsevol impacte en aquesta etapa pot ser, fins i tot, permanent en el desenvolupament cerebral dels nens. I la contaminació té força impacte a nivell cognitiu – també respiratori – durant aquests primers anys.
Breath ha fet un seguiment a 4.000 nens i nenes de 7 a 9 anys de 40 escoles de Barcelona. Se’ls ha fet proves de neurodesenvolupament quatre cops l’any. Els nens i nenes d’escoles més contaminades ja tenien una pitjor puntuació a l’inici de la fase d’estudi i en el decurs dels mesos la situació empitjora. En conclusió, hi ha nens/es que tenen desavantatges físics i cerebrals respecte d’altres, perquè estudien en escoles amb més contaminació atmosfèrica”. En el web de Breathe es conclou: “estudis experimentals en humans mostren que els fetus i els nens petits són especialment susceptibles als efectes tòxics de contaminants com partícules fines en suspensió, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos orgànics volàtils, el fum del tabac, els metalls i l’ozó”.

Un procés similar passa quan el cervell inicia la fase de vellesa: es pot tenir una decadència del cervell més ràpida si vius en una zona més contaminada.
La contaminació per si sola no crea les demències però hi ha força estudis que assenyalen que les agreuja.

• Tòxics, disruptors, persistents.

Diu Eduardo Rodríguez Farré, professor d’investigació del IIBB-CSIC (Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques), especialista en toxicologia i farmacologia: “El sistema econòmic no té en compte les malalties que provoca. El que l’importa és el guany”.

El canvi climàtic remou el Planeta

“L’escalfament ho altera tot: el riu que no es desbordava ara ho fa, i un lloc que era humit ara és sec. El desglaç origina un desplaçament de substàncies: on van a parar i com es redistribueixen? Estan apareixent contínuament coses que s’havien oblidat”, diu Rodríguez Farré.

Els fenòmens meteorològics s’han radicalitzat. El catastròfic accident de la central nuclear de Fukushima n’és un exemple. El mur, calculat en base a les estadístiques i en abaratir costos per guanyar més diners, el van fer més baix del que calia en no considerar que el pitjor tsunami, probablement radicalitzat per l’escalfament, no havia passat. Però va passar. Fukushima demostra que les nuclears també són vulnerables al canvi climàtic.

Sibèria és un mostrari de perills latents. S’està desglaçant el permafrost, tot alliberant grans quantitats de metà. Amagats, hi ha d’altres riscos. L’agost de 2016 un nen de 12 anys va morir i una vintena de persones foren infectades, perquè el desglaç desenterrà rens morts per àntrax als anys 40 del segle passat. El carboncle alliberat contaminà aigües, sol i persones.
El desglaç del permafrost desenterrarà altres tòxics –per exemple mercuri -. A més, en reduir-se l’efecte albedo [el percentatge de radiació que és retornada a l’atmosfera] escalfarà encara més la superfície del planeta realimentant el procés.

Tòxics

El canvi climàtic també provoca que productes ocults retornin a la superfície o contaminin el freàtic. És el cas del lindà, principi actiu més utilitzat als insecticides que es feien servir els anys 70, un contaminant orgànic persistent, bioacumulable, cancerigen, molt neurotòxic i disruptor endocrí. S’emprava per matar polls i fou prohibit el 2009 en el marc del Conveni d’Estocolm. En alguns països encara s’utilitza.
Enterrat com estava, ha reaparegut aquest 2018 a la zona d’O Porriño, a Pontevedra, perquè les pluges i les inundacions l’han fet aflorar. El mateix va passar el 2014 a Sabiñánigo, Osca. I pot aparèixer a l’aeroport de Bilbao, construït sobre un abocador de lindà. Mapa: A Barcelona fabricava lindà l’empresa Zeltia. On són els residus? Lamenta Rodríguez Farré que els informes sobre aquests perills que es presenten al Comitè de Nous Riscos per a la Salut de la Comissió Europea, del qual n’ha format part, no prosperen per l’oposició de les grans empreses: “La indústria presenta contrainformes dient que les evidències no són suficients. I passa el que ha passat amb el glifosat, que es continua fabricant perquè hi ha Monsanto darrere”.
I no oblidem altres desafiaments, com l’amiant: les fibres, per causa de l’agreujament de les condicions climàtiques, podrien disseminar-se de forma diferent i a llocs imprevistos en els models actuals.

Disruptors/alteradors endocrins.

Carme Valls-Llobet, metgessa endocrinòloga, autora del llibre “Medi ambient i salut. Dones i homes en un món de nous riscos”,  alerta de l’augment de les malalties associades als disruptors endocrins (substàncies químiques, habitualment produïdes per l’ésser humà – clor, herbicides, pesticides, bisfenols, metalls pesants…- que alteren i produeixen canvis en l’equilibri hormonal). “Els disruptors endocrins estan àmpliament distribuïts al planeta, al medi ambient, als animals i a les persones i poden afectar les funcions sexuals, la fertilitat, la immunitat, el creixement i el metabolisme”. Eventualment, estan associats amb un augment del càncer de mama, en el cas de les dones, i amb el càncer de pròstata i testicular, en el cas dels homes. La incidència és encara més acusada en els fetus, a qui produeix problemes de desenvolupament, i en els casos més greus, malformacions congènites. Per exemple, de genitals, el que es coneix com “testicles en ascensor”, que estan directament relacionats amb càncer de testicles. La doctora Valls assegura que a la zona de Tarragona, on hi ha la petroquímica, es detecten més casos d’aquest tipus de malformacions congènites, però que no interessa estudiar-ne la relació. També alerta que quan, pel motiu que sigui, l’aigua tractada amb clor es barreja amb brutícia, hi ha risc que es produeixin trihalometans, que al seu torn poden causar càncer de bufeta.

Josep Martí Valls, doctor i membre del CAPS, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, afegeix que no es poden deixar de banda les síndromes de sensibilització central, fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, sensibilitat química múltiple i electrosensibilitat, totes elles molt invalidants i que han emergit coincidint amb el canvi climàtic. I ens apunta els efectes nocius de la incineració de residus, que generen productes resultants més tòxics que els originals. També els molt negatius dels COP (contaminants orgànics persistents), compostos que resisteixen la degradació i que es dispersen fàcilment.

Persistents.

L’any 2009 es va editar el llibre ‘La nostra contaminació interna’ del catedràtic Miquel Porta, del doctor Ferran Ballester i de la biòloga Elisa Puigdomènech
, en el qual es mesuren les concentracions en sang de 19 contaminants orgànics persistents d’una mostra representativa de la població de Catalunya. Entre altres conclusions, estableix que, malgrat estar prohibits des de fa temps, un 85% de les persones analitzades tenen 11’3 d’aquests compostos de mitjana. I les seves concentracions augmenten amb l’edat, són superiors en les persones obeses (acumulació al teixit gras) i en el sexe femení, que pot transmetre aquests tòxics als fetus a través del cordó umbilical i als nadons amb la lactància.

• Tropicals.

El canvi climàtic és un potenciador de malalties existents. Pot fer que n’apareguin on no n’hi havia, o que en reapareguin d’eradicades. La globalització transporta malalties i les espècies troben nous llocs on adaptar-se.
Natàlia Rodríguez Valero, especialista en Medicina Interna i Medicina del Viatger al departament de Salut Internacional i Medicina Tropical de l’Hospital Clínic de Barcelona, mira el futur imminent, cada cop més càlid i li preocupen un mosquit, el tigre, i tres malalties: dengue, Chikungunya i zika.
El mosquit tigre – que ja no ens el traurem de sobre -, no és encara l’amenaça que pot arribar a ser. Amb l’augment de la temperatura, la seva capacitat de transmetre malalties, ara molt baixa, millorarà i el podria convertir en eficaç difusor del dengue, el Chikungunya i el Zika. El Tigre adaptat a Catalunya és de l’espècie albopictus, gènere aedes –el més invasiu del món -. Per sobre de 27ºC, l’albopictus s’assembla a l’aegypti, vector eficaç i habitual d’aquestes malalties. Ni dengue, Chikungunya o zika, són malalties autòctones. Per arrelar-se caldria una persona que les importés i que el tigre la piqués en una estadi avançat i en condicions de temperatura alta. Difícil però ja no impossible.
A Itàlia, al Lazio, el Tigre perdura tot l’any i el virus Chikungunya és una malaltia autòctona. Se n’han confirmat 176 casos. A Europa, un total de 402. A Catalunya, 9 d’importats.
Virus Dengue: Catalunya: 59 casos importats.
Febre vírica de Zika: 33 casos importats.
Casos de Chikungunya , Dengue i Zika a Catalunya i d’altres zones del món 2017.

Les amenaces s’acosten.

El més perillós mosquit del gènere aedes, l’aegypti, ja habita a les Canàries i Madeira, i a més de Chikungunya , Dengue i Zika, pot transmetre la febre groga.
Hi ha casos autòctons de malària per Plasmodium vivax, la més benigna, a Grècia. Els mosquits que la transmeten són d’alguna de les 30/40 espècies d’anopheles del total de 400 que estan capacitades. A Catalunya habita l’anopheles atroparvus, incapaç d’encomanar-la. Ara com ara els casos de malària són importats.
A Madrid, Castella-La Manxa, Castella-Lleó i Extremadura, la febre Crimea/Congo és autòctona. Fa un any, va morir un home que li va encomanar a una infermera que es va salvar. 
A més de les malalties descrites, a Catalunya també es controla el ‘MERS‘ , per l’augment de viatgers a la península aràbiga. I la ‘Febre Lassa’ endèmica a l’Àfrica Occidental.
El canvi climàtic també influeix en algunes malalties infeccioses com la legionel•la. O en patologies en les quals l’aigua contaminada sigui determinant. I assegura la doctora Carme Valls que no tan sols les infeccions seran més virulentes sinó que el sistema immunològic estarà menys preparat.

Prevenció.

La Generalitat ha establert mecanismes de control de les malalties tropicals i protocols d’actuació. Quan se’n detecta una, s’avisa a l’Agència de Salut Pública, que entrevista el pacient. Un cop se sap on ha estat i les característiques dels mosquits de la zona, es prenen les mesures per evitar un brot autòcton.
Però no és suficient. Cal prevenir. I no són majoria els i les professionals que han rebut la formació suficient per detectar a temps aquestes malalties emergents. Ho dèiem a ‘Alerta climàtica: quins perills afronta la Catalunya de l’any 2040’ també publicat a Crític : Ha de ser l’atenció primària, la medicina preventiva, la clau del sistema sanitari i no els hospitals, cars, ineficients energèticament, perillosos i insostenibles. I menys encara els hospitals privats creats per donar beneficis als seus accionistes i corporacions propietàries. La prevenció i l’actuació sobre els determinants socials de la salut en són la clau. La responsabilitat és de la Conselleria de Salut de la Generalitat i del Govern. I no tenim notícia que aquesta prevenció a la primària sigui efectiva.

L’escalfament, la contaminació, la toxicitat, malmeten la biosfera, l’espai on transcorre la vida. Amb la biosfera emmalaltida, la vida queda amenaçada de mort, tota la vida, no només la humana, tota la biodivesitat. Hem de tenir-ne cura i formar-ne part responsablement. Si no ho fem, la Terra es recuperarà però ‘nosaltres’ i tots els éssers vius haurem desaparegut.

Josep Cabayol Virallonga, Siscu Baiges Planas, Ester González Garcia en nom de SICOM.

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR