+34 670 243 498

Jordi Salat Umbert, matemàtic i oceanògraf a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

Jordi Salat Umbert, matemàtic i oceanògraf a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

El nivell del mar augmenta degut a l’augment de la temperatura i una part degut al desglaç. Al Mediterrani depèn de les zones. El 60-70% es deu a l’augment de la temperatura donat que l’aigua com tots els cossos es dilata amb l’escalfor, i la resta (30%) és el desglaç de gels continentals (si tot el gel de l’Àrtic es fon el nivell del mar no puja ni un mil•límetre). Tindrem un problema si es desgela el casquet de gel que hi ha sobre Groenlàndia o les illes del nord del Canadà o l’Antàrtida.

Trets fonamentals de la xerrada feta al seu despatx de l’Institut de Ciències del Mar a Barcelona el dia 12 de maig de 2017.

. Cal evitar la regeneració de platges amb sorra.

. Evitar la construcció de noves infrastructures al litoral, ports esportius, passejos marítims, espigons, camins, carreteres, vies ferroviàries.. i anar revertint algunes de les que s’han fet. No escatimaria la dinamita. El que no té sentit és anar nedant d’un port a un altre. Un sistema costaner en bon estat és el que és més resilient. Passen desastres quan no es prenen decisions.

Jordi Salat Umbert, matemàtic i oceanògraf de l’Institut de Ciències del Mar,  posa el dit a la nafra:  “Els principals problemes són: l’ocupació de l’espai litoral tot modificant-lo, l’arribada de contaminants (entesos com productes aliens a l’entorn marí o en concentracions per damunt les naturals) a les aigües marines  i l’alteració del l’ecosistema marí per explotació d’algunes poblacions i modificació de l’estructura del fons. Hem d’evitar la “regeneració” de cap platja”.

Oceans i dades generals

. Si hi ha més CO2 a l’atmosfera, el mar n’absorbirà més, serà més àcid i tindrà conseqüències en determinades estructures animals. Tot i l’absorció de CO2 pel mar, a l’atmosfera continua augmentant.

. El que no fa l’oceà és retirar l’excés de CO2 que crea l’home. Sospito que la proporció entre CO2 a l’aigua i a la terra deu ser igual que a l’era-postindustrial. N’hi ha més però la proporció terra-mar deu ser la mateixa.

. Perquè el mar en retirés més caldria que tingués més algues, més producció primària, i això està limitat per molts factors, com la concentració de nutrients. Intentar canviar aquests equilibris és un risc. Tenim més capacitat de transformar que coneixement. I estem fent disbarats. Va haver-hi una època on estava de moda dir que era una bona idea introduir ferro a l’oceà i es van fer alguns intents.

. Per mitigar l’escalfament, deien d’enviar coets amb partícules per augmentar els núvols. El principi de precaució convida a no tocar res.

. La temperatura augmenta, és evident. El nivell del mar augmenta degut a l’augment de la temperatura i una part degut al desglaç. Al Mediterrani depèn de les zones. Hi ha números per tot però hi ha un fet inequívoc i és que el nivell del mar puja. El 60-70% es deu a l’augment de la temperatura i la resta (30%) és el desglaç de gels continentals (si tot el gel de l’Àrtic es fon el nivell del mar no puja ni un mil·límetre). El mateix diria de l’Antàrtic. Tindrem un problema si es desgela el casquet de gel que hi ha sobre Groenlàndia, les illes del nord del Canadà o l’Antàrtida.

. La tendència a escalfar-se el Planeta és indiscutible. Quan més alta és la temperatura més capacitat té l’aire de dissoldre vapor d’aigua. El vapor d’aigua no es veu. L’aire calent admet més vapor d’aigua  que si està fred i, per tant, la capacitat de precipitació serà més alta. Les precipitacions seran més violentes, torrencials. No hi ha dades que permetin confirmar-ho.

. Una de les coses més importants del canvi climàtic no és tant que la temperatura pugi dos graus en 40 anys sinó que pugui pujar 1 grau en dos anys. Cada cop hi ha més indicis que les coses no van suaument sinó a cops, a clatellades.

. El mar va assumint calor de l’aire però arriba un moment que el deixa anar. El mar té una capacitat calorífica 1.200 vegades més gran que l’atmosfera. L’estufa la tenim el mar. Que s’escalfi l’aire dependrà del mar.

. Un grau de temperatura no representa la mateixa quantitat de calor o energia al mar o a l’aire. El mar i l’aire s’estan intercanviant calor contínuament. Per dins el mar ja no en guanya ni en perd. Se’l guarda.

. Al Mediterrani durant l’hivern, arriba un moment que l’aigua se’n va cap a avall i es queda a uns 13 graus, no perd ni guanya calor. Surt a l’Atlàntic, es barreja i se situa a 1.000/1.200 metres de fondària i allí s’escampa pel Golf de Biscaia, les Illes Britàniques, i cap al sud a les Illes Canàries. Allí està al voltant de 10 graus. Per sota té una aigua més freda i menys salada que ve del Labrador.

. El temps mig de residència de l’aigua a l’oceà és d’uns 3.000 anys. El problema és si l’aigua aflora a 11 graus en comptes de 10 graus. Això ha passat històricament. És el que jo dic ‘calor ocult’. L’aigua que se’n va al fons un dia o altre torna a sortir a la superfície. Al Mediterrani la salinitat ha augmentat 0,1 grams per quilo, en els últims cent anys. És molt. L’hivern 2004-2005 va ser molt fred, hi va haver molta evaporació i va provocar que l’aigua que va anar a parar al fons va ser una quantitat sense precedents: 1,5 o 2 vegades la normal. Aquesta aigua era més calenta i més salada que la que hi havia i va situar-se per sota de manera que l’aigua que sortia per Gibraltar va resultar més freda i menys salada que la que hi sortia habitualment. Ara però, ja torna a ser més càlida i més salada.

. Són coses lligades al canvi climàtic que no tenen un impacte immediat però poden donar lloc a canvis bruscos i sovint irreversibles [si més no a escala humana].

. És molt difícil de fer estimacions del futur. El que és segur és que la temperatura serà més alta i que el nivell del mar pujarà. Potser més torrencialitat.

. Una de les coses que sí que poden passar és que les primaveres siguin més seques. Plourà més a l’hivern i menys a la primavera. Això suposarà que els hiverns faci menys fred i que el mar retiri menys calor.

. El CO2 que es va retirar de l’atmosfera per crear els combustibles fòssils va trigar molts milions d’anys en fer-ho i ens els estem gastant en 200 o 300 anys, com a molt. Malauradament no frenarem les emissions de CO2 fòssil fins que no se’ns acabi. No abans. Serem incapaços de deixar de consumir.

. Cal evitar la regeneració de platges amb sorra.

. La construcció de noves infrastructures al litoral, ports esportius, passejos marítims, espigons, camins, carreteres, vies ferroviàries… i anar revertint algunes de les obres que s’han fet. El Port Olímpic cal però el que no té sentit és que puguem anar nedant d’un port a un altre. Un sistema costaner en bon estat és el que és més resilient.

. S’ha de lluitar contra els abocaments i els abandonaments (amb sancions). L’administració no embruta però ha de sancionar els que ho fan.

. El millor creixement és el negatiu. Fomentar el patrimoni costaner natural emergit i submergit.

 

 

3 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR