+34 670 243 498

Josep Más Pla, professor del departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua.

Josep Más Pla, professor del departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua.

Tenim un problema d’escassetat d’aigua. Tindrem menys aigua i més demanda. El 2040 ens caldrà començar a incloure aquesta escassetat dins els plans de gestió.

. Tenim un problema d’escassetat d’aigua. Tindrem menys aigua i més demanda. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) considera que l’augment de la demanda no serà tant important com perquè no s’hi pugui fer front de forma adequada. Afectarà el Pirineu (hi haurà menys neu) i l’aigua ens ve d’allí.
. El 2040 ens caldrà començar a incloure aquesta escassetat dins els plans de gestió. L’ACA acaba de treure el pla de gestió 2016-2021. No he vist cap projecció més enllà.
. Les dades són una projecció, una mitjana anual. Treballar amb mitjanes té els seus defectes. És perillós. I més amb l’aigua. Cal que fem estudis a nivell estacional. Hi haurà mancança de recursos però la xifra exacta és difícil d’establir. S’hauria d’estudiar molt més bé fonts alternatives: la capacitat de l’aigua soterrània, la dessalinització i un ús eficient de les xarxes.
. El consum per càpita d’aigua de l’àrea metropolitana és molt baix. La ciutadania respon bé en moments de sequera.
. Estem treballant amb Vacarisses. Cada caseta té un hort per regar. Hi ha massa piscines. No es pot gastar tota l’aigua que es pot pagar. Hem de fer un ús social de l’aigua. Amb un preu raonable, que tothom pugui pagar-la.
. L’agricultura els la gran consumidora d’aigua, en general. A les conques internes no tant. La de l’Ebre és diferent. L’ús agrícola és el 60 o el 80% a la conca de l’Ebre, perquè hi ha poca població. A la conca del Segre és el 90%, més o menys. En canvi, a les conques internes, el 50% és urbà (Barcelona, Girona, Costa Brava,…) i la resta agricultura, que aprofita tant recursos superficials com subterranis.
. Els rius arriben a mar o s’infiltren als aqüífers. La pluja i el cabals dels rius minvaran. La demanda es mantindrà. La infiltració baixarà. Al mar n’hi arribarà menys. Podrem anar fent? No. El riu ha de portar un cabal de manteniment. No es compleix enlloc. L’ACA ha rebaixat al 60% els cabals necessaris anteriors, perquè no en complien cap.
. Què passarà? No a tot arreu en tindrem prou per regar. Què faran els pagesos? Pous més profunds? El primer que se l’eixugui el pou, el farà més profund, sense encomanar-se a ninú. Tindrem un excés de perforacions. Hem de preveure cara al 2040 que minvaran els recursos tant superficials com subterranis i hem de ser capaços de projectar tres coses: la distribució de l’aigua superficial, l’ús de fonts alternatives (aigües depurades, regenerades) i evitar que es facin sondejos incontrolats per captar aigües subterrànies.
. 2040. Cal millorar l’eficiència de rec. Cal fer un càlcul de disponibilitat. Regular els regadius vol dir regular tota la conca. Ens hi hem de posar ja. És una feina faraònica. Perquè la gent es pugui guanyar la vida al camp cal aigua. Quan arribi el 2030 i la gent vegi que el pou li justeja, que el cabal es redueix i se’l queda Girona o Barcelona, farà pous més profunds.
. L’aigua que es fa servir per reg no està controlada. A la Tordera hi ha fonts alternatives. A Sant Celoni i Hostalric, les indústries fan pous a quinze metres del riu, xuclen l’aigua i deixen sec el riu. S’han de fer estudis per veure la potència dels cabals subterranis i no són gaire cars. A 30 o 40 metres de profunditat trobaríem aigua.
. Alguna empresa s’hauria de gastar 15.000 euros per fer un estudi sobre l’aigua que hi ha sota seu. No és demanar molt. Aquests recursos hi són. Trobarien aigua de qualitat, poc mineralitzada. Els recursos subterranis profunds són de sistemes grans i tindrien una resiliència molt més alta al canvi climàtic. Seria una font complementària molt segura per salvar allò que el canvi climàtic ens retallarà. Els recursos subterranis de Catalunya podrien complementar localment les mancances que tindrem. I no està prou considerat.
. Difícilment, l’Àrea Metropolitana es quedarà sense aigua. Algun municipi potser sí. N’hi ha que encara van amb una mina (cada cop menys, perquè els alcaldes joves se’n preocupen).
. Si es queden sense aigua poblacions properes a l’Ebre ¿què faran? Agafar-la del riu amb unes canalitzacions cares? Potser es poden buscar fonts complementàries. Les petites poblacions s’han de començar a preocupar d’on trauran la que falti el 2040 quan tindrem un 15% o un 20% menys d’aigua.
. Inversions i recursos per l’Àrea Metropolitana i la Costa Brava en trobarem. Pels pobles petits, no ho tinc tan clar.
. Cal treballar amb renovables. Més molins de vent. M’estimo molt els ecologistes però a vegades fan demagògia. S’oposen als molins de vent pel paisatge. A mi em sap greu, però s’han de posar. Te’n trobes per Europa. Més energia solar, per suposat. Una central nuclear al Baix Ter com deia en Josep Pla potser no. La hidràulica dura el que dura. La tèrmica no és una idea encertada perquè desprèn CO2.
. Cal connectar xarxes. Perquè no podem connectar la conca del Segre amb l’Eix Llobregat Ter?. L’Ebre necessita aigua. El Segre ja és més discutible. Patirà el canvi climàtic però una part del seu canal podria ser derivat. Penso en el Sagarra-Garrigues. Hi ha pagesos d’allà que no volen més regadius. I si fem ametles, o vi? I tota aquesta aigua no la podríem vendre a Barcelona?
. Hi ha un problema: que al Baix Llobregat tothom vulgui tenir una piscina a casa. S’hauria de fer un ús molt estricte de l’aigua. Cal una llei consensuada a tots els nivells, polítics, socials, pagesos,… És complicat políticament però també tècnicament.
. En un país petit es poden trobar solucions. Dedicar-hi diners, buscar fonts alternatives, controlar el preu de l’aigua, fer lleis equitatives socialment, ajudar les zones més desafavorides,…
. Les empreses d’aigües embotellades no són un problema. Més aviat és un problema fiscal. Pel volum d’aigua que treuen i de la fondària que ho fan no sobreexploten res. La riera d’Arbúcies perd cabal i s’acusa les embotelladores. Ho veig poc probable. En cap moment s’ha pogut veure una relació entre la pèrdua de cabal i la presa d’aigua de les embotelladores. Perquè s’ha assecat, doncs?. La causa és el creixement de la massa forestal. Tenim més massa forestal que Suïssa. L’aigua que plou, les arrels la tornen a enviar a l’atmosfera. Que hi hagi arbres està bé però no en excés. Si talléssim tots els arbres tindríem el 40% més d’aigua.
. Totes les pomeres del Baix Empordà, que n’hi ha milions, van amb gota a gota. Una poma de 220 grams necessita 55 litres d’aigua amb rec normal. Amb gota a gota n’hi ha prou amb 17. Tot l’Empordà va així ja. Ara cal anar pel blat de moro. L’agricultor ha de fer una inversió sinó el 2040 haurà de tancar el negoci, o conrear cacauets.
. Els purins dels porcs són un gran problema. El nitrat que trobem als pous hi va entrar fa 15 o 20 anys. Si ara deixéssim d’aplicar purins, el 2040 encara en tindríem la meitat. D’aquí a cent o cinquanta anys potser hauríem reduït de forma important la presència dels nitrats.
. La gent ha de conèixer el valor de l’aigua, saber perquè en faltarà i que som part del problema i de la solució.
. La reflexió és regenerar, reutilitzar, etcètera… Té un cost. S’ha de pagar. Troba’m aigua i jo la faré potable, em deia un dirigent de l’Àrea Metropolitana. La transformació de l’aigua del Llobregat en la que entra a la xarxa és miraculosa. És impressionant.

1 Comment
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR