+34 670 243 498

Josep Tusón Valls, enginyer tècnic agrícola i membre de l’associació ERA (Espai de Recursos Agroecològics)

Josep Tusón Valls, enginyer tècnic agrícola i membre de l’associació ERA (Espai de Recursos Agroecològics)

Consideracions bàsiques.

  • CAT podria ser autosuficient pel que fa a l’alimentació: seguretat alimentària.
  • Si es vol proveir de tots els aliments que necessitem, cal canviar de dieta.
  • La dieta actual és impossible d’abastir a base d’aliments produïts a CAT.

Entrevista al programa ‘La Plaça dels Futurs’ a ‘Ràdio Municipal de Terrassa’ el dia 10 de maig de 2017.

Conceptes:

1er  Decisió bàsica: considerar que el sector agrari hauria d’estar orientat principalment a produir els aliments que necessitem durant un any, els 7 milions i mig de catalans.

Ara hi ha una manca total de relació entre el que produeix el sector agrari i el que mengem.

2on  Si es vol proveir de tots els aliments que necessitem, cal canviar de dieta.

La dieta actual és impossible d’abastir a base d’aliments produïts a CAT.

Productes que produïm:

Del que mengem actualment només és produeix a CAT al voltant del 30 per cent. La resta s’importa.

Exportem una part molt important del que produeix l’agricultura i la ramaderia.

Importem una gran part dels aliments que necessiten els animals.

Som deficitaris en cereals, lleguminoses, També importem hortalisses i aliments/pinso pels animals.

Dieta:

No podem abastir la dieta actual des de la producció agrícola de CAT. Es consumeixen gran quantitat d’aliments animals: carn, llet, ous… Caldria disposar de 3 vegades la superfície cultivable de CAT per produir la dieta que ara mengem.

Irracionalitat de la producció i de la dieta actual.
Per sobirania alimentària.

Caldrien 857.250 Ha terra fèrtil de secà.
Disposem de 841.830 . De les quals 264.462 són de regadiu  més rendiment.
98 per cent.

Dieta bàsica recomanable per dia per a una persona adulta:

La dieta s’hauria de basar en cereals integrals, no refinats; grans de lleguminoses i hortalisses. Les tres potes fonamentals per una dieta saludable i equilibrada.
I petites quantitats d’aliments animals com ous, peix, carn.
Fruita i llavors: avellanes, ametlles.

200 a grams de cereals integrals: arròs, blat, ordi..
75 g de llegums: cigrons, faves, llenties, fesols, pèsols. Principal font de proteïnes.
30 a 5o g de peix, ous, carn: fins a màxim de 350 g setmana. Inclou formatge i iogurt.
300 grams hortalisses.
100 fruita i llavors.

Avui en dia consumim més de 500 g d’aliments animals.  quantitat exagerada que emmalalteix.  Excés de proteïna, de greix, manca de fibra  70 per cent malalties causades per una alimentació irracional.

Reduir carn animal

Un porc per produir un quilo de proteïnes necessita cinc quilos de proteïna vegetal  Malbaratament de recursos.
A més a més l’excés de proteïnes els porcs l’excreten en forma de gasos – metà – i excrements – nitrats/purins – que contaminen les aigües, la terra i l’ambient.

Per alimentar els animals/porcs, s’importen cinc milions de tones d’aliments, especialment cereals, blat de moro i soja. A més a més importem animals petits per engreixar-los. Aquests porcs s’exporten deixant aquí les seves dejeccions  una irracionalitat.

Caldrà deixar darrera la ramaderia i la producció alimentària intensiva: a llarg termini s’ha d’anar cap aquí. Amb un pla ben fet, participativament i democràticament elaborat. Fruit d’una convicció col•lectiva. Amb un dieta equilibrada i saludable com l’esmentada abans, a CAT li sobren terres per a produir els aliments que necessitem durant un any els 7 milions i mig de catalans.

Necessitem 800 mil HA. És la superfície cultivada a CAT.

Càlculs sobre producció al secà. Una tercera part d’aquestes HA són terres regades. Es a dir amb més capacitat de producció. Per tant més del que necessitem produir. I encara més, entre les terres cultivades no he comptat les pastures permanents, boscos i bosquines que podrien sostenir una bona part de la ramaderia especialment càrnia.

Reducció de la disponibilitat d’aigua: els regadius s’han de reduir i racionalitzar.

A CAT entre totes les activitats inclòs el consum humà, consumim 3.000 Hectòmetres cúbics d’aigua a l’any.

D’aquest quantitat d’aigua el 70 per cent se l’emporta l’agricultura i la ramaderia. I s’ha de tenir en compte que una gran part de les superfícies regades són per produir blat de moro i alfals per l’alimentació animal. I els animals consumeixen una quantitat enorme d’aigua i no només per beure, també per netejar granges etc.

S’ha de racionalitzar la dieta, la producció agrària i l’ús de l’aigua i els regadius.

Agricultura més ecològica, de secà i diversificada 

La base de secà però també hi ha d’haver una part de regadiu.
Ecològica perquè la dieta actual, el quasi 90 per cent dels aliments que mengem, no són ecològics . Aliments estan contaminats per excés de nitrats, de pesticides, herbicides. En part pels aliments animals, també per antibiòtics. Alimentació des d’aquest punt de vista contaminada i insana.

Canvis de la manera de viure de la població. S’ha de fer de fer a partir de la convicció.
Ningú ens pot obligar ni prohibir a menjar una cosa ni a produir-la o no. Som sobirans. Canvis en base a la convicció i el foment.

És un enfrontament amb la UE?

La UE no mana o prohibeix produir una determinada cosa. El que si fa és fomentar o desincentivar unes determinades produccions en base a un criteri selectiu de les subvencions que concedeix. No obliga ni prohibeix però subvenciona o no segons si s’atenen o no els seus criteris.  Nosaltres hem de tenir una política agrària pròpia.

En base al foment i la convicció a la pagesia i població, a llarg termini es pot revertir la situació.

El que mengem ara no ho hem menjat sempre. Des dels 50 s’ha fet propaganda reiterativa per canviar les hàbits: han dit que si menjàvem més carn, més ous, més peix o bevíem més llet, etc, més ous, més peix seríem més europeus., més sans i més moderns. Cal revertir aquesta publicitat.

Segurament necessitarem pagesos perquè l’agricultura ecològica necessita més personal.

He llegit un estudi que es va fer als Estat Units en que es diu que si es reconverteix l’agricultura a ecològica i en base al dèficit de petroli que hi haurà, caldrien uns 50 milions de pagesos més.

En l’agricultura ecològica s’ha d’estar més a sobre dels conreus i no refiar-ho tot a l’automatisme de llençar adobs, pesticides a data fix.

A CAT 26 mil pagesos. Faltaran pagesos si se fa aquest canvi.

Recuperar conreus abandonats: boscos, àrees metropolitanes.

Polítiques de foment, de formació de la gent.

Establir punts de contacte entre consumidors i pagesos: vendre a prop. Eliminar costos.

Més costos té importar menjar. Ens han acostumat malament a pensar que tenim dret a menjar de tot en qualsevol època de l’any. Aquest aspecte de la globalització és molt negatiu.

No hem d’anar a l’autarquia però un tant per cent molt gran de sobirania alimentària és necessari perquè un país es pugui considerar fermament sobirà.

Governs municipals: mercats municipals. Mercabarna: 51 per cent de les accions són públiques.

Hi ha una sèrie d’eines amb capacitat per canviar la situació cap a una alimentació raonable, saludable, equilibrada i transformar el sector agrari per produir allò que volem menjar.

Veure la revista Agrocultura nº 55.

Articles recomanats:

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR