+34 670 243 498

‘L’abisme entre la realitat i els mitjans’, la cara de la violència masclista silenciada dins el periodisme.

El 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència Masclista, des de la direcció del Màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va organitzar una Taula Rodona de la mà de 4 expertes, per debatre sobre la importància d’una comunicació amb perspectiva de gènere que transmeti la realitat actual d’una societat patriarcal i masclista, col·laborant amb les accions comunitàries que lluiten contra la violència i els assassinats de les dones.
Tant la June Fernández, periodista i directora de Píkara Magazine, com l’Anna Celma, periodista de la Directa, la Carla Vall, advocada i membre de Dones Juristes, i la Violeta García, Psicòloga a l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment, coincideixen en que la definició de violència masclista va molt més enllà del número de dones assassinades. Totes elles senyalen aquelles agressions de la nostra vida quotidiana que sotmeten la dona i que es poden donar en tots els nivells: econòmic, educatiu, de salut, social, etc. Agressions que tot i perjudicar d’alguna manera la dona, fins i tot amb resultat de mort, la societat les permet.

Una realitat que queda molt lluny del que realment ens mostren els mitjans de comunicació.

Periodisme amb Perspectiva de Gènere’. A Youtube

Si vols saber més coses de La Plaça, clica aquí

SICOM A Youtube

“Majoritàriament, quan se’n parla acaba a la secció de successos, acaba sent categoritzada com una anècdota, una estadística que es va incrementant, però sobretot el que acostuma a ser és una mena de culpabilització de la dona, de la víctima, respecte a la responsabilitat que té en aquesta relació. Com que és una relació sentimental, s’entén, o s’acaba entenent a partir dels mitjans de comunicació, que ella té responsabilitat en no haver marxat, en no haver denunciat, en no haver abandonat aquesta parella, o no haver posat fre a una situació d’abús”, ens explica l’Anna Celma, periodista de la Directa, a la qual cosa, la June Fernández, de Píkara Magazine, afegeix: “Hay otras veces que ocurre todo lo contrario, en lugar de señalizar al agresor se cuenta todo el relato de él en vez del de ella: asesinan a una mujer y en el reportaje se habla de quién era él, qué decían sus amigos de él, lo buena gente que era, lo difícil que había sido su vida y, en cambio, no sabemos nada de la historia de esa mujer”. A partir d’aquesta afirmació, Fernández critica la categorització de víctima fràgil que se li imposa a la dona maltractada i la falta d’humanització de la seva persona, la manca de responsabilitat de les institucions judicials i la poca implicació de la ciutadania.
En contrapunt a tot això, els mitjans depositen tota la responsabilitat en una víctima que sembla que només té com a sortida la denúncia i el procés judicial. Però en quines condicions es troba un cop dins d’aquest sistema?
Carla Vall, advocada i membre de Dones Juristes, coneix aquesta realitat: “Sí que és veritat que s’incentiva molt a les dones a que denunciïn, però alhora no es destinen recursos perquè això sigui eficient ni eficaç. És a dir, una dona pot arribar allí, sense cap tipus d’ordre de protecció, patint per la seva integritat física i en algun dels casos pot ser que segueixi convivint amb el seu agressor. De manera que es troba lligada de peus i mans per seguir endavant amb el procediment”. I segueix amb un dels problemes dels quals tampoc es parla als mitjans de comunicació: “Llavors es donen moltes retirades de denúncies, que la gent també es pregunta per què passa; que per què passa? Doncs, perquè no hi ha seguretat, no es destinen recursos i no es fa cap tipus d’acompanyament a aquestes dones. A més a més, dins del sistema judicial es reprodueixen tots els estereotips presents a la societat, des del suposat interès econòmic que tenen les dones al denunciar, el que les dones menteixen, les dones són dolentes. Tot això, també està molt arrelat dins del sistema judicial”.
Per això, tenint en compte aquest procés, en el que fins i tot a elles mateixes les faran sentir sospitoses, les quatre expertes coincideixen en la importància d’un exercici previ de guariment i preparació.
Segons la Violeta García, psicòloga a l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment: “algo que también nos encontramos que hace muy difícil la recuperación es esta idea de que si te violan tu vida está sentenciada para siempre, cuando esto tampoco es verdad. Y entonces enfatizamos mucho la capacidad de recuperarnos que tenemos las personas, y las mujeres en particular, a través de lo que es un esfuerzo, a través de lo que es una red de apoyo mutua, a través de la comunalización de lo que son nuestras vivencias”.
Un procés del quan tampoc en fan ressò les campanyes de comunicació institucional, tal i com explica l’Anna Celma: “Al final les institucions acaben sent una mica còmplices des de la comunicació administrativa amb les campanyes que moltes vegades tornen a caure en donar-li la responsabilitat a la dona o en reproduir estereotips patriarcals i sexistes quan s’interpel·la als homes. Si, per exemple, agafem aquelles campanyes de Un home de debò no ho faria ja estàs interposant un model de masculinitat que cau una altra vegada en el model de violència i en realitat no estàs fent res per ajudar a les persones que són víctimes de violència de gènere”. En la mateixa línia, la June Fernández apunta que “por ejemplo, con el spot que hay ahora del gobierno español de gente que le muestra una mano a una maltratada diciendo: no estás sola, pide ayuda, etc., en otros delitos nunca ocurriría que se piense que sólo la víctima puede hacer algo. Tenemos que hablar mucho más de implicación ciudadana. Por ejemplo, des del ámbito de la comunicación institucional que se explicara a la gente qué puedes hacer si sabes que tu vecina está en situación de maltrato. O sea, el periodismo y la comunicación en general deberían dar claves prácticas para que todo el mundo se implique”.
Són moltes les propostes que es van posar sobre la taula durant el debat, entre elles la més citada va ser la de comptar amb veus expertes dins de les peces informatives indagant sobre la importància d’una participació ciutadana i dotant a la societat d’eines per combatre aquesta violència masclista. A més, hem d’evitar caure en l’anècdota morbosa que ens trobem a moltes seccions de successos que no relacionen aquests assassinats amb la realitat que vivim: una societat patriarcal que no dóna veu a les víctimes i que defuig del debat comunitari per trobar solucions.

Text de Paula Salvatella i Judit Aranda

El màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pretén canviar la imatge de la dona als mitjans

Canal a Youtube: Fent periodisme sobre la cooperació al desenvolupament des de la visió de gènere’

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR