+34 670 243 498

Jesús Marcos Gamero. Impacte Canvi Climàtic a les societats. Migracions.

Transcripció de la conversa amb Jesús Marcos Gamero.

Investigador de la Universitat Carlos III i especialista en l’impacte del canvi climàtic en les societats 

. He estudiat com interaccionen els impactes del canvi climàtic i altres processos socioeconòmics i porta a les societats humanes a migrar, a plantejar-se la possibilitat de desplaçar-se. Encara no estem en un estat avançat del canvi climàtic en què sigui el seu propi impacte el que forci la gent a migrar, llevat d’esdeveniments climàtics extrems, en els quals sí que s’ha demostrat la relació causal directa entre canvi climàtic i desplaçament humà: huracans, tempestes,..

. Podem parlar d’esdeveniments climàtics més compassats, més allargats en el temps, com les sequeres…

. M’interessa sobretot el cas de Síria, on hi vaig viure un any abans de la guerra. Vaig tenir coneixement dels processos migratoris dins el país, des del nord-est rural, agrícola (Hassake, Abadia?), cap a la resta de ciutats. La sequera va afectar aquestes zones rurals i poc a poc va anar desgastant la capacitat de resiliència d’aquestes societats, que les va portar a plantejar la seva migració

. Quin paper juguen els estats? S’hi incideix poc. Quines mesures pot posar sobre la taula per protegir les persones al seu lloc d’origen, proposant-los uns modus de vida alternatius, reforçant les polítiques de protecció social i proveint-les d’aliments

. A Síria hi va haver una mala política agrícola per part de l’Estat, que no va ser capaç de preveure aquests problemes ni de proposar cultius alternatius i més resilients. Tampoc no va ser capaç, quan es van començar a complicar les coses, d’acaparar prou grà per protegir i donar aliment. Hi ha tres fases. Primer, quina protecció dona en origen; dos, en trànsit, quan es desplacen les persones; i tres, en arribar al seu destí. Síria és una qüestió que ha de ser una lliçó apresa que hem de tenir en compte en futurs processos migratoris vinculats al canvi climàtic.

. El cas del Katrina es dóna en un estat altament desregularitzat com els Estats Units. La gent amb informació i mitjans va entendre la gravetat de la tempesta i va atendre a les crides de les autoritats. En canvi, la gent amb menys informació, menys mitjans i, fins i tot, més desconfiada de les autoritats es va quedar a les seves llars i van aguantar la tempesta. La majoria de les víctimes van ser negres, pobres, els més desafavorits del sud dels Estats Units. Es va criminalitzar les víctimes i alguns grups més vulnerables. Per exemple, la gent gran. Molta gent gran va morir a les seves llars i als hospitals hi ha casos que se’ls va deixar enrere. La gent amb més mitjans va fugir de Nova Orleans i després va tornar. La gent amb menys oportunitats van veure com es destruïen les seves cases i després es van veure forçats a d’altres parts del país; el que se’n diu l’èxode del Katrina. L’exemple del Katrina s’està prenent com a experiència a tenir en compte a l’hora d’entendre com seran aquests processos en el futur.

. Els Estats Units és un país molt impactat pels esdeveniments climàtics extrems i les altes temperatures i ens oferirà moltes respostes per part de les societats desenvolupades. Hi ha molts investigadors que treballen els efectes del canvi climàtic en països en vies de desenvolupament, però traslladar aquestes qüestions a Espanya pot ser interessant analitzar els cassos dels Estats Units i Austràlia.

. Als EUA hi ha investigadors que diuen que el canvi climàtic serà el gran creador de desigualtat. Podem dir que el canvi climàtic ens fa iguals a tots però a l’hora de respondre als seus impactes serà més evident que hi haurà gent que podrà accedir a espais més protegits i d’altres que no tindran mitjans per desplaçar-se i quedaran atrapats en ciutats, espais, regions que tindran problemes seriosos. Caldrà veure què fan els estats, si deixen gent enrere o no.

. Les converses sobre el canvi climàtic han estat marcades, des del principi, per un enfocament econòmic i financer, sobretot les de mitigació: capitalisme, emissions, reducció,… deixant de costat les qüestions socials i de drets humans.

. No estem identificat la causa del problema. Responem a les conseqüències. És un error d’enfocament radical. Mai no s’han reconegut de forma profunda les qüestions socials en els debats climàtics. Ara es comença a parlar de transició justa, a reconèixer en certa manera els drets humans, es parla una mica de les migracions, però durant vint anys se n’ha parlat ben poc i només s’ha fet de qüestions econòmiques i financeres. El desfasament és total.

. Si entenem que els refugiats climàtics tenen una variable econòmico-financera, migren perquè s’han empobrit. Reconèixer els refugiats climàtics seria reconèixer les variables socioeconòmiques que els causen.

. Hi ha algú amb una calculadora estudiant quin és el cost econòmic de reconèixer els refugiats climàtics. Cada cop seran més milions les persones afectades. I a aquest càlcul respon la política de seguretat i de tancar fronteres de la Unió Europea.

. No s’ha estudiat massa però cal veure com les politiques de protecció social de l’estat del benestar s’han d’adaptar als efectes del canvi climàtic. Sistemes de protecció social a prova de clima, per ser capaços de protegir les persones que es vegin obligades a desplaçar-se al nostre territori. És important parlar de polítiques d’educació, de com el sistema de seguretat social s’adaptarà al canvi climàtic. Només se’n parla en petits fòrums. No es calcula l’impacte del canvi climàtic en aquests àmbits.

. Si les cotitzacions no seran capaces de mantenir el sistema de pensions, els sectors productius contaminants, a través d’impostos, haurien finançar la protecció davant els efectes del canvi climàtic. Caldrà una sanitat capaç de protegir aquestes persones que cada cop seran més pobres, més desafavorides i amb menys mitjans

. L’exemple de Síria és clau en aquest debat. El col·lapse o la inacció de l’estat davant la sequera va portar a un descontentament social, que unit a les primaveres àrabs, va portar a un clima d’insurrecció civil.

. Com respondran les estructures que ens governen a aquests desafiaments?

. El canvi climàtic ens portarà a centrar-nos només en els nostres problemes. No veig un moviment global que ens permeti assolir una solidaritat inter-regional, inter-humana per resoldre aquest problema. La qüestió és ¿evitarem Mad Max?

. Estem en la situació de les previsions pitjors de l’IPCC. Els efectes del canvi climàtic són dolents o pitjors. Hem de reforçar les estructures de cohesió social que eviten la desigualtat per afrontar amb garanties els desafiaments que ens vénen al damunt. Si seguim en la senda de les desregularitzacions i del ‘salvi’s qui pugui’ tindrem encara més problemes. És important incidir en qüestions com equitat, solidaritat, serveis públics, protecció social… haurem de parlar d’estats social… (posant-li qualsevol títol). L’Estat socialdemòcrata és la millor resposta. Keyness és un referent.

. Al Nord, als països desenvolupats hi ha gent, col·lectius, grups, institucions que volen ser els més rics del cementiri. La pròpia dinàmica del capitalisme porta a l’acumulació, a una forma de viure i ser en la qual tots volem progressar. Quin tipus de transformacions radicals, traumàtiques, està disposada a afrontar la societat actual per ser autosuficients amb els aliments que produïm aquí amb una baixa taxa d’emissions de carboni, renunciant a determinats productes. Qui està disposat a fer-ho? Qui ho decideix? L’ONU? El G14? El Conveni-Marc? La Unió Europea seria capaç d’actuar en aquesta direcció

. Quan hi havia molta contaminació a Madrid, en un vídeo sortia un home que deia que no la veia. Els temps del canvi climàtic no tenen res a veure amb els canvis humans. Ha augmentat la temperatura global un grau i mig o dos graus en cinquanta anys (posem) però no els podem comparar amb els 70 anys de vida de mitjana d’una persona sinó amb els desenes o centenars de milers d’anys en què la temperatura ha estat significativament estable. Hi ha un problema però nosaltres no el veiem i això es trasllada als temps polítics. En quatre anys, un polític no veurà aquest problema. No hi respondrà.

. Hi ha zones identificades a la península ibèrica, al sud-est, Málaga, Granada, Almería, Múrcia, que són els primers espais afectats. Les zones interiors agrícoles –com l’Exarquia, a Málaga- veuen com no poden tirar endavant els seus cultius. Són agricultors que no tenen treball, degut a la degradació del sol, l’estrès hídric i l’augment de temperatures, sobretot en el conreu d’ametlles. Ja hi ha projectes per intentar donar un altre ús al sòl o buscar altres alternatives laborals. Hi ha gent que s’ha canviat de poble. Poden ser pocs quilòmetres però ja és un primer pas. Són zones superpoblades, que demogràficament creixeran molt i que tenen més risc d’estar afectades estan pel canvi climàtic. Quin serà el futur d’aquesta població? Moure persones del sud al nord no té perquè ser una bogeria. Pot ser una mica escandalós, ofensiu o estrany però als Estats Units s’ho plantegen. Florida, Nova Orleans, Arizona… són zones molt sensibles al canvi climàtic i comença a haver-hi desplaçaments de persones, capitals, sectors productius… És imperceptible i qui ho fa és qui té més consciència i informació. El treballador de Phoenix que està sobrevivint a 45º pagant la seva hipoteca no es planteja marxar… Els més informatius busquen cels, elisis,…

. Hi ha una enquesta a les persones més riques de la Xina, on se’ls demanava quines qüestions les incitaven a emigrar. Sortia entre els cinc factors principals sempre hi havia sempre tres o quatre factors vinculats al medi ambient (la contaminació, l’augment de la temperatura, l’alimentació,…). En el futur, veurem si les persones amb més informació en el sud o el sud-est peninsular marquen també aquesta tendència. Si volem que sigui més equitatiu, la resposta al canvi climàtic no hauria de ser aquesta. Seria interessant que es plantegin programes pilot que ens permetin tenir un treball previ per actuar preveient aquesta situació. Es tracta de reconèixer un problema que encara no existeix però que sabem que existirà i treure la bena als governants.

. Se’ls ha de dir als polítics que d’aquí a deu anys hi ha un procés de degradació mediambiental que portarà molta gent a desplaçar-se. Costarà de dir-li a un murcià que la meitat de la seva comunitat se n’ha d’anar. Ho farà el president de Múrcia. Entrem en un procés de contradiccions i desafiaments ètics, personals, morals,…

. Els polítics entenen que la inèrcia de les respostes al canvi climàtic, encara que siguin lentes, ens portaran a un procés de transformació compassat, tranquil i que arribarà més aviat o tard. Què passa, però, si el canvi climàtic va més ràpid que nosaltres. Els polítics o els que han de prendre decisions pensen que les societats s’aniran adaptant al seu ritme, però això no té perquè ser així. Després caldrà pitjar l’accelerador i aleshores veurem si algú es queda enrere o no. Serem capaços que ningú no es quedi enrere quan s’hagi de pitjar l’accelerador i adoptar mesures realment traumàtiques.

. La conscienciació, la formació, la informació no és per evitar el canvi climàtic sinó que és que, quan arribi el moment de proposar segons quines mesures, la gent entengui que s’ha de sacrificar. La informació només serveix per l’adaptació i veurem de quin tipus.

. Els científics s’autocensuren per adaptar les seves troballes a la classe política. Redueixen una mica les prediccions molt negatives per oferir-li al polític un fil d’esperança perquè pugui actuar. Però cal dir les coses ja clarament. Ja no és el científic que s’ha d’adaptar al polític sinó el polític que s’ha d’adaptar al científic.

. HI ha molt espai a l’Espanya buidada i podem unir dos desafiaments: el de l’Espanya buidada i el dels processos migratoris vinculats al canvi climàtic. És una bona resposta i crec que, tard o d’hora, s’haurà de plantejar. Caldrà parlar molt de cohesió inter-territorial i entendre quin tipus d’estat tenim.

. No faig estudi científic. El meu treball es basa en el que fa altra gent. Sóc un book-review. A Múrcia hi ha gent treballant en aquestes qüestions. El problema és fer la vinculació directa amb el canvi climàtic. És un problema de degradació del sol, mediambiental, hi ha estrés hídric, augment de temperatures, els conreus no donen. Podem utilitzar d’altres cultius? Estem en un procés d’aridificació de la meitat sud peninsular. Més tard o més d’hora aquest sòl deixa de ser útil, la mà d’obra deixa de ser necessària i se’n va a la costa. Hi ha estudis però que no fan una identificació directa entre migració i canvi climàtic.

. Cap on ha d’anar la universitat espanyola en el tema del canvi climàtic? Té un compromís molt baix, com el conjunt de la societat. fins que no ens agafi amb els pixats al ventre o hi hagi una línia política seriosa, la universitat no serà capaç de dir que s’han de posar molts més esforços en aquestes qüestions.

. Si els fets i les investigacions els tenim ja sobre la taula el que cal fer és treballar amb quina resposta hem de donar. Fins ara hem donat un enfoc científico-tècnic o econòmic-financer, però ara cal una resposta d’enginyeria social. Els científics socials, els politòlegs, les persones que estudien com funcionen les societats humanes s’han de posar les piles. Cal vincular ciència i política. I encara no han respost a aquest desafiament i són ells els que han de definir com han de ser les societats en el futur.

Articles Jesús Marcos Gomero.

Despoblación rural y migraciones climáticas en España: dos desafíos, una respuesta anticipativa. El País 14/1/2019.

La “juventud por el clima” y la responsabilidad intergeneracional. ¿Qué les importa más a los jubilados, sus pensiones o el cambio climático? 13/3/2019 EFE verde.

¿Migraciones climáticas en España? Algunas cuestiones previas desde una perspectiva global. Alternativas | 23 de julio de 2018

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR