+34 670 243 498

Josep Tusón Valls, enginyer tècnic agrícola i membre de l’associació ERA (Espai de Recursos Agroecològics).

SUFICIÈNCIA ALIMENTARIA A CAT.

. El que és bo per l’agricultura és bo per la dieta i el que és bo per la dieta és bo per l’agricultura.

. La suficiència alimentària és possible.

.- Clica per accedi a ‘L’autoproveïment d’aliments a Catalunya‘.

Entrevista realitzada el 1 de maig de 2018.

. Catalunya pot produir l’alimentació que necessiten els seus 7,5 milions d’habitants. Amb la dieta actual és impossible.

Les xifres surten amb una determinada dieta. Que políticament interessi és una altra cosa. En una societat parcialment democràtica com la nostra a ningú no se li ha prohibit que cultivi el que vulgui o que mengi el que vulgui. Teòricament és possible.

. No hi ha cap àpat avui dia que no hi hagi tall (o ous o truita). O la que faig jo des de fa quasi 10 anys inclou 350 grams a la setmana (dos ous, una hamburguesa, un tall de peix, o una mica de formatge ratllat als espaguetis). La resta, lleguminoses, cereals, pa, muesli, pasta.

. Per autoproveir els 7,5 milions amb la dieta actual, si tot fos secà caldrien 3 vegades el territori de Catalunya. Si es té en compte el territori de regadiu (el 30%) caldrien 2 vegades.

. La dieta actual és nociva i molt desequilibrada. Alguns estudiosos i sanitaris diuen que el 70% de les malalties que patim venen d’aquesta dieta, amb excés de consum animal, de fibra, aliments refinats, residus de pesticides,… Comporten mala circulació, problemes digestius, de colesterol, nervis…

. El peix no l’introdueixo en el càlcul del territori que cal.

. Redueixo molt els lactis, dolços i greixos.

. L’estratègia perquè això avenci és que rebaixi el consum. La gent ha de pensar en la salut. Els pagesos pensen en els diners. Aquesta dieta és més barata. Els cigrons són molt més barats que la carn i tenen molts hidrats de carboni, vitamines i fibra. Les lleguminoses tenen un 20-25% de proteïna bruta (igual que la carn). La qualitat de proteïna de la carn és més bona però augmentant la proporció de lleguminoses i cereals l’aprofitament és pràcticament el mateix que el de la carn.

. En la situació actual no ens podem autoproveir. Per fer-ho cal canviar la dieta. Vaig fer una dieta saludable, equilibrada, cereals integrals, lleguminoses de gra i hortalisses. I en més petita quantitat, fruita, llavors i aliments animals.

La dieta de Josep Tusón.

. La dieta (pensada per gent sana): Cereals integrals: 200 grams/persona/dia. Lleguminoses de gra: 75 (més del que es menja actualment). Ous, peix i carn: 30 (la desena part del que es menja ara). Hortalisses: 300 (més del que es menja ara i més variat). Fruita: 100 (una taronja, una poma, varis albercocs,… Menys del que es menja ara). Llavors: 25 (bastant més del que es menja ara).

La dieta dieta que fa Josep Tusón.

. No hi ha cap àpat avui dia que no hi hagi tall (o ous o truita). O la que faig jo des de fa quasi 10 anys inclou 350 grams a la setmana (dos ous, una hamburguesa, un tall de peix, o una mica de formatge ratllat als espaguetis). La resta, lleguminoses, cereals, pa, muesli, pasta.

. Esmorzo un bol de beguda de civada, dues llesques de pa integral untades amb crema d’ametlla o avellana, d’humus de cigró o pèsol,… torrades amb oli… a València moltes vegades les menjava amb oli i sucre, o oli, sal i pebre vermell.

. Amb aquest esmorzar no tinc gana fins a la una. A les hores, dino normal, sense que em pesi l’estómac. A les sis bereno molt fort i per la nit, poc. Bereno una llesca de pa integral amb crema d’avellana, un te i un grapadet de nous, avellanes, pipes de carbassa, alguna galeta o madalena.

. A les 9, una sopeta de civada i poca cosa més. A aquella hora, l’aparell digestiu està en retirada i no fa bé la digestió. No dorms bé i t’engreixes més.

. A la meva dieta hi ha tres parts de cereals per una part de lleguminoses. Calculo un rendiment de cereals de 3.000 quilos per hectàrea i de lleguminoses de 1.000 quilos per hectàrea. Per produir-los caldria una superfície de 182.000 hectàrees de cereals i 200.000 de lleguminoses. Una superfície molt semblant la qual cosa permet una rotació cada any (un any lleguminosa, un any cereal)

. No faig trampa. Però amb la meva dieta, pensant que tot el territori fos de secà, caldrien 850.000 hectàrees, quan en tenim 840.000. ((Si comptem el territori de regadiu tindríem superproducció))

. Crec que el meu és un bon mètode.

D’altres consideracions generals.

. La política de preus fa que al pagès se li pagui poc, compensat en part per les subvencions de la Unió Europea, però això redueix el cistell de la compra. La gent dedica a alimentar-se el 15 o el 20% dels seus ingressos. Els pagesos són només el 2% de la població i són pocs vots. Tenir una alimentació barata fa content al 98% de la població però va en contra d’una dieta equilibrada. HI ha una depravació dels gustos i els costums. En temps del franquisme, després del pacto Franco-Eisenhower, l’estat espanyol va ser la sortida per engreixar animals amb els pinsos que s’importaven (sobretot a partir dels anys seixanta). Algú s’havia de menjar tot això i ens van vendre que seria més sà i avançat menjar més carns, més ous,…

. S’ha de racionalitzar el rec, reduir-lo.

. Al voltant d’un 80% de les terres de secà es cultiven amb cereals i un 70% de les terres de regadiu. Monocultiu generalitzat quasi bé. És impossible fer una rotació. Dependència total d’herbicides i adobs minerals. Empobriment de la terra. Perd fertilitat a marxes forçades.

. Excés inversemblant de la ramaderia. La ramaderia implica importacions massives de blat de moro i soja. Grans problemes pels residus.

. S’ha de fer educació a les escoles, a les ampes, als menjadors escolars, d’empresa. Si el franquisme ens va convèncer que havíem de menjar carn, ara hem d’educar-los en aquesta nova direcció.

. Els aliments de com de més a prop, millor. Hi ha d’haver relació entre productors i consumidors per pactar preus. Hauran de plegar carn i cultivar lleguminoses que s’hauran de pagar millor.

. A Catalunya es produeixen quasi un milió i mig de tones de canal de porcí. Si s’hagués de produir el pinso que mengen aquí caldrien 1,7 milions d’hectàrees de territori, el doble del que tenim ara. Cal una implicació política, amb decisions a llarg termini, de dues o tres generacions formant els ciutadans i els pagesos.

. Jo sóc de l’associació ‘La Pellofa’, fa 18 anys, i ens proveïm de molts productes de la comarca (no de tot) i mai ens hem discutit amb els pagesos.

. Renunciar a les importacions seria una conseqüència. La sobirania alimentària al 100% és possible però no sé si desitjable al 100%. Si algú li va bé per la salut el mango, s’ha d’importar. O també per satisfer petits plaers. Aquí no tenim cafè, cacau o mango, però sense això podem viure.

. Entre els anys 1970 i 1975 vaig estar a Burkina Faso assessorant un projecte de cooperació i menjaven sorgo, mill, arròs, blat de moro i algun pollastre. Cultivaven un fesolet autòcton. Hi havia dèficit de producció però no era un país al qual calgués exportar blat. En algun moment, quan hi va haver sequera, sobretot en algunes regions del nord, sí que va faltar aliment. Les multinacionals no expropiaven terrenys però convencien la gent per fabricar cotó, que no els feia falta.

. Si importem molta cosa de l’agricultura d’allí, dubto que dediquessin totes les terres a produir aliments no tindrien cap necessitat d’exportar. A Burkina l’estació de pluja dura cinc mesos (maig a octubre). La resta de l’any no plovia, però en aquells 5 mesos plovia igual que la mitjana de Berga (800 litres). I es podien fer els cultius suficients.

. Tot això s’ha de fer de forma agro-ecològica. La meva dieta està basada en aliments agro-ecològics. Així he fet els càlculs. Els rendiments es poden superar al Bergadà.

. Sense fertilitzants, amb matèria orgànica.

. Cal tenir en compte que la dieta actual és el consum a les llars, no té en compte el que menja la gent als restaurants, les escoles o la feina. Als restaurants no tenen cigrons i si te’ls serveixen mai no et posen un condiment.

. Es fa un excés de consum de soja. Afecta la tiroides.

. L’alimentació és una qüestió de salut públic. Igual que l’agricultura. Per això, cal començar per la formació i anar fent canvis en l’agricultura progressivament. A Catalunya es fa la Setmana Verda (Setmana Bio) i amb això ja es considera que es fa prou però i la resta de l’any, què?

. És irracional menjar una taronja el mes d’agost. Potser ha vingut de Xile després de fer 5.000 o 6.000 quilòmetres, un camió l’ha portat a un supermercat i l’han posat en un frigorífic. Després les gasegen perquè agafi color vermell. Les nostres taronges estan bé fins el mes de març. Jo vaig menjar taronges verdes a Burkina Faso procedents de Costa d’Ivori.

. Jo deixaria els pollastres, campant, criats a l’aire lliure. Una mica de porc, perquè hi hagi diversitat, poc. I sobretot aprofitar la ramaderia de remugants, amb pastures de muntanya i boscos. A més, netejarien boscos. Que no calgui portar la carn que necessiten a Tarragona des del Bergadà. Que la facin allà. El gran problema és el gran desequilibri industrial entre l’àrea metropolitana i el rerepaís. A molt llarg termini s’hauria de redistribuir la població i l’activitat econòmica, fent moratòries per crear noves empreses a determinades zones. Molta gent agrairia tornar a les comarques d’on va sortit per anar a treballar a l’àrea metropolitana.

. Cada any, uns 11 quilos de carn per persona.

. En una hectàrea es poden obtenir 8.000 ous o 277 pollastres amb cereals i lleguminoses cultivats per alimentar-los.

. Cal establir bioregions que es complementin. Una que produeix vedells i uns altres taronges. Si pot ser que siguin comarques veïnes.

. No he fet el càlcul d’aigua que caldria però a Catalunya consumim uns 3.000 hectòmetres cúbics d’aigua i el 70% és per l’agricultura (amb un 31% de regadiu i el consum dels animals).

. A la web de l’ERA hi trobareu l’article on ho explico. Poseu ‘autoproveïment’ o ‘sobirania alimentària’.

. L’autarquia és la sobirania alimentària però s’ha de fer parlant i discutint amb la gent. Es pot tenir alegries, amb vi de la Manxa o una part dels cereals d’un altre lloc i, a canvi, exportar part de fruites i hortalisses. Ara importem la meitat de les hortalisses que mengem. Les podem produir aquí.

. Moltes vegades comprem productes que no sabem d’on vénen. La gent ja comença a valorar allò que és de proximitat. S’hauria de promocionar més. A algun lloc ja han prohibit els embalatges d’hortalisses.

Pep Tusón

2 Comments
  1. Estaria bé que esmenéssiu la data de l’entrevista 1 de maig de 2118.

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR