+34 670 243 498

Josep Martí Valls, membre del CAPS, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.

Josep Martí Valls, doctor i membre del CAPS, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.

Doctors i doctores de primària hauran d’estar preparats per entomar totes aquestes amenaces l’any 2040. Ha de ser l’atenció primària, la medicina preventiva, la clau dels sistema sanitari i no els hospitals, cars, ineficients energèticament, perillosos i insostenibles. I en cap els hospitals privats que volen malalts amb una llarga esperança de vida per assegurar-se el negoci. “La prevenció i l’actuació sobre els determinants socials de la salut són la clau”,

Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris. 

Residus. Qualitat de l’aire.

. Tota la contaminació es produeix bàsicament per la combustió de matèria orgànica (carbó, petroli, escombraries, biomassa,…) o per llençar al medi substàncies químiques tòxiques. Les grans fonts de contaminació de la biosfera són degudes al model d’energia que tenim o la fabricació i el llançament de productes químics a l’atmosfera o en els productes que mengem. Tenen dos efectes diferents. Els òxids de nitrogen i les partícules petites en suspensió superen els límits que marca l’OMS agreugen les malalties de persones que pateixen asma, enfisiomatosi, problemes cardíacs i, sovint, les mata. El carboni no actua de forma immediata sobre la salut de les persones sinó que sobretot provoca l’efecte hivernacle (també els òxids de nitrogen però sobretot el carboni).

. Cal lluitar contra la contaminació que ens afecta ara en el dia a dia i també pel futur dels nostres fills, pels efectes de la contaminació que provoca el canvi climàtic.

. Els dos tipus de contaminació són fruït del model de creixement que tenim, que utilitza de forma indiscriminada dels recursos naturals i depredació del medi.

. La producció d’energia que fem no aprofita prou les possibilitats que ofereixen l’aigua dels rius, el vent i el sol. Si viréssim cap a aquestes energies ens estalviaríem les centrals nuclears. En aquestes centrals fem bullir aigua amb reaccions nuclears per produir vapor i fer anar les turbines. Amb el risc que comporta i els residus que genera, amb una vida mitja de 25.000 o 30.000 anys. La crema de derivats del petroli als cotxes és horrorosa. També hi ha producció d’energia en central termoelèctriques amb la crema de diesel. Ara s’ha posat de moda de cremar residus, biomassa, per produir energia o calor de forma molt tòxica.

. No hem sabut fer una bona gestió dels residus. Els residus hauríem de considerar-los un recurs, que es pot reciclar, reutilitzar. I els cremem perquè no sabem què fer-ne.

. No fem una política de gestió de residus, ni de mobilitat correctes. A Barcelona, el 52% de les emissions són culpa del tràfic privat. Un 35%, la indústria de l’entorn (cimenteres,…), l’aeroport, el port,…

. Estem depredant el medi. No estem valorant els efectes secundaris d’aquest model i estem hipotecant la salut i el futur.

. Ens hem de plantejar com produïm l’energia. Alemanya va molt per davant de nosaltres en l’aprofitament de l’energia, solar i la geotèrmica, en l’estalvi i l’eficiència energètica als edificis. Caldria subvencionar, tornar a subvencionar, l’energia sostenible. En principi, l’aire, la força de l’aigua i el sol no s’acabaran mai. El petroli, sí. Cal una producció industrial neta, verda. Control exhaustiu de les empreses químiques. Invertir en recerca de producció neta.

. Un altre disbarat és la producció industrial d’aliments. S’està abandonant la producció de petits pagesos que treballen la terra per viure ells i vendre la plusvàlua. Les multinacionals fan dels aliments un altre monopoli del mercat. Ens van enganyar. Ens van dir que per acabar la fam al món calia invertir en pesticides, herbicides, tractors, adobs químics,… El petit propietari no es pot comprar un tractor o invertir a gran escala i les multinacionals es van apoderant del terreny. Ara hi ha excedent d’aliments però no arriben a qui té fam. És un problema polític. Es llencen aliments perquè no baixin els preus i continua la fam al món. Aquesta era la primera revolució verda.

. Ara diuen que la segona revolució verda la porten els transgènics, que seran resistents als pesticides i els herbicides. Però les llavors les ha de comprar el pagès a Monsanto o Novartis i no les pot aprofitar perquè les fan estèrils. Cada any les ha de tornar a comprar. És una altra enredada del gran capital.

. Hauríem de tornar a un model de producció de proximitat, ecològica, amb productes de temporada, petits productors,… A l’àrea metropolitana de Barcelona hauríem d’anar en compte en no urbanitzar la poca terra agrícola que queda a Gallecs, el Baix Llobregat, el delta del Llobregat… S’ha d’evitar que la terra fèrtil es converteixi en Barcelona Worlds.

. A Juneda i Borges Blanques hi volien fer una central elèctrica amb biomassa que cremés 400.000 tones de residus orgànics. Havien de portar arbres de l’Aragó i del Pirineu per cremar-los. Volien conreuar arbres per cremar-los en vuit o deu anys. Amb aigua del canal d’Urgell i utilitzant terra fèrtil. A més, cremar biomassa per fer electricitat és molt poc eficient. Només es genera un 20% d’energia. La biomassa per fer calor en un polisportiu o petites estufes està bé però això era una tapadora per cremar escombraries. I per no dir-li “incineradora d’escombraries” deien que cremarien biomassa, que té menys oposició popular.

. Residus 0. Hi ha una plataforma que es diu “Residus Zero”. Ja en l’origen. S’han de suprimir les bosses de plàstic, els embalatges excessius… El productor d’un residu se n’ha de fer càrrec ell (no l’Ajuntament). Envasos retornables. Reciclatge absolut. S’ha de reciclar bé l’orgànic. Hi ha ajuntaments, com Argentona i d’altres, que arriben a un 80% o un 90% de reciclatge. Fan residu zero, selecció en origen, porta a porta,… Al País Basc hi ha hagut un gran debat perquè s’ha apostat pel porta a porta. La gent s’hi resistia. Però en recollir es veu qui ho fa bé i qui no ho fa bé.

. Tenia un sofà molt vell, l’hem tornat a entapissar, i ens ha costat la meitat que un de nou. Cal reciclar, recuperar, restaurar, compostar, reutilitzar el paper, el vidre, el metall,…

. Ens enfrontem amb el ‘clan del misto’, com els diuen als propiestaris de les incineradores els activistes de ‘Residus Zero’.

. La matèria orgànica és adob. A Catalunya tenim uns sols molt calcaris, que no retenen l’aigua. Si retornes la matèria orgànica d’allà on surt, estàs millorant la terra.

. El millor reciclatge és el que feien a les cases de pagès. Portaven tots els residus orgànics, els fems dels animals, a un soc, una bassa que feien servir d’adob. Tornaven a la terra el carbó que li havien pres.

. S’ha de vigilar d’aprop i controlar millor les emissions de les elèctriques, les centrals d’Ascó i Vandellós, tot el polígon de Tarragona, la Solvay de Martorell, les cimenteres que cremen a Montcada, Sant Joan Despí,… I, especialment, el transport marítim, que contamina moltíssim; a més, amb sofre.

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR