+34 670 243 498

Josep Mas Pla, professor del departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua.

SUFICIÈNCIA ALIMENTARIA A CAT.

Josep Más Pla, professor del departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua.

Entrevista feta el 25 de maig de 2018.

Suficiència alimentària.

. “Podem produir tots els elements que la població necessita, els bàsics? És una idea molt maca però entenc que el pagès acaba produint allò que li dóna més rendiment econòmic”.

. “La idea d’autosuficiència no és una mentalitat molt tancada com a país? Som un país molt petit. Dubto que fos més econòmic. Com a país, perdríem uns quants ingressos”.

. “No sé si el territori té prou superfície com per abastir. Baixant i canviant-la la dieta, potser sí. Fent això potser estaríem més sans, però poder seríem més pobres. L’amo dels porcs viu al Passeig de Gràcia”.

Porcs.

. “Els porcs els volem pel negoci. Exportem milions de porcs a la Xina (sobretot la part del porc que aquí no ens agrada). Si obren granges de porc allà haurem de tancar-les aquí. No he acabat d’entendre perquè els compren aquí. Això té els seus perills, com li va passar a l’empresari de Sant Feliu de Pallerols que exportava botifarres a Rússia, però quan es va tancar la importació arran de la crisi d’Ucraïna va haver de tancar l’empresa”.

. “El porc no és gens beneficiós pel país. A l’Osona, no se’n parla, abans tot funcionava amb pous. I ara han calgut infraestructures molt costoses per culpa del porc. Ha calgut portar aigua del Ter al Lluçanès, a Osona central i nord, fins a Santa Eugènia de Berga (?) o Taradell. Abans hi havia els seus pous que ara estan plens de nitrats. Això ho paguem amb els nostres impostos. El negoci el fa el senyor Tarradellas”.

. “Recuperar aquests aqüífers ens costaria, si tot anés bé i s’avoquessin cada cop menys purins, més de cinquanta anys. Es recuperarà el dia que no tinguis porcs, o la meitat dels actuals. Quan en tinguis la meitat començarà a baixar la contaminació passaran 150 anys”. “Discutim una utopia”

Aigua.

. “A nivell català podem decidir que cap piscina s’omplirà amb aigua de l’aixeta, que ha tingut cost pel seu tractament. Podem fer petits canvis d’aquests però ¿podem impedir que es faci comerç amb Nova Zelanda?”

. “Diuen que el canvi climàtic suposarà una pèrdua de 10% o el 15% dels recursos. Què perden les xarxes de subministrament? La de Barcelona està molt bé. Fa un any, a Vacarisses, al Vallès Occidental, es van trobar que el pou es buidava. En van trobar un altre que el va poder substituir però a l’Ajuntament em van explicar que perdien molta aigua a les xarxes de distribució. Fem pedaços. El canvi climàtic ens fa molta por però hem de vetllar per l’eficiència dels recursos”

. “Sóc molt dolent pels números. Barcelona consumeix 230.000 o 240.000 hectòmetres cúbics anuals d’aigua, però estaran disponibles per l’agricultura? Els rius baixen molts eixuts (aquest any és una excepció), tal i com estan els embassaments, creix la demanda, la demografia… Podem canviar el tipus de conreu i si fem enciam en comptes de blat de moro consumirem un 40% o un 50% menys d’aigua…”.

. “Aquesta utopia és hídricament factible? Una quarta part del blat de moro és per exportar, una quarta part és pels porcs i la resta, per nosaltres. Podríem reconvertir-la la quarta part del porc en menjar per nosaltres. Què passaria si en comptes de blat de moro pels porcs produïm carbassons, albergínies o pebrots, no caldria comprar-los a Huelva. O pomes”.

. Mireu un mapa de Catalunya: Hi ha zones on hi ha aigua per fer el que vulguis. Al Prat hi ha més competència per l’aigua amb la indústria. A la Selva s’hi poden fer quatre coses. Però són zones petites per abastir els 7,5 milions d’habitants))”.

. “Hi haurà prou aigua? No sé quina quantitat d’horta tenim i la quantitat d’enciams que mengem. Catalunya té la part central de regadiu, bàsicament fruita, que donaria molt rendiment i podria ser més eficient, fins i tot. Potser no tant a nivell econòmic. S’hi fa blat de moro, que necessita molt aigua, i que serveix per fer pinso pels porcs. Es podria substituir per horta”.

. “Cal una bona gestió de l’aigua. Als Empordà hi ha prou aigua per mantenir l’explotació agrícola actual i una certa qualitat del medi ambient, incloent l’arròs de Pals”.

. “A La Selva hi ha molta aigua subterrània, té els pulmons de Les Guilleries i Les Gavarres que li donen aigua. La pressió de les extraccions intensives queden francament compensades. A la part del Segre, l’aigua ve de fora. Per tant, si mantenim aquesta disponibilitat d’aigua, tot el que suposi canviar conreu sense augmentar la necessitat hídrica és factible”.

. “Faltarà aigua però si el blat de moro gasta aigua podem fer mongetes, enciams o mongetes. Els fruiters gasten poca aigua , funcionen amb el gota a gota. Podem fer enciams amb el gota a gota”.

. “Podem transformar els conreus actuals en d’altres que necessitin menys aigua. A l’inrevés és impossible. Una zona de secà no la podem fer de regadiu (només posant-hi un pou, però no es pot generalitzar). El problema per abastir tothom és que no tenim prou terra”.
. “Tindrem menys aigua però recursos més eficients. Anem cap a l’eficiència hídrica. Ja intenten regar l’arròs gota a gota amb aigua subterrània. Qualsevol transformació que requereixi més recursos no ens serveix.

. “A nivell de recursos hídrics, amb allò que tenim i les previsions del canvi climàtic, qualsevol transformació és factible perquè no n’hi ha cap que gasti tant com la que consumim en blat de moro o fruiters. La transformació és necessària”.

Agricultura.

. “Menjar kiwis de Nova Zelanda cada dia és un disbarat. Vas el súper i trobes pomes d’Àustria. A Londres em vaig trobar pomes de l’Empordà. No té sentit tenir cireres de Xile l’hivern. El cost energètic d’un kiwi és elevadíssim. No és la llei de l’oferta i la demanda. Al sistema tant li fa. I el Planeta es va quedant cardat”.

. “Tenim petits agricultors, als dos Empordà (fruiters i blat de moro), tenim el Maresme, delta de la Tordera i Prat de Llobregat (flors i horta, fruita petita), la part de cereals de l’Osona, l’olivera, vinya i fruit sec de la part de Tarragona. No sé si l’horta catalana donaria prou enciam perquè mengem els 7,5 milions de catalans. De fruita hi ha les varietats que hi ha. A l’Empordà la poma va molt bé. I el préssec. A Lleida, els van bé totes les fruites, sobretot la dolça, de pinyol gros”.

. “A l’Empordà tenim magatzems de pomes que més que perquè creixin és per mantenir durant tot l’any en càmeres frigorífiques espectaculars. El problema és que deixen anar CO2. Has d’anar en compte quan hi entres”.

. És un peix que es mossega la cua. Hem d’invertir en els correus que donin més benefici econòmic. Podem comprar tomàquets a Almeria, o maduixes a Extremadura o el Marroc. Tot està globalitzat”.

. “A la pampa argentina tot és biofuel perquè es paga bé. I al Brasil, canya de sucre per fer alcohol”.

. “A l’Índia funcionen diferent. Aquí podem tenir una idea i fora en poden tenir una altra”.
. “Avui dia tenim una agricultura i una ramaderia molt industrial. Fem pomes perquè les venem a mitja Europa, fem porcs perquè els venem a mig món, fem blat de moro per alimentar els porcs,… Fem blat de moro pel biofuel. El planten el maig, el recullen el setembre, però si és per biofuel no cal que et maduri la panotxa. Pots fer dues collites. Això vol dir doble collita, doble fertilització, doble consum d’aigua”.

. “Tot són components econòmics. La verdura és cara. Et quedes parat. A Mercadona és més barat però de menys qualitat. Tenen el cost de l’energia i l’ambició de lucre de les grans empreses. Una ambició legal, ja no sé si lícita. L’amo de Mercadona potser podria ser més conscients i fer preus raonables per productors propers i posar preus desorbitats pels kiwis que porta de l’altra punta del món”.
. “No sé veure les raons per canviar conreus. Menjaríem tomàquets de quilòmetre zero. Són caríssims. Ja els compro. Per fer un sofregit vas a Mercadona. Per una amanida, no”.

. “Baixarien els preus produint a km zero? Ho dubto. Estalviaríem els costos energètics. L’única raó per la qual seria convenient seria pels costos ambientals. A Catalunya diem que ho farem molt bé, emissions zero, independentment del que faci la resta del món, la Xina, els Estats Units,…”
Territori. Recuperar territori als boscos que han colonitzat camps agraris.

. “Als conreus recuperats als boscos hi podríem fer patates; llegums, no. Valdria la pena perquè guanyaríem molta aigua”.
. “Depenem de l’orografia. Al Montseny si talles arbres, l’aigua que s’infiltra tornarà a les fonts, que rajaran, aniran a la Tordera i ho podràs derivar a l’agricultura, a les zones baixes. A les zones altes hauríem de fer pous”.

. “Els aqüífers de Collserola no són cap meravella. No s’hi pot fer grans captacions. Amb secà, sí. Pots tenir oliveres,… El bosc és una plaga des del punt de vista hídric. Martí Boada diu que hi ha massa bosc. El bosc de Collbató és lleig, amb feixes seques, ocupant antigues terrasses de mines… Veus matolls, esbarzers, esgarrinxos,… un bon foc aniria bé! Tot allò es podria convertir en territori productiu de secà… Pots fotre-hi olivera, vinya,… Seria productiu? Rentable? Es podria fer una modesta recuperació d’aqüífers, d’aigua verda… Són faves comptades”.
Alimentació. Dieta.

. “Veig factible que a curt termini canviem els hàbits alimentaris (menjar cada cop menys carn, que molta gent ja ho va fent. I el peix al final serà més car que el petroli). Això portarà a un replantejament de la producció”.

. “No veig clar una transformació agrària a cop de decret. Si la societat comença a canviar els hàbits alimentaris, l’economia productiva s’hi adaptarà. Es pot preveure que a Catalunya hi hagi una part de l’agricultura que ho faci”.
Canvi de visió, canvi de sistema.

. “Hi ha nois joves que se’n surten fent horts ecològics i venent quatre carbassons a preus de luxe. Segurament anirem a pràctiques millors i menys consum d’aigua. Tindrem un 10% o un 20% de vedelles menys. I en comptes de fer farratge farem enciams, fesols, pastanagues, albergínies o el que sigui. L’activitat productiva s’anirà adequant. El problema serà que els russos voldran menjar porc i els pagesos els voldran fer i diran que anem a buscar els fesols a Mèxic”.

. “Té raó el capità enciam quan diu que els petits canvis són poderosos. I els hem de fer. Tot petit canvi serà benvingut. Arreglarà res? A nivell global, no; a nivell de l’entorn, potser sí”.

. “Potser podem fer kiwis a l’Empordà i estalviar-nos els avions que ens el porten de lluny. Però ho veig molt utòpic tot això”.

. “És qüestió de posar-s’hi. Una altra cosa és que sigui acceptat per una majoria suficient que doni sentit al que facis. És factible? Sí. Seria suficient? No. Desitjable? També. Ambientalment positiu? Claríssim. Socialment acceptat? Sí, Els productors s’hi avindrien? Si tothom digués que vol menjar cigrons tres cops a la setmana, els productors els farien. O els aniríem a buscar a la Xina”.

. “Estem parlant de coses d’opinió, molt sensibles”.

. “Pots transformar una petita part però és impossible que tots ens posem d’acord en fer un model productiu supereficient i que, a més, funcioni. Ara bé, que a través d’una bona dieta es pugui solucionar una petita part del desgavell productiu que tenim ara i que això tingui repercussions ambientals petites, sí”.

. I no entenc perquè no tenim posats ja els molins de vent. La gent de l’Empordà no els vol per raons estètiques”.

Antibiòtics: denúncia.

. Algú s’hauria de plantejar com els antibiòtics dels purins van a parar a les plantes. Un bistec ha de tenir un màxim d’antibiòtic… ara es fertilitza amb aminoàcids… que passen a la planta i als fruits… Potser algú ho ha mirat i no ho ha publicat. O potser no s’ha sabut analitzar bé, perquè és més complex del que sembla i els resultats no són massa agraïts”.
Reflexió final.

. “Això acabarà amb un pet com un aglà. He vist moltes pel•lícules jo. El 2.200 o el 2.300 petarà. És necessària una transformació general que no veig que es comenci per enlloc. El risc potser encara no es veu prou clar perquè la gent se’n comenci a adonar però hi és. Canviarà el clima però no el paisatge. A l’Àfrica serà molt sever. Les guerres que tenen no les endreça ningú”.

Mas Pla 2

1 Comment
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR