+34 670 243 498

Josep Calbó Angrill, llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències per la Universitat Politècnica de Catalunya. Coordinador del cinquè capítol del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya – TICCC. La temperatura ha augmentat 0,24ºC per decenni des de 1950.

Josep Calbó, llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències per la Universitat Politècnica de Catalunya. Coordinador del cinquè capítol del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya – TICCC

El món superarà els 2ºC respecte l’era preindustrial poc després de mitjan segle.

A Cat els + 2ºC es depassaran bastant abans de 2040 [2030 – 2045]

Entrevista a La Plaça dels Futurs a Ràdio Municipal de Terrassa el dia 10/6/2017

Aquí teniu el resum de les idees expressades per Josep Calbó Angrill el dia 20 de març de 2017 en l’entrevista al seu despatx de la Universitat de Girona.

El canvi climàtic afecta els humans, tota l’estructura socioeconòmica, geopolítica de la societat humana actual.

 

La temperatura puja al Món a un ritme de 0.19ºC per decenni.

La temperatura puja a  CAT a un ritme de 0,23ºC per decenni.

De no fer res ens arrisquem a superar els 4ºC – catastròfics –  o més, abans de final de segle.

Els escenaris que hem fet servir són relativament “favorables” o “optimistes”: els escenaris A1B i RCP4.5

Diuen els ‘Acords de París’: hem de treballar tots plegats perquè la terra no s’escalfi més enllà de dos graus respecte de la era preindustrial…. I si pot ser no superar un grau i mig!

La inèrcia del sistema climàtic es tan gran que fa pràcticament impossible no augmentar la temperatura més de 2ºC abans de mitjan segle. Tan sols si féssim una cosa impensable potser no arribaríem als 2º. Però hauria de ser una acció molt i molt contundent perquè es notessin. I el més aviat millor.  No és el que s’espera!

No depassar els 2ºC va ser un acord entre científics i polítics. Totes les evidències, projeccions i simulacions indiquen que sobrepassar 2 graus la temperatura preindustrial podria tenir uns efectes prou perjudicials pels sistemes socioeconòmics i per a la humanitat en el seu conjunt.

El canvi climàtic és molt difícil de percebre. Ho perceben els ecosistemes. El paisatge canvia per causa del clima però també de l’acció humana i és difícil separar que causa què.  I són canvis petis. Això no obstant, es pot constatar la desaparició de les glaceres del Pirineu, com pugen de cota les espècies vegetals i com canvien els patrons dels boscos.

Per fer-nos una idea, un augment de 2ºC de la temperatura equival a que una espècie vegetal hagi de pujar la cota del seu hàbitat entre 200 i 250 metres.

Entenem per nits tropicals aquelles en què la temperatura no baixa de 20ºC. A Barcelona se n’han detectat 93,5 a nivell del mar. [A l’Observatori Fabra, 37 a Collserola, a 400 m d’alçada, 54 al de l’Ebre, 19 a Lleida i 3 a Girona].

Onades de calor: si la mitjana de temperatures puja tota la distribució de calor resulta afectada. Hi haurà més onades de calor, més llargues i més intenses.

Si pugen les temperatures mitjanes baixarà el consum de calefacció i pujarà el d’aire condicionat. Els pics d’energia canviaran d’hivern a estiu.

El 2040 plourà igual o una mica menys. Les precipitacions seran semblants amb una lleugera tendència a la radicalització.

Disposarem de menys aigua [20%] encara que plogués igual, per causa de l’augment de les temperatures que resseca el territori, augmenta la transpiració, l’evaporació i l’evapotranspiració.

El nivell del mar puja i pujarà segur. La temperatura dilata l’aigua i desfà els casquets continentals, les geleres, Groenlàndia. Tot suma. En costes baixes es nota molt. Pot afectar infraestructures properes a la línia de mar.

Sense afirmar-ho amb contundència, sembla que sí, que les estacions han canviat. L’estiu i la primavera s’avancen. La primavera s’escurça.

Agricultura: cal seguir conreant el mateix que fa 40 anys? Els conreus al límit, no seran viables d’aquí a 20. Si poses més aigua per agricultura et farà falta per una altra cosa.

Mitigació: Europa, Catalunya, per sí soles poc poden fer. Però s’ha de contribuir a la disminució d’emissions de carboni. Per la salut global i la local.

No aprofitem els recursos solars i eòlics de què disposem.

Cal desenvolupar les energies renovables. Malauradament ja no som líders en tecnologia i desenvolupament de les renovables.

És més fàcil desenvolupar renovables que no pas la tecnologia de captura del carboni.

Tots els cotxes no poden ser elèctrics: no hi ha recursos.

Quin és el futur del turisme, en especial el de muntanya.

És necessari buscar una economia menys basada en materials i en l’ús de l’energia. Menys basada en el consum.

Canvi de paradigma: la gent es posa en contra quan se’ls planteja un canvi de forma de viure. Però cal! Som prou intel·ligents per aconseguir viure amb estàndards semblants als actuals.

4 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR