+34 670 243 498

M. Carme Llasat Botija, professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona,

Maria del Carme Llassat Botija, professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, autora del capítol ‘Riscos d’origen climàtic’ del TICCC.

Què sabem:

  • A 2017 la producció de CO2 continua augmentant.
  • Hem superat les 400 parts per milió.
  • Cada informe del IPPC els científics troben o nous emissors que no comptabilitzaven o embornals que no es comptabilitzaven.

Estem sotmesos a : Riscos / Vulnerabilitat / Perillositat.

• Primer Problema: sequera -aigua

1. Evidència: la més clara: allargament dels dies consecutius sense pluja
2. Sequera.
3. Necessitarem AIGUA.

Planificació: dels recursos hídrics a CAT tenint en compte el canvi climàtic.

Plans: Els plans existents tenen papers secundaris o de maquillatge. No són autèntics plans.

Tres menes d’aigua: aigua població, aigua agrícola, aigua recreativa. Polítiques, usos i preus específics per a cadascuna. Aigua població ha d’estar assegurada. Aigua agrícola vigilada i sotmesa a resultat altament eficients. Aigua recreativa penalitzada econòmicament i restringit el seu ús si escau.

Aigua recursos hídrics: imprescindible revisar els recursos hídrics disponibles i en què es fan servir. Regular-ho.

• Vigilar:

• Pràctiques agrícoles.
• Irrigació.

• Què fer?

Reciclatge.
• Reutilització.
• Conservació/manteniment/grans pèrdues [reparacions molt cares i no llueixen: antítesi de valor mercats];
• Netejar envasaments per recuperar capacitat [llots]  què en faríem perquè estan contaminats – materials pesants queden a sota -?
• Disponibilitat aigua per a la població: Planificació!

l’Àrea Metropolitana de BCN està molt conscienciada, té un consum més que racional: Bo!

Aigua recreativa: Piscines privades! Piscines de comunitats de veïns. Què fer?. Els preus han de ser molt més alts. Polítiques específiques.

Eficiència i eficàcia: l’aigua necessita ‘Planificació’ urgent.

Per fer fronts als esdeveniments de sequera CAL Gestió hídrica i CAL Planificació hídrica.

• Segon problema: les Inundacions.

Escenaris apunten més pluges torrencials [clares a Europa però no a la Mediterrània]  No hi ha prou evidència però si una tendència clara. Dubtes..

Més dies sense pluja. Disminueix la precipitació anual.

Però també pot passar que la pluja caigui amb menys dies  però que no produeixi inundació pel poc augment.

No hi ha evidència augment de pluges torrencials que caiguin en 24 hores.

Episodis curts de pluges molt intenses i localitzades, pluges d’estiu: No hi ha prou evidències de que siguin més fortes i sobtades. Prevenció però!

Amenaça a preveure: No a l’Empordà. Sí però probablement, a Maresme, Cat Central.

En tot cas, amb canvi climàtic o sense hi ha un problema molt important

• Ocupació del Sòl. Ocupació zones inundables o de risc.

No s’ha de permetre l’ocupació de zones inundables. [Llei de períodes de retorn és insuficient]

Les competències les tenen els municipis.

La ocupació de zones de risc és un gran problema!: Arreu!

Rius

Legislació i procediments  La nova llei del territori no contempla les inundacions. No és acceptables.

Pèrfida idea : Si estàs a la vora del riu no ocupis la planta baixa i ves a la primera. Es fa a Londres amb el Tàmesi però la inundació és diferent [inunda soterranis, plantes baixes, inundació lenta]. Les pujades lentes no tenen tanta força, no s’enduen edificis..].

En canvi aquí són torrencials [avingudes violentes] .

• Cap ocupació de zones inundables ni de risc.

Dissuasió que no agrada a la població i a les entitats: en d’altres països es paguen les assegurances de l’habitatge en funció de si estàs o no, en una zona de risc.

A España ni de les carreteres, ni dels habitatges, ni de res. Tot té un mateix preu que no depèn del risc a que estigui sotmès.

• Conscienciació: El risc ‘0’ no existeix.

A França són molt estrictes quan s’ha produït una inundació  desplaçament força de la població.

A Cat continua vivint gent a la riera de les Arenes que va causar una mortaldat al 1962. I hi viuen amb la idea que donat que es van prendre mesures estructurals han quedat lliures de risc. I no és veritat.  La falsa creença de seguretat  fem un dic  el dic es pot trencar!

• Població:

El Coneixement és la nostre Resiliència davant de les inundacions.

Educació  comportament envers canvi climàtic i riscos i el desenvolupament sostenible. Què puc fer i què no. Corresponsable de la meva pròpia seguretat. Autoprotecció. No podem esperar que vingui l’administració o els bombers a salvar-nos quan ens estem arriscant perquè volem

Alertes preventives / primerenques.

Col•laboració entre entitats que s’ha tornat a perdre. Administracions. I amb els ciutadans. Itàlia té un milió de voluntaris uniformats i organitzats. També molts voluntaris a Àustria pel que fa als incendis: estructurats. Gent molt més responsabilitzada davants del risc.

• Incendis.

El perill augmenta. Incendis disminueixen en nombre i hectàrees. – Per causa millora prevenció i sobre tot extinció.

Servei Prevenció Incendis Forestals – PIF + Rurals [Agricultura], Protecció Civil, Bombers Generalitat.

Futur: augment dels recursos en prevenció i extinció. Sobre tot en Prevenció. Moltes més mesures i mitjans preventius.

Boscos: abandonament del bosc i abandonament de l’agricultura que ha fet augmentar i molt la massa forestal.  Bosc captador d’aigua.

La prevenció no ven. El manteniment no ven. Ven l’espectacularitat.

Netejar el bosc és imprescindible.
Aprofitar bosc. Utilitzar el bosc. S’ha abandonta el bosc com a recurs: fusta/construcció.

La major part dels boscos són plantats. Finals 19 primers del 20, no hi havia quasi bosc a CAT.

Ara s’ha de pagar un impost per netejar-lo  perquè anaves en contra del medi ambient. Encara es manté aquesta idea i aquest impost?

Incentivació agrícola.

Quina CAT volem pel futur: concentrada en ciutats o escampada pel territori.

Actual model econòmic prima concentració en ciutats: perdem patrimoni, recursos i ecosistema.

• Costes: Riscos Costaners.

Pujada nivell del mar: onatge més alt i erosió.

Temporals de mar: canvi de la direcció dels temporals. Pot afectar platges i zones.

Mesura d’adaptació fonamental: Quan s’han de salvar les platges i quan no, No podem salvar totes les platges de CAT. No podem tractar tot igual. No tindrem prou sorra.

Moure cap enrere la façana litoral.

Avingudes controlades perquè arrosseguin sorra.

Les avingudes tenien una part positiva per l’ecosistema: arrossegar terres i sorra.
Aquestes terres, sorres, no arriben. La prevenció de les avingudes ha causat que les terres/sorres no arriben.

Treure les persones de les zones de risc.

Adaptació: mesures de relocalització. La gent no es queda sense país però s’han de treure persones i instal•lacions de zones de risc. Desplaçar fins i tot infraestructures.

Quin model de ciutat, de societat?

• Onades de calor

Agenda 2030. Objectius Desenvolupament Sostenible: llegir els informes.

17 objectius: quines són els més importants per CAT.

• Xarxes de informació i que la gent no estigui sola.

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR