+34 670 243 498

Itziar González Virós, arquitecta, urbanista i activista social.

Itziar González Virós, arquitecta, urbanista i activista social.

Trets fonamentals de l’entrevista feta al seu desapatx el dia 3 d’abril de 2017.

. En situacions d’emergència cal fomentar un canvi de cultura en les relacions de poder. Cal un redreçament del poder. Al llarg de la història sempre hi ha hagut ‘explotadors’ i ‘explotats’ però mai no estaven en perill de desaparició tots dos.
. Cal una revisió absoluta dels sistemes d’organització i desenvolupament global. Els científics saben a què ens enfrontem perfectament i ho amaguen.
. Cal una campanya de conscienciació global. Cal co-produir uns grans debats internacionals, on tots els estats –petits i grans- aportin la seva visió i eines. Inclús i sobretot els col•lectius indígenes. Els intel•lectuals oficials han de fer un pas al costat.
. Què fa Catalunya? Com contribueix? Cada territori s’haurà de fer responsable de la seva part, independentment del que facin la Xina o Islàndia. Veig un horitzó ple de decisions i creativitat. Sóc molt optimista.
. Fa temps que des d’Anglaterra es parla de les ‘ciutats en transició’. Parlem de transformació, decreixement,… S’han de revertir les ciutats (que estan creant molts desequilibris) i convertir-les en motors de renovació i transformació en positiu. Totes les peces de la ciutat són convocades per l’emergència de la situació.
. A Goteborg (Suècia) treballen amb la perspectiva que han de construir fronts marítims pensats per un mar que pujarà un metre i mig en els propers vint anys. Administracions i professionals ja treballen amb aquesta convicció. No hi ha tanta ignorància com ens diuen.
. Calen campanyes de conscienciació i coresponsabilització. Estem en ciutats en transició, amb noves relacions amb la societat rural, amb un horitzó on l’única sortida és la cooperació. Cada territori establirà una solució o una altra, segons la seva cultura i la seva situació política. S’està fent un inventari de mesures per sortir al rescat del Planeta.
. Vaig fer el jurament hipocràtic de no fer obra nova. El meu treball sempre ha estat de rehabilitació.
. Després de 3 anys de treballar a Terrassa reconvertint una zona industrial amb cooperació entre la ciutadania i l’Administració, hem fet una gran illa peatonalizada, enmig d’un gran nombre d’escoles, on els nens hi van a peu, i amb una gran revegetació.
. La gent se’n va de Barcelona no només per la gentrificació sinó per una qüestió de salut. Jo me n’aniré perquè no s’hi pot respirar. Necessitem una indústria del turisme neta, no contaminant.
. Cal anar cap al kilòmetre 0 dels productes alimentaris. Els urbanistes ens trobem que parlar de territori és parlar d’on plantem menjar. Tenim molt poc marge d’error perquè s’han acumulat molts problemes.
. Tenim els mitjans per no contaminar, per descontaminar. Però no tenim els enunciats que reforcin la implementació d’aquestes polítiques. Calen grans programes internacionals (un gran Congrés internacional) per debatre i compartir les diferents propostes sobre aquesta qüestió.
. Ens reequilibrarem. Ara vivim amb una sensació d’estafa generalitzada. Hem descobert que els polítics no ens representen (15M). Hem descobert que els que ens ofereixen la possibilitat de llibertat de viatjar, de moure’ns, ens estafen. La indústria de turisme massiu s’acabarà perquè maltracta l’usuari. Cal fer públiques totes les queixes que hi ha. Calen grans campanyes de conscienciació per explicar que no hi guanyem tant amb aquest turisme. I si millorem les nostres ciutats i entorn potser preferirem fer el turisme més a prop.
. Els governs locals han de tenir compromisos ferms amb les transicions a les ciutats. Les han de veure com a organismes vius i analitzar el seu metabolisme. Cal netejar la brutícia que produeixen i generar l’energia que consumeixen. Com fan tots els altres organismes del Planeta.
. Els models energètics també són culturals. Si vols que un edifici faci menys despesa energètica has d’agrupar serveis (Cohousing a Dinamarca. Fer comuns espais per les eines, la rentadora,…). Reaprendre que una comunitat és un gran espai de coneixement, d’intercanvi amb els que tenen dels veïns. On tu no arribes i arriba l’altre. Així puja el nivell de les democràcies. I les empodera millor davant els lobbies econòmics.
. Cal superar la idea de la participació i canviar-la per la de cooperació. La ciutadania es farà seva l’administració si hi influeix. No hi ha transició energètica sense aquest canvi cultural, polític.
. Hem de decidir si als nostres terrats hi posem jardins i horts. L’educació comença pels alts càrrecs administratius i de gestió. Els infants ja estan educats en la cooperació. Cal millorar els arbrats, el mobiliari urbà,…
. Cal carrer, no espai administratiu. De què serveix ser propietari d’un pis en una ciutat on no es pot respirar. Calen nous conceptes per no reproduir vells errors.
.A Cristiani, ‘illa okupa’ de Copenhaguen, van crear les seves pròpies cooperatives d’estufes, de gas, de llenya,… Aquell espai no era públic o privat, era més indefinit… Als seus espais lliures, si hi havia alguna persona alcoholitzada o malalta, un nen que no anava a escola,… no se l’expulsava… La gran crisi planetària ens porta a redefinir on comença la nostra llibertat i on acaba la de l’altre. Hem d’aprendre molt de les primeres civilitzacions indígenes, com els inques (basades en que dones allò que reps i a l’inrevés).
. Es desplegaran estratègies diferents pel Planeta en funció de les característiques de cada regió. Les que sobrevisquin millor seran copiades per les altres. Barcelona va ser copiada per Lió i moltes altres ciutats pel que fa a regeneració de la ciutat, arran dels Jocs Olímpics. La revolta contra el turisme trobarà solucions a Barcelona, Venècia o Praga i serà copiada per les altres ciutats.
. Uns voldran molins de vent i d’altres, no. Aprendrem equivocant-nos. Cal, però, consciència. Si centralitzem la salvació del Planeta en mans de pocs, ens equivocarem. Cal que tots ens impliquem en produir els coneixements necessaris. El nou repte no el pot resoldre un sol profeta. Les visions populistes, paternalistes de la política fracassaran. També ho faran les concentracions de poder. Tampoc no podrem dependre de un sol sistema energètic (com és ara el petroli).
. Vindrà una nova indústria. Una indústria de la transició, de la deconstrucció, a la Costa Brava, a la costa valenciana, que seran xuclades pel mar. Això ens donarà una gran autoestima com a espècie. Cal buscar sortida a la mòmia de Marina d’Or (que ha fet fallida i espatlla el paisatge). Cal redecidir que s’hi farà en aquell sol. El formigó recuperat pot servir per d’altres usos.
. A Catalunya, com que hem matxacat tant el territori som pioners amb l’Observatori del Paisatge (que depèn de la Generalitat i té la seu a Olot), que ha dividit Catalunya en 135 unitats de paisatge i analitza com recuperar-lo.
. El futur el veurem al Priorat, que és un espai mediterrani, petit, d’interior, que té el repte d’anar a l’explotació massiva de vi o mantenir els petits formats de pobles i explotacions. No sé què passarà amb Catalunya però segur que el Priorat serà una república independent de producció i gestió pròpia. Vénen d’una cultura de supervivència. La seva estratègia és recolonitzar-se a partir dels seus valors.
. Cada comunitat decidirà allò que l’afecta. Ciutat Vella s’organitza perquè els hi va la vida. Què fem? Ens n’anem? Les associacions de veïns tornen a estar a ple rendiment. Col•laborant unes amb altres.
. Deixarem d’anar en cotxe perquè ho decidim a petita escala. No perquè ens ho manin. Berlín municipalitza l’aigua. Terrassa, també. Les ciutats es miren entre elles.
. Cal accessibilitat al coneixement.
. Les ciutats volen acollir refugiats. El seu ADN és solidari. Són els estats els que posen barreres, murs, controls.
. Cal fer una reconversió industrial. Tancar les fàbriques de cotxes. Si la ciutadania cada dia que obre el diari veu 5 o 6 anuncis de cotxes, malament! Cal deixar de comprar aquests diaris. Els partits de nova fornada opten per la remunicipalització dels serveis.
. Al nord d’Espanya es va reconvertir la indústria de l’acer en indústria d’armament. S’ha amagat. Hem de ser capaços d’expropiar i reconsiderar coses, sense haver de crear fàbriques d’armament.
. Les administracions ha de crear concienciació. Utilitzar la televisió, els mitjans que tenen a les seves mans per crear consciència. El procés d’independència ha cuallat perquè se n’ha parlat tant als mitjans de comunicació (a favor i en contra). Són molt importants els espais de ‘enunciació’. N’hi hauria prou amb què totes les administracions creessin un canal de televisió que parlés contínuament del canvi climàtic… Veuríem com els joves se’n preocupaven més. Això ho veurem. Les accions que després cada comunitat tiri endavant les veurem individualment. Catalunya té molta experiència i pot fer molta feina en aquesta direcció.

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR