+34 670 243 498

Javier de Lucas. Ofegats a la Mediterrània. Necropolítica.

NECROPOLÍTICA. OFEGATS AL MEDITERRANI

Transcripció de l’entrevista que vàrem fer a la Ràdio Municipal de Terrssa, a Javier de Lucas, catedràtic de filosofia del dret i director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València.

. JAVIER DE LUCAS, CATEDRÀTIC DE FILOSOFIA DEL DRET I DIRECTOR DE L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

El diari ‘El Periódico’ va publicar el dissabte 9 de febrer el llistat de les 35.597 persones migrants i refugiades de les quals se n’ha documentat la mort des de 1993 en la anomenada ‘ruta del Mediterani’. Aquest llistat impactant es va presentar sota el títol “El Mediterrani: la frontera més perillosa” i acompanyat d’un article de Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret i director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València.

De Lucas comença l’article explicant que cal parlar de ‘necropolítica’, una expressió encunyada pel filòsof camerunès Achille Mbembé, a l’hora de referir-se al model de polítiques migratòries i d’asil que practiquen bona part dels governs dels països del Nord.

Ens agradaria que ens ampliés el sentit de la paraula ‘necropolítica’. El filòsof camerunès, Achille Mbembe, a qui vostè esmenta la fa servir per referir-se a una concepció de la política en què la vida dels altres és objecte de càlcul i, per tant, no té valor intrínsec

Allò que Mbembé configura en termes d’una visió general que, sens dubte, evoca les tesis de Foucault sobre la biopolítica, jo l’he aplicat d’una manera sectorial al que em sembla que defineix –en el fons, no és aquesta la intenció però els resultats, sí- el model de les polítiques migratòries que vénen practicant els governs europeus, més que la pròpia Unió Europea tot i que no està exempta d’aquestes crítiques. En el fons, esdevé en allò que molts hem anomenat ‘naufragi d’Europa’, naufragi dels valors de l’Estat de dret i dels valors humans. Es concreta en el valor escàs, per no dir indiferència, davant el dret a la vida, la seva violació constant, no només en termes morals sinó també jurídics. Es viola un deure jurídic bàsic i admès als codis de tot el món, que és el deure de socors i el delicte corresponent de ‘omissió de socors’. I hi ha, a més, un deure específic, en el dret internacional del mar des del conveni de Montego Bay, que obliga a totes les embarcacions a auxiliar embarcacions en perill o nàufrags. Tot això s’està incomplint de manera massiva al Madeiterrani i, el que és més greu, s’estan posant obstacles, en la deriva terrible que estem vivint els darrers mesos, a les organitzacions no governamentals que, suplint el deure que tenen els estats, intenten treballar a la zona més conflictiva de salvament i rescat, la zona SAR que hi ha entre Líbia i l’anomenat Canal de Sicília. Tot això significa que les vides no compten o no compten com a valors sinó en termes dels números, de les estadístiques. Per això, considero encert el projecte de ‘El Periódico’ en el qual han treballat diverses ONGs.

La necropolítica integra una vegada i una altra les morts com a efectes col·laterals, com assumptes d’importància no capital. La fórmula de Mmembé es complementa amb una altra encara més terrible, que és la de Bauman, quan parla de la ‘industria del desecho humano’ en referir-se a les polítiques migratòries i d’asil no només a Europa sinó dels Estats Units o Austràlia, per exemple. Són necropolítiques en tant en quan són manifestacions d’aquesta “industria del derecho humano’, integrades en un model econòmic característic d’aquesta fase del capitalisme global, del mercat global, en el qual els sers humans són substituïbles, desechables, caducables, i els treballadors encara més. Reclutem treballadors i els neguem al mateix temps per poder obtenir el benefici màxim com es fa amb allò que digerim i després expulsem. Per brutal qe sigui, la fórmula de Bauman és real. La nostra política migratòria la guia l’interès per explotar i després expulsar el ‘desecho’ i de tractar alhora aquestes persones com a treballadors ‘desechables’ en la mesura que quan deixen de donar benefici i poden ser substituïts per uns altres, els fem fora, o quan no ens interessar intentem tornar-los com sigui o els posem barreres perquè no arribin. Això afecta també el col·lectiu dels refugiats.

Tot això dibuixa un panorama d’ignomínia que fa que els responsables d’aquestes polítiques migratòries i d’asil de la nostra època seran jutjats amb duresa extrema i dins de no massa temps.

Genocidi? Per acció o omissió

Alguns analistes parlen de ‘genocidi per omissió’. En la mesura que em guanyo la vida com a professor de Dret, tendeixo a mantenir una certa prudència a l’hora d’utilitzar categories jurídiques encunyades. La categoria de ‘genocidi’ va costar molt d’encunyar i no s’ha de banalitzar. No estic segur que sigui la figura jurídica més adequada per definir el que estem fent amb els immigrants. És veritat que hi ha alguns elements que permeten l’analogia, en el sentit que hi ha una pràctica en la qual la mort d’un grup característic de persones –migrants i cercadors d’asil- no importa. En aquest sentit, l’analogia, al meu entendre molt impròpia, permetria parlar de ‘genocidi per omissió’. Crec que, per lluitar contra aquesta pràctica és millor utilitzar uns altres recursos jurídics més senzills i menys terribles des del punt de vista de la maquinària que cal posar en marxa per castigar-la.

 Vostè també parla de ‘obsolescència de les persones’

Alguns proposen que parlem de ‘Antropocè’. I d’altres, inclús utilitzen la fórmula de ‘Antropobscè’. Viuríem en un moment de l’evolució, en termes de les eres geològiques, en què l’acció de la nostra espècie, com la més depredadora en la història del Planeta, ha arribat a un aprofitament tan egoista i irracional dels recursos i a una transformació de la resta de la naturalesa que ens acosta a efectes terribles per la subsistència de les manifestacions diferents de la vida i que, en el fons, és un suïcidi per nosaltres mateixos. Hi ha un política irracional que explota els recursos i que diu que pretén disminuir el perill que d’altres poblacions qüestionin el ‘nostre’ benestar mantenint-les allunyades. I així pretenen que tanquem els ulls. El 90% del que pensem és una barreja d’errors i fal·làcies. El primer error és la idea que tenim els europeus que la mobilitat migratòria és Sud-Nord o Perifèria-Centre i que, per tant, nosaltres, que som el Nord i el centre, vivim assetjats per les masses del Sud. És el discurs d’irresponsables com Pablo Casado que diuen que hi ha milions d’africans que estan a l’espera de saltar a la península Ibèrica. Els moviments migratoris més importants són Sud-Sud. Al Nord hi arriba una part mínima de la gent més capaç, més esforçada, més sacrificada, amb majors potencialitats per superar uns desplaçaments terribles on hi ha moltíssims morts no només a les onades del Mediterrani sinó a la sorra dels deserts d’Àfrica. Per no parlar de les caravanes migrants i les peripècies terribles de ‘la bèstia’ a Amèrica Central, al camí cap a Mèxic i els Estats Units. Que continuem obsessionats perquè han arribat 68.000 immigrants a Espanya l’any passat en pastera! De Sudan del Sud van anar a Uganda un milió dues-centes mil persones l’any passat. Com és possible que ens tinguin terroritzats amb els moviments migratoris a Europa.

Lamentablement hi ha una narrativa tòxica dels mitjans de comunicació i, també, dels missatges institucionals dels estats que distribueix les mentides, deforma les xifres i ens introdueixen la por amb l’argument que ens protegeixen de les invasions. Com es pot sustentar que la integritat territorial, la independència i la sobirania d’Espanya estan en perill pels salts de les tanques a Ceuta i Melilla. Al cap de qui que es pari a pensar-hi dos minuts a analitzar-ho hi pot entrar aquesta idea!

En aquest moment, s’esta produint un trasllat del tractament de les migracions no ja al terreny securitari sinó, fins i tot, al de Defensa. Es justifiquen operacions militars al Mediterrani que no són de rescat sinó de vigilància i dissuasió, com la que encara està en vigor ‘EUNAVFORMED’, mal anomenada Sophia per dissimular que era una operació militar. O com el fet que hi continuï havent bucs de l’OTAN al mar Egeu per impedir el trànsit d’immigrants i demandants de refugi des de les costes turques a les illes gregues pagats amb els nostres impostos. Mentre ens expliquen aquestes mentides de que el PIB d’Espanya no pot resistir aquestes onades migratòries això és absolutament contradictori amb què organitzacions no precisament no governamentals com el Banc Mundial fan estudis on sostenen que sense l’aportació de cinc milions de treballadors immigrants en els propers deu anys a Espanya no és possible mantenir l’estat del benestar que tenim ara. És un enfocament utilitarista de la immigració que a mi no m’agrada però contradiu la data de la por a la invasió. Algú pot pensar que podem sostenir el model que tenim d’estat i de prestacions sense una aportació demogràfica nova? I d’on sortirà? D’una política de foment de la natalitat no ho sembla. Tot això és una gran mentida. I aquesta narrativa tòxica està relacionada amb la necropolítica, l’enfoc de la política migratòria en els termes de ‘desecho’ humà basada en la més descarnada perspectiva de mercat global, d’exprimir aquests treballadors sub-humans, als quals regategem la igualtat en drets. És una vergonya. No sé com s’atreveixen a parlar d’integració i al mateix temps es defensa una fragmentació de drets en la qual es regategen les prestacions sanitàries a aquests immigrants; no diguem ja als irregulars. És una política que no té sentit i que, a més, il·legítima.

I hi ha fills d’aquests immigrants nascuts aquí que no tenen els mateixos i drets que els autòctons

És inadmissible. Està succeint. Als meus estudiants els comento a classe que entre els grans llibres de filosofia política que ens expliquen el que passa n’hi ha un molt ignorat que és ‘Rebel·lió a la granja’ de Georges Orwell. Allí el porc, que es diu Napoleó, fa el canvi del lema revolucionari quan s’adona que prendre’s seriosament la igualtat és perillós per poder seguir mantenint l’elit dirigent. El lema era ‘tots els animals són iguals’, que era la raó de la revolució, i el converteix en ‘tots els animals són iguals però alguns són més iguals que altres’. Estem practicant això, una política desigualtat on, sota el pretext que per raons de nacionalitat o origen, no es tenen els mateixos drets. Això es podia sostenir a la Grècia clàssica quan Aristòtil va teoritzar que l’esclavitud era una necessitat natural. El propi Aristòtil va concebre el remei per l’esclavitud que era, tot i que ell no ho va conceptualitzar així, la industrialització, el recurs a la tècnica per acabar amb la necessitat de tenir esclaus. Que nosaltres estem reinstal·lant l’esclavitud, una desigualtat colonial interna respecte als que són fills de refugiats, d’immigrants regulars o irregulars, negant-los el dret a la salut o l’educació, discriminant-los brutalment en el règim del treball, al mateix temps que els cridem perquè tinguin cura d’allò que diem que és més valuós, els nostres fills, els nostres avis, els nostres malalts, és un disbarat. Mostra una societat en què la qualitat moral i el respecte al dret s’han deteriorat perillosament.

Al final del seu article diu que cada ser humà que mor ofegat al Mediterrani intentant arribar a Europa té un nom i aquells als quals se’ls nega un nom no existeixen

És una lliçó que he après, com d’altres coses, de la crítica feminista al Dret i del missatge que, per exemple, va fer l’actor Jesús Vidal en la cerimònia d’entrega dels premis Goya quan parlava de visibilitat, inclusió i diversitat. És a dir, si la manera de gestionar la diversitat és fer invisibles als que no conceptuem com a sers humans iguals estem malalts moralment. Cal començar per reconèixer-los com a sers humans, que tenen nom, que no són sers amorfes, realitats infrahumanes a les quals designem per números.

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR